Menèrba (Lengadòc)

una comuna francesa

Vilatge d'Occitània

Menèrba (Minerve en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon. Capitala istorica de Menerbés, es uèi situada dins lo Pargue Natural Regional del Naut Lengadòc. Fa partida dels "Vilatges mai polits de França"[1].

Menèrba
Minerve
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista generala de Menèrba.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 21′ 17″ N, 2° 44′ 50″ E
Superfícia 27,89 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
604 m
200 m
137 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Contrada Menerbés Armas de Menerbés
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
341
Besièrs
Canton
3427
Sant Ponç de Tomièiras (Lonzac abans 2015)
Intercom
200000610
Comunautat de comunas de Menerbés a Carós
Cònsol Didier Vordy
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
112 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

113 ab.
Densitat 4,73 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 34210
Còde INSEE 34158

Lo gentilici es menerbés -esa[2]. (de verificar : s'agís d'un usatge provençal).

Geografia modificar

 

Lo vilatge medieval es quilhat subre un puèg rocós isolat per doas ribièras, Cessa al sud e Brian al nòrd. L'aiga a cavat lo calcari e atal, a format de canhòns estreches. Lo vilatge es quilhat sus un esperon a la confluéncia del dos rius. Abans d'arribar al pè del vilatge, Cessa travèrsa dos ponts naturals, lo pont grand (long de 228m e naut de 6 m a 28 m) , e lo pont pichon ( long de 126 e naut de 15 m)[3]. A l'entorn de Menèrba s'espandisson los causses, replanats calcaris traucats de baumas, d'avencs, de galariás e asclats de falhas e de diaclasas.

 
Comunas a l'entorn.

Toponimia modificar

Las fòrmas ancianas son : ante kastro Minerba en 873, de castello Minerba, cap a 1002, Wilhermo de Minerba, de Minerba en 1127, ecclesiae S. Stephani Minervae en 1135, de Minerba en 1146, 1165, de Menerba en 1351, a la fin del sègle XIV, Menerbe, Minerbe en 1487, Ménbe en 1518, Minerbe, Minerbes en 1609, Minerve en 1740-60 e en 1770 (mapa de Cassini)[4].

Segon la majoritat dels toponimistas, Menèrba èra un luòc de culte galloroman; Menèrba ven del nom latin de la divessa Minerva, divessa de l'intelligéncia, de la saviesa e de las arts[5],[4].
Segon Jean-Pierre Chambon dins sas Notes étymologiques et philologiques [ref. insufisenta] « Cal faire remarcar que la tradition purament populara del toponime MINERVA es minoritària dins la tradicion escrita (Menerba 1351) e que lo toponime foguèt tornat latinizar après 1609 e abans 1740-1760, es a dire jos l'influéncia de frm. Minerve » (traduccion). Ni lo latin Mĭnerva, ni lo betacisme, fenomèn necessàriament tardiu en Menerbés, explican pas las fòrmas latinas o occitanas ambe -b-. Per un fenomèn semblable de dobte sus la tradicion toponimica en relacion ambe una divesse romana, i a lo cas de Dièna.

Istòria modificar

A l'Edat Mejana, la ciutat de Menèrba es potenta. Mas, al mes de junh de 1210, los crosats arribèron per combatre l'eretgia catara. La plaça es jutjada inconquistabla, Simon de Montfòrt installèt quatre catapultas (la mai coneguda se sonava "la Malvesina") e comencèt de bombardar intensivament la vila. A la fin del mes de julhet, al mièg de las roïnas, los estajants se rendèron, vencits per la calor, la set, las malautiás. Cent quaranta perfièches, que vòlián pas abjurar lor fe, foguèron cremats. Per ne saber mai se pòt agachar la vidèo del CRDP de Tolosa (en occitan). Aquela istòria inspirèt Leon Cordas, nascut a Menèrba, qu'escriguèt en 1984 un drama sonat Menèrba 1210 . En 1984 foguèt jogat sul sit[6].

Article detalhat: Sètge de Menèrba.

Administracion modificar

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2008 2026 Didier Vordy    
març de 2001 març de 2008 Michel Jan    
març de 1989 març de 2001 André Cavaillès    
  març de 1989      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 132, totala: 133
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
395 403 403

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 266 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 235 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
138



Cercar
111
116
119
122
123
2009 2010
125
126
130
131
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 112 abitants e la densitat èra de 4,02 ab/km².

Luòcs e monuments modificar

 

La candela : pan de muralha del castèl del sègle XIIIen

La glèisa Sant Esteve : sègles XIen e XIIen. S'i trapa un autar de marbre blanc, un dels mai ancians en França, datat de 456

La pòrta dels templièrs, carrièra dels martirs

La barbacana

La colomba : escultura de Jean-Luc Séverac, monument per la patz en remembrança dels catars victims del lenhièr de 1210

La Malvesina : còpia del trabuc mai potent del sètge de 1210,

Lo musèu Hurepel : prepausa de dioramas (figurinas d'argila mesas en scena) que contan l'epopèa catara.

Lo musèu d'arqueologia e de paleontologia : s'i trapan las pèças trobadas dins Brian coma de trilobits de 500 milions d'annadas que son los fossils los mai vièlhs de França. Son tanben expausats d'òsses de dinausaures.

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Leon Còrdas

Veire tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. http://www.les-plus-beaux-villages-de-france.org/fr/minerve-0
  2. http://toscanoreinat.chez-alice.fr/dicom.pdf
  3. http://www.herault-tourisme.com/articles/minerve-cite-cathare-site-touristique-587-1.html
  4. 4,0 et 4,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 246
  5. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 447, a Ménerbes
  6. L'épopée cathare Tome 1 de Michel Roquebert Editeur Privat P355-358

 

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Menerbés.