Lo Vigan (Cevenas)

una comuna francesa
(Redirigit dempuèi Lo Vigan)

Vila d'Occitània

Lo Vigan (Le Vigan) es una comuna lengadociana, en Cevenas, situada dins lo departament Gard e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Lo Vigan
Le Vigan
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La comuna.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 59′ 35″ N, 3° 36′ 22″ E
Superfícia 17,24 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
640 m
233 m
184 m
Geografia politica
País Armas de Lengadòc Lengadòc
Parçan Cevenas
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània (region administrativa)
Departament
30
Gard Armas deu Departament de Gard
Arrondiment
303
Lo Vigan
(sosprefèctura)
Canton
3039
Canton del Vigan
(burèu centralizator)
Intercom
243000270
Comunautat de comunas du País Viganés
Cònsol Éric Doulcier
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
3 785 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

3 903 ab.
Densitat 227,38 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 30120
Còde INSEE 30350

Segon la mapa de Loís Alibèrt, lo parlar de la comuna es lo lengadocian cevenòl[1].

Geografia

modificar

Perimètre del territòri

modificar

Toponimia

modificar

Las atestacions ancianas son, per luòc:

  • Lo Vigan - AVICANTVS (inscripcion romana; non datat); Civitas Arisitana en 542; Vicus Arisitensis (non datat); Arisitum (non datat); Locus de Vicano en 1050; Monasterium Sancti-Petri de Vicano en 1069; Cella Sancti-Petri de Vicano, in episcopatu Nemausensi en 1079; Ecclesia parochialis Sancti-Petri de Vicano, in episcopatu Nemausensi en 1113; Cella Sancti-Petri de Vicano, in episcopatu Nemausensi en 1135; Monasterium Sancte-Marie et Sancti-Petri de Vicano en 1160; M., prior de Vicano en 1212; Villa de Vigano en 1218; Vicanum en 1314; Prioratus de Vicano, Nemausensis diocesis en 1337; Villa Vicani en 1357; Locus de Vicano en 1410; Le Vigan en 1435; Le prieuré Sainct-Pierre du Vigan en 1579[2].
    Las atestacions son l'indici d'un càmbiament de nom : Avicantus (inscripcion romana), In Vicano, en 1050. Lo nom es prelatin e son origina es escura per Dauzat, puèi foguèt desformat pr'amor del latin vicus, del temps que l'iniciala a- èra compresa coma una preposicion (e doncas amudida). Lo Vigan (Carcin) e la plaça d'Albi devon aver una autra origina [3],[4]. L'origina d'Avicantus es benlèu gallesa : Aui-cantus (grafia de Delamarre) de aui-, « desir ? », es utilizat coma nom de persona amb lo sens possible de « dels cent desirs ». Justament, es a Nimes que foguèt trobat un teonime (un nom de dieu) Aui-cantus [5]; Lo nom del Vigan seriá un nom de dieu, amb la preséncia d'un temple a aquel dieu, o un escais d'una persona de caractèr curiós, envejós o insatisfach ?

Istòria

modificar
  • En 1860, Lo Vigan annexèt la comuna de la Paroisse-du-Vigan (en francés), doncas benlèu de La Parròquia del Vigan.

Administracion

modificar
Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2020 Éric Doulcier aparentat EELV Comerciant, Conselhièr general del canton del Vigan (2011-2015)
març de 2001 2008 Thierry Bourrié PS President de la Comunautat de comunas del País viganés (fins a 2008)
març de 1977 2001 Alain Journet PS Deputat de la 5na circonscripcion de Gard (1981-1993), conselhièr general del canton del Vigan (1973-2004), President del Conselh general de Gard (1994-2001), Senator de Gard (1998-2008)
1969 1977 René Boissière    
1952 1969 André Bastide divèrs drecha Conselhièr general del canton del Vigan (1955-1973)
1949 1952 Ismaël Dupont    
agost de 1944 1949 Jules Bessières   Conselhièr general del canton del Vigan (1945-1949)
1936 1944 Albert Brun    
1929 1936 Albert Gay    
1925 1929 L. Mounié    
1906 1925 Albert Gay    
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
  • A la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna, qu'èra canton, es venguda burèu centralizator del canton del Vigan.

Demografia

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 3920, totala: 4085
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
3 852 3 834 3 983 4 303 4 909 5 049 4 938 5 128 4 993

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
4 656 5 376 5 104 5 024 5 389 5 268 5 353 5 374 5 199

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
5 126 4 595 4 744 4 221 4 274 4 278 3 704 3 676 3 867

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
4 111
4 207
4 293
4 517
4 523
4 429
4 059
4 011
3 964
4 132
2009 2010
3 959
4 135
3 942
4 112
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • 1860 : annexion de La Parròquia del Vigan
  • En 2018 la populacion èra de 3785 abitants.

Demografia de La Parròquia del Vigan

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 3920, totala: 4085
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
600 611 668 754 656 647 687 661 687

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
641 - - - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008




Cercar
Cercar
4 059
4 011
3 964
4 132
2009 2010
3 959
4 135
3 942
4 112
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • Las donadas a la drecha del grafic, plaçadas automaticament, son las de la comuna entièra del Vigan

Luòcs e monuments

modificar

Personalitats ligadas amb la comuna

modificar

Veire tanben

modificar

Ligams extèrnes

modificar
  1. https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Alib%C3%A8rt_-_dialecte_languedocien.tiff
  2. «Dictionnaire topographique de la France».
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 714
  4. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 308
  5. Xavier Delamarre, Dictionnaire de la Langue gauloise, ed. Errance, 2na edicion, 2003, p. 61