Montverd

una comuna francesa
(Redirigit dempuèi Mont verd)

Vilatge d'Occitània

Montverd (Montvert en francés) es una comuna occitana d'Auvèrnhe, situada dins lo departament del Cantal e la region d'Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament d'Auvèrnhe.

Montverd
Montvert
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Glèisa de Sant Guiraud (Giraud ?) de Montverd
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 59′ 46″ N, 2° 09′ 40″ E
Superfícia 11,37 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
684 m
640 m
392 m
Geografia politica
País  Auvèrnhe
Estat Bandièra de França França
Region
84
Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament d'Auvèrnhe Armas d'Auvèrnhe
Departament
15
Cantal Armas del Departament deCantal
Arrondiment
151
Orlhac
Canton
1507
Sant Pau de las Landas, ancianament de Laròcabrau
Intercom
200006781
CC de la Castanhau cantalona SIREN 200 066 678
Cònsol Alain Richard
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
117 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

123 ab.
Densitat 10,2 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 15150
Còde INSEE 15135

Segon Joan Francés Blanc, la comuna es partejat entre parlars auvernhats e un bocin lengadocian[1].

Geografia

modificar

Comunas vesinas

modificar
 
Distanças e posicion relativa
 Montverd
 Rofiac (3,7 km)
 Siran (5,2 km)
 Noudòm (6,6 km)

Perimètre del territòri

modificar

Toponimia

modificar

Las fòrmas ancianas son Monvert, en 1275, Locus de Montviridi, en latin, en 1297, Monsviridis, en latin, al sègle XIV, Montbert, en 1624 Montverd, en l695, Monverdt, en 1719 [2]. Lo nom es format de mont, del latin mons, montem e d'un adjectiu que marca la color, verd, del latin viridis [3]; lo nom s'aplicava probablament al castèl.

  • Dilhac. Las fòrmas ancianas son Dilhac, en 1345, Delhac, en 1656, Dillac (mapa de Cassini, a la fin del sègle XVIII) [4]. Lo nom ven benlèu, coma Lilhac mas amb dissimilacion, d'un nom latin d'òme Lill(i)us, amb lo sufixe -acum [5], latinizacion del sufixe gallés -āco(n). Mas i a una autra possibilitat qu'esparnha la necessitat de la dissimilacion. Xavier Delamarre explica que i a un nom celtic Dillius, atestat en Ligúria, benlèu una reduccion de *Divillios [6], nom que sembla aparentat a Dēvillios (----> Devilhac). Dilhac èra doncas probablament una anciana granda proprietat antica qu'aviá per mèstre Dillius o son aujòl supausat *Divillios, o Lill(i)us.

Istòria

modificar

Administracion

modificar
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2014 2020 Alain Richard divèrs drecha agricultor
març 2001 2014 Jean-Pierre Teulade    
  2001      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.

Demografia

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 116, totala: 118
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
285 295 367 335 455 444 474 482 493

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
470 414 390 360 345 340 415 368 438

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
404 352 320 403 300 248 272 207 190

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
216
198
170
133
130
115
Cercar
114
115
119
2009 2010
117
121
118
122
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments

modificar

Personalitats ligadas amb la comuna

modificar

Véser tanben

modificar

Ligams extèrnes

modificar

Nòtas e referéncias

modificar

Referéncias

modificar
  1. https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Langues_en_Auvergne-Rh%C3%B4ne-Alpes.svg
  2. http://archives.cantal.fr/ark:/16075/a011351496860y3pCIL
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 465, 472
  4. http://archives.cantal.fr/ark:/16075/a01135149685674iOJR
  5. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 402, per Lilhac, a Liglet
  6. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 137, a dilis e 136, a dēuilliācon