Sant Estèfe de Cantalés

una comuna francesa

Vilatge d'Occitània

Sant Estèfe de Cantalés (Saint-Étienne-Cantalès en francés) es una comuna auvernhata, situada dins lo departament del Cantal e la region d'Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament d'Auvèrnhe.

Sant Estèfe de Cantalés
Saint-Étienne-Cantalès
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
En aval del barratge, Cera sompartís Sant Geronç (a esquèrra) de Sant Estèfe (a drecha).
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 56′ 55″ N, 2° 13′ 28″ E
Superfícia 11,21 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
604 m
540 m
452 m
Geografia politica
País  Auvèrnhe
Estat Bandièra de França França
Region
84
Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament d'Auvèrnhe Armas d'Auvèrnhe
Departament
15
Cantal Armas del Departament deCantal
Arrondiment
151
Orlhac
Canton
1507
de Sant Pau de las Landas, ancianament de La Ròca Brau
Intercom
200006781
Comunautat de comunas de la Castanhau cantalona SIREN 200 066 678
Cònsol Patrick Giraud
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
138 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

141 ab.
Densitat 12,31 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 15150
Còde INSEE 15182

Geografia

modificar

Comunas vesinas

modificar
 
Distanças e posicion relativa
 Sant Estèfe de Cantalés
 Noudòm (4,0 km)
 Glenac (6,3 km)
 Pers (6,9 km)
 Montverd (7,2 km)
 Siran (7,8 km)

Perimètre del territòri

modificar
Comunas confrontantas de Sant Estèfe de Cantalés
La Ròca Brau Noudòm Sant Pau de las Landas
Sant Geronç  
Pers comuna novèla del Roget e Pers Lacapelle Viescamp

Toponimia

modificar

Las fòrmas ancianas son Ecclesia Sancti Stephani de Cantalès, en latin, en 1289, Sanctus Stephanus de Cantalesio, en latin, al sègle XIV, Sanctus Stephanus Cantalensis, en latin, en 1411 , Sainct-Estienne-Cantalez, en 1615, Sainct-Estienne-Cantallès, en 1626, Sainct-Estienne-de-Cantelas, en 1651, Sainct-Estienne-dal-Cantala, en 1669, Saint-Estienne-Cantaleix, en 1784 [1]. Lo determinant Cantalés, de còps modificat, es present tanlèu las primièiras atestacions. Chantal-Péricot o Chantal-Lavialle (en francés), comuna de Sant Martin de Chantalés, podián ésser lo capluòc d'una vigariá, segon Joan Pèire Chambon, çò qu'explicariá lo determinant Cantalés [2], present tanben dins Sent Santin de Cantalés, amb lo sufixe -és, del latin -ensem. Sant Estève, del grèc Stephanos, latinizat en Stephanus, es considerat coma lo primièr martir de la Glèisa [3],[4]. Dins una bona partida de l'occitan, se lo petit nom, quand es conservat, es Estève (çò que los patronimes permeton de verificar), los noms de glèisas e per extension de vilatges se dison Estèfe, per cultisme, probablament d'origina eclesiastica.

Istòria

modificar

Administracion

modificar
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2014 2020 Patrick Giraud sense etiqueta quadre
març 2001 2014 André Bouygues    
  2001      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.

Demografia

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 138, totala: 148
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
132 123 309 165 140 224 216 198

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
206 201 191 190 174 170 167 202 222

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
172 208 193 142 147 271 170 312 250

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
246
221
183
172
188
157
138
134
140
148
2009 2010
140
150
140
150
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments

modificar

Personalitats ligadas amb la comuna

modificar

Veire tanben

modificar

Ligams extèrnes

modificar

Nòtas e referéncias

modificar

Referéncias

modificar
  1. http://archives.cantal.fr/ark:/16075/a011351496862v8DF4d
  2. IEO Cantal, Communes Cantal.xls.pdf
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 596
  4. http://nominis.cef.fr/contenus/saint/315/Saint-%C9tienne.html