Periguers

una comuna francesa
(Redirigit dempuèi Perigüers)
Vila d'Occitània

Periguers [peɾi'gœ: / peɾi'gʏ: / pɛɾi'ɡø] o Peiriguers [pejɾi'ɡø] e Peireguers [pejɾɛ'ɡø: / pejɾe'gʏ:] (nom classicizant) [1] (Périgueux en francés) es una vila occitana francesa de la region de Novela Aquitània, prefectura dau departament de Dordonha.

Periguers – Peireguers
Périgueux
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La Catedrala de Sent Front, vista dau Pont daus Barris.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 45° 11′ 12″ N, 0° 43′ 19″ E
Superfícia 9,82 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
189 m
90 m
75 m
Geografia politica
País  Guiana
Parçan Perigòrd Armas de Perigòrd
Estat Bandièra de França França
Region
75
Novela Aquitània
Departament
24
Dordonha Armas del Departament de la Dordonha
(chapluòc)
Arrondiment
243
Arrondiment de Periguers
(chapluòc)
Canton
2497
bueu centralizator de 2 cantons
Intercom
242400620
Lo Grand Periguers
Cònsol Delphine Labails
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
30 060 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

31 642 ab.
Densitat 3 045,42 ab./km²
Autras informacions
Gentilici periguerdan, pergosin
Còde postal 24000
Còde INSEE 24322

Es la capitala istorica de Perigòrd.

Lo gentilici es pergosin -a.

Geografia

modificar
 
Comunas a l'entorn.

Toponimia

modificar
 
Panèu de Periguers.

Lo classicisme dins l’usatge renaissentista escriu Peireguers (forma classica. Lo Bornat 1994-98) que costeja Periguers (forma correnta). La grafia *Perigüers, adoptada per la comuna es una error : lo trèma se justifica pas mai que dins 'orguelh'. Per quant a la forma Peirigús (TDF; Alibèrt 1935. 464), es mens clàssica, fonetica, e pòt pas èstre referenciala : se tracta d’una refeccion sud-occitana en la quala la sequéncia 'ue' [œ] dau lemosin s’es meridionalizada en 'u' [y].

Origina e evolucion

modificar

La prononciacion es [peri’gʏ][2]. Las fòrmas ancianas son Ouesouna (transcripcion dau grec; l'origina es Ptolemèu), Vesonna e Vesunna au segle IV, Civitas Petrocorium, vers l'an 400, Petrocoricae urbis e Petrocoricum au segle VI, Petrecors au segle VIII, urbs Petragorica en 1153, Pereguers aus segles XIV e XV, Peiregoils en 1363 o 1364, Periguhes en 1466[3].

Vesona, Vesonna, Uesuna, Uesunna es un nom de divessa e de font divinizada (las aigas son daus dius e Uesuna es lo domeni de la divessa Uesuna). L'origina es uesunā, mas i a sovent una geminacion expressiva dau sufixe -no-[4]. Dauzat e Rostaing i tròban un tèma ves-, vis-, present dins Vesera, que Chantal Tanet e Tristan Hordé se azardan a supausar preceltic[5],[3].

Periguers, l'anciana Vesunna, èra la capitala de la ciutat gallesa daus Petrocorii e lo nom d'aqueu pòble li fuguet aplicat au segle IV : (civitas) Petrocorium; Petrocorii vòu dire « las quatre armadas, los quatre clans » [5],[2].

Istòria

modificar

La vila s'estend dins una bocla d'Eila environada de set costaus (Escornabuòu, la Boissiera o Curada, Beu Puei, l'Arsaut, las Sebradas,...)

L'etimologia de Periguers ven daus Petrocorii ("las quatre armadas"), pòble gallés que demorava aquí avant la conquista romana. A l'epòca galloromana, l'emplaçament de la vila actuala era ocupat per Vesona.

La vila de Periguers nais vertadierament en 1240 de l'union de dos borgs rivaus implantats a quauquas centenas de metres l'un de l'autre : d'una man la Ciutat (surtida de l'antica Vesona galloromana), vila de l'avesque e dau comte de Perigòrd, de l'autra la vila borgesa de Puei Sent Front.

En 1669, l'aveschat passa de la catedrala de Sent Estefe, situada en La Ciutat, a la catedrala de Sent Front, jurc'alara basilica dau Puei.

En 1813, Periguers annexa la comuna de Sent Martin, que ven un quartier.

En 1857, lo chamin ferrat arriba a Periguers en venir de Cotràs; s'ensec l'installacion daus talhiers de reparacion de las locomotivas e de las veituras de la Companhiá de París a Orleans (PO), activitat que demòra totjorn dins lo quartier dau Tolon.

La devisa de la vila es Fortitudo mea civium fides, es a dire Prene ma fòrça dins la fidelitat de mos ciutadans. L'escut de la vila, roge e verd, es fach de tres tors merletadas, que la centrala es susmontada d'una flor de liri (De golas, dau chasteu de tres tors d'argent merletadas e maçonadas de sable, la dau mitan susmontada d'una flor de liri d'aur, las doas autras cubertas e viradoradas, lo tot sus una champanha de sinòple).

Demografia

modificar

Comuna sola :

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 29906, totala: 31466
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
5 733 8 956 - -

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - 19 633 - - - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
31 976 - - - - 33 988 37 615 - 40 785

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
38 529
37 450
35 120
32 916
30 280
30 193
29 558
29 416
29 080
30 458
2009 2010
29 273
30 646
29 573
31 000
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


(1) 6 201 emb l'anciana comuna de Sent Martin, que fusionará en 1813

Transpòrts

modificar

Periguers es ligat a Bordèu e a Clarmont per l'autorota A89.

Dau costat ferroviari, la vila a de las ligasons TER emb Bordèu, Lemòtges, Briva, Agen e daus trens de grandas linhas vers París, Lion e Clarmont.

Economia

modificar

Periguers aciala, dins lo quartier dau Tolon, daus talhiers de reparacion de la Societat Nacionala daus Chamins Ferrats Francés (Establiment Industriau de Perigòrd) qu'emplejan quasi 600 personas. Las veituras Corail e Téoz i son renovadas, tanben o los trens TER.

Dempuei 1970, Periguers aculhís tanben l'Estampariá Nacionala daus Timbres-Pòsta, d'onte ven la totalitat daus quatre miliards de timbres francés emetuts chada annada. L'establiment se tròba dins la zòna industriala de Bolasac, e fai trabalhar 700 personas.

Pasmens, Periguers es aüei una vila mai que mai terciària, que un emplei sus dos es public o parapublic.

Administracion

modificar
Lista daus cònsols dempuei 1971
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
julhet de 2020 2026 Delphine Labails PS inspectritz de la Joinessa e daus Espòrts
2014 2020 Antoine Audi UMP, LR conselhier regionau (2015-)
març de 2008 2014 Micheu Moyrand PS conselhier regionau (2004-2015)
setembre de 2005 2008 Xavier Darcos UMP Ministre de l'Educacion Nacionala (2007-2009)
mai de 2002 2005 Joan-Pau Daudou UMP  
1997 2002 Xavier Darcos RPR senator (1998-2002)
1971 1997 (va au Conselh Constitucionau) Ives Guéna UDR puei RPR deputat (1962-1973, 1974-1981, 1986-1988)
Totas las donadas non son pas encara conegudas.

Personatges nascuts en Periguers

modificar
  • Iriés Peir Daumesnil (1777-1832), generau d'Emperi
  • Joan Frederic Frenet (1816-1900), matematician e astronòm
  • Jacmes Emili Lafon (1817-1886), penheire
  • Lèon Bloy (1846-1917), romancier e ensagista
  • Jòri Goursat çò-dich SEM (1863-1934), caricaturista
  • Joan Jòri Villepontoux (1884-1963), banquier
  • Aimat Clariond (1894-1959), actor
  • Joan Carzou (1907-2000), penheire
  • Claudi Seignolle (n. en 1917), escrivan

Eveniments

modificar
  • Salon internacionau dau Libre Gormand [1]
  • Mimòs, festivau internacionau dau mime [2]
  • Sinfonia, festivau de musica barròca [3]
  • MNOP, festivau de las musicas de la Nòva Orleans [4]

Monuments e luòcs toristics

modificar

Periguers es classada Vila d'Art e d'Istòria e presenta un patrimòni remirable, emb 43 monuments istorics e un important sector sauvagardat. Demest v-ilhs :

Los vestigis de la bastida galloromana de Vesona

modificar
 
La Tor de Vesona
  • La tor de Vesona, vestigi d'un temple dedicat a la divessa tutelara de la ciutat galloromana
  • Las roïnas de l'Anfiteatre roman, mesas en valor dins un brave jardin
  • Lo museu Vesunna, bastit sus los vestigis de la domus daus Boquets (bastida galloromana) per l'architecte Joan Nouvel - musée de Vesunna
  • La catedrala de Sent Front, inscricha au Patrimòni Mondiau de l'Umanitat, es una de las estapas pus famosas dau Pelegrinatge de Sent Jacme de Compostela. D'estil romanic-bizantin, presenta cinc copòlas en crotz greca. Fuguet (larjament) restaurada au segle XIX per Paul Abadie, lo quau se n'inspiret per l'edificacion de l'egleisa dau Sacré Cœur de París. Lo chamin de crotz de Sent Front, pench a l'entorn de 1850 per Jacmes Emili Lafon, fuguet restaurat en 2002
  • L'egleisa romanica de Sent Estefe, anciana catedrala, que ne'n demòra doas copòlas
  • Lo covent de las Dònas de la Fe (segle XII)
  • La Tor Mataguerra (segle XIII), lo vestigi mai conservat de las fortificacions de l'Edat Mejana
  • La charriera Limotjana, còr de la vielha vila
  • La Maison daus Cònsols, que se remira dins Eila
  • Lo Chasteu Barriera (roïnat), dau nom d'una familha de la vila
  • La Maison dau Pastissier, mesa en valor lòrs de la restauracion de la Plaça Sent Loís
  • Mai d'un ostau daus segles XV e XVI dins l'ancian Puei Sent Front (ostaus Gamenson, Sench Astier, d'Abzac de La Dosa, de Lestrada,...)
  • La Prefectura (segle XIX) : façada d'estil dau Segond Emperi; los salons son d'òbras d'art vertadieras, dins l'estil daus chasteus de Versalhas, Fontainebleau e dau Lovre
  • Lo Museu d'Art e d'Arqueologia de Perigòrd
  • Lo Museu Militar de Perigòrd
  • Lo museu-talhier dau Trompe-l'œil [5]

Embessonatges

modificar

Periguers es bessonada coma la vila bavaresa d'Amberg (Alemanha).

Ligams externes

modificar
  1. La grafia Perigüers amb un trema es pas normativa, que s'escriu normalament Periguers sens trèma coma dins orguelh
  2. 2,0 et 2,1 https://web.archive.org/web/20160811041123/http://communes-oc.cg24.fr/cantons/perigueux/PERIGUEUX.htm
  3. 3,0 et 3,1 Chantal Tanet et Tristan Hordé, Dictionnaire des Noms de Lieux du Périgord, ed. Fanlac, segonda edicion, 2000, p. 262-263
  4. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 268
  5. 5,0 et 5,1 Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 526
  • La forma *Perigús [peɾi'ɡys] es una adaptacion que se tròba dins los dialectes que coneissen pas lo son [ø], probablament a travers lo francés (per analogia emb "gueux" <--> "gus"?), que convendriá d'evitar dins la grafia.
 
Patrimòni Mondial de l'UNESCO
Etapa precedenta

[[]]
Romavatge de Sant Jacme de Compostèla

Via Lemovicensis
Etapa seguenta

[[]]