Naucèla (Cantal)

una comuna auvernhassa

Vila d'Occitània

Naucèla (Naucelles en francés) es una comuna auvernhata, situada dins lo departament del Cantal e la region d'Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament d'Auvèrnhe.

Naucèla
Naucelles
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La tor de Naucèla.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 57′ 35″ N, 2° 25′ 11″ E
Superfícia 11,69 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
842 m
640 m
579 m
Geografia politica
País  Auvèrnhe
Estat Bandièra de França França
Region
84
Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament d'Auvèrnhe Armas d'Auvèrnhe
Departament
15
Cantal Armas del Departament deCantal
Arrondiment
151
Orlhac
Canton
1527
de Naucèla (burèu centralizator), ancianament de Jussac
Intercom
241500230
Comunautat d'Aglomeracion de la Conca d'Orlhac 241500230
Cònsol Christian Poulhes
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
2 052 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

2 109 ab.
Densitat 165,01 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 15000 e 15250
Còde INSEE 15140

Geografia modificar

Comunas vesinas modificar

 
Distanças e posicion relativa
  Naucèla
 Relhac
(1,6 km)
 Jussac
(3,1 km)
 Orlhac
(4,2 km)
 Sant Simon
(5,9 km)
 Crandèlas
(5,9 km)

Perimètre del territòri modificar

Comunas confrontantas de Naucèla
Relhac Sant Simon
Relhac  
Aitrac Orlhac

Toponimia modificar

Las fòrmas ancianas son Naucella, en 1289, Noacella, en 1339, Naucaza, en 1402, Nancelle, en 1442, Nocelle, en 1451, Noevcelle, en 1485, Noecelle, en 1498, Naucelle, en 1512, Naucela, Nova-Cella, en 1521, Novecella, en 1522, Noucelle, en 1564, Naucel, en 1571, Naulcelle, en 1613, Noucelles, en 1614, Nauselle, en 1620, Nauselles, en 1625, Novecelle, en 1628, Naucèles, en 1639, Noselles, en 1659, Noscellei, en 1705, Novecelles, en 1756, Novacelle, en 1784 [1]. L's finala arriba a l'entorn de 1610-1630, coma a Crandèla, Airen, etc, e son benlèu degudas a la fantasiá d'un sol escriba (d'Orlhac ?), mas la fòrma de 1705, pas gaire fidèla per çò qu'es del vocalisme de la primièra sillaba, poiriá far pensar a una realitat fonica. Lo sens de cèla es « cèla de monge, ermitatge (eventualament) e per extension « monestièr, convent, benlèu pichon » [2],[3]. Lo sens general de Naucèla, en latin Nova Cella, es doncas « monestièr novèl ».

  • Vaurelhas (Vaureilles e Vaureilles-Bas. Sus la mapa, Vaureilles tresplomba Naucèla e Vaureilles-Bas representa probablament los ostals près del borg o de La Réginie. Las fòrmas ancianas son Vaurelias, en 1465, Vaurelhas, Baurelhas, en 1521, Baurieyras, en 1524, Vaurelhes, en 1564, Las Vaurelhies, Affar del Bos de Vaureilhes, en 1573, Vaurelhe, en 1613, Bourelies, en 1616, Baurelle, en 1634, La Vaureh, en 1640, Baureilhes, en 1668, Baurelies, de Baurelhes, en 1670, Beaureilles, en 1676, Vareilhe, en 1676, Vareilles, en 1737, Vaureilles, autrement appellé lou Mas-Fuzol, Mas de soutera de Vaureilles, en 1756 [4]. Vaurelhas ? es un diminutiu, amb un sufixe derivat de -icula, del mot femenin vaur, vaure, del gallés *uoberā, *uobero, « font esconduda, riu escondut, vaure, iga » e per extension de sens « bòsc, selva » [5],[6] ,[7],[8]. Lo mot es al plural benlèu perqué i a lo Vaurelha soteran (fòrma de 1756, a verificar, intermediària entre sotiran lengadocian e sotran auvernhàs) e lo soberan (fòrma supausada per analogia); mas Vaurelhas (Roergue) es tanben al plural. Probable que *vaurelha designava la comba prionda que travèrsa lo ruisseau de la Réginie (en francés).
  • La Reginiá (La Réginie) (dins Relhac abans 1972). Las fòrmas ancianas son Mansus de la Reginhe de Relhaco, en 1378, La Regeniha, en 1521, La Regenha, en 1522, La Regenhe, en 1525, La Reginha, en 1531, Laréginha, en 1564, La Reginhie, en 1588, La Rezynie, la Réginhe, en 1613, La Réghene, en 1614, La Reginia, la Regnia, en 1616, La Rignha, en 1632, La Riginihe, en 1634, La Resinhes, en 1675, Laréginie, en 1676, etc [9].
  • Tortolon (Tourtoulou) (vilatge e ancian castèl, dins Relhac abans 1972, luòc d'origina de la familha de Carles de Tortolon). Las fòrmas ancianas son Tortolo, en 1394, Mansus de Tortelo, en 1531, Tourtoullou, Tortoulou, en 1624, Toretoulon, en 1626, Tourtollon, 1635, Tourtoulou, en 1720 [10]. Benlèu que cal descompausar lo nom en Tor, çò qu'es normal per un castèl, e Tolon, vengut de *Tullon ( > *Tol), emb un sufixe -onem, en principe un oronime, benlèu celtic. Veire Tol Senta Crotz [11] ,[12],[13].
  • Cedairac o Sedairac (Sedeyrac) (vilatjòt al sud-oèst de la comuna). Las fòrmas ancianas son Sedairac, en 1230, Cedalyac, en 1342, Sedeirac, al sègle XV, Sedeyrac, en 1522, Seveyrac, en 1554 [14]. Es probablament un nom de granda proprietat antica, format del nom del mèstre e lo sufixe gallés -āco(n), latinizat en -acum dins los tèxtes. I a pas de comuna d'aquel nom e cal doncas cercar un nom de persona adaptat. Dins lo dobte, lo cognomen supausat *Cithararius ( > *Citharius, per aplologia), « jogaire de citara », fòrma vulgara plausibla a la plaça de las fòrmas classicas cĭthărĭcĕn e cĭthărista, poiriá convenir : *Cithariācon > *Cedariago > *Cedairago > *Cedairac. Se sap que -arius prenguèt de mai en plaça dins la lenga de l'Antiquitat tardiva. La grafia seriá Cedairac, mas coma la reconstitucion es pas segura, una grafia simpla Sedairac es admissibla.

Istòria modificar

  • De 1972 a 1982, Naucèla fusionèt amb Relhac (comuna de Naucèla e Relhac), que tornèt venir comuna en 1982 [15]. La comba de Vaurelhas (amb La Reginie, Tourtoulou), siá quicòm coma 200 ectaras, qu'èra dins Relhac, foguèt conservada per Naucèla quand las doás comunas siaguèron separadas tornamai.

Administracion modificar

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
28 d'agost 2003 2020 Christian Poulhes PS foncionari
1980 2003 Jean-Pierre Olivier    
1972 1980 André Martinet    
1956 1972 Émile Toubert    
1934 1956 Antoine Gerbaud    
? 1934 ?    
1929 1930 ? Pierre Serre    
1912 1929 Jean Baptiste Bouyssou    
1900 1912 Charles Prax    
1893 1900 Jean Cros    
1892 1893 Justin Rames    
1885 1892 Charles Prax    
1881 1885 Antoine Crueghe    
? 1881 ?    
1877 1878 ? Charles Delzons    
1856 1877 François Majonenc    
1842 1856 Jean Gazard    
1836 1842 Jean Pierre Noël Majonenc    
1832 1836 Jean Gazard    
1816 1831 Jean Guérin Rochery    
1812? 181 ?    
1806 1812 ? Gabriel Adrien    
1803 1806 Louis Caumel    
1800 1803 Jean-Baptiste Peitavy [16]    
  1800      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Naucèla siaguèt successivament dels cantons d'Orlhac, en 1793, d'Orlhac-sud, en 1801, d'Orlhac-1, en 1973, de Jussac, en 1985 [15] e, dempuèi la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna es del canton de Naucèla (burèu centralizator).

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1929, totala: 1988
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
548 546 556 611 645 615 622 591 593

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
522 519 561 587 520 518 524 532 470

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
472 425 423 414 363 388 402 371 386

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
431
658
1 910
1 211
1 651
1 782
1 909
1 925
1 941
2 024
2009 2010
1 937
2 020
1 917
1 999
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Veire tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas e referéncias modificar

Nòtas modificar

Referéncias modificar

  1. http://archives.cantal.fr/ark:/16075/a0113514968606pvhrq
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 159, a La Celle, p. 490
  3. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 382
  4. http://archives.cantal.fr/ark:/16075/a011351496863H57R7D
  5. Xavier Delamarre, Dictionnaire de la Langue gauloise, ed. Errance, 2na edicion, 2008, p. 324
  6. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 275
  7. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 692, a Vabre, per Vaureilles (Aveyron)
  8. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 105
  9. http://archives.cantal.fr/ark:/16075/a011351496861AwJch4
  10. http://archives.cantal.fr/ark:/16075/a011351496862zvHDcV
  11. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 255
  12. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 677, a Thou
  13. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 84
  14. http://archives.cantal.fr/ark:/16075/a01135149686202UpUY
  15. 15,0 et 15,1 http://cassini.ehess.fr/cassini/fr/html/fiche.php?select_resultat=24609
  16. https://www.annuaire-mairie.fr/ancien-maire-naucelles.html