Ginestars

una comuna francesa


Flag of Occitania (with star).svg Vilatge d'Occitània Blason Languedoc.svg

Ginestars
Ginestas

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Bridge over Canal du Midi.jpg
Lo pont sul canal de Miègjorn al Somalh.
Blason ville fr Ginestas (Aude).svg
Armas
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 43° 16′ 09″ N, 2° 52′ 21″ E
Superfícia 9,50 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
115 m
60 m
30 m
Geografia politica
País Lengadòc Armas de Lengadòc
Parçan Menerbés Armas de Menerbés
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània Blason région fr Occitanie.svg
Departament
11
Aude Escut del Departament d'Aude
Arrondiment
113
Narbona
Canton
1116
Lo Menerbés Sud (caplòc del Canton de Ginestars abans 2015)
Intercom
241100593
Lo Grand Narbona
Cònsol Georges Combe
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2017)
1 445 ab.
Evolucion de la populacion

1 465 ab.
Densitat 142,74 ab./km²
Autras informacions
Gentilici ginestagòt, ginestagòt [1]
Còde postal 11120
Còde INSEE 11164

Ginestars (Ginestas en francés) es una comuna lengadociana en Menerbés situada dins lo departament d'Aude e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

GeografiaModificar

Comuna situada en Menerbés prèp del riu Cesse e del Canal de las Doas Mars, Ginestars èra lo caplòc de canton.

Lo Somalh es en partida sus la comuna.

 
Comunas a l'entorn.

Perimètre del territòriModificar

ToponimiaModificar

Una fòrma anciana es Genestar, en 955. Lo nom ven de la ginèsta (la genèsta, lo ginèst, lo genèst), del latin genista, mas se compren pas perqué Dauzat l'associa ambe lo sufixe aumentatiu -acium, aquò malgrat l'atestacion de 955 [2]. Lo sufixe es logicament -ar, del latin -are, que marca la fòrta preséncia de las ginèstas a l'epòca de la fixacion del nom. Ginestar o genestar es encara un mot viu en occitan (en lemosin mai que mai segon Mistral [3]) e sinonime de gi/genestièra. Ginèsta o ginèst representa en occitan una granda varietat de taxons.

IstòriaModificar

AdministracionModificar

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març 2010 2020 Georges Combe PCF  
2001 2010 Marcel Compe UMP  
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de Ginestars; es ara del canton du Sud-Minervois (en francés), donc del Menerbés Sud (burèu centralizator : Salèlas d'Aude).

DemografiaModificar


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1356, totala: 1379

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
500 501 549 667 615 630 633 649 646

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
714 804 971 947 1 093 1 230 1 145 1 166 1 197

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 187 1 145 1 123 1 075 1 085 1 010 902 844 820

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
879
981
769
740
887
1 059
1 293
1 328
1 337
1 364
2009 2010
1 353
1 380
1 358
1 384
 
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE


Lòcs e monumentsModificar

Personalitats ligadas amb la comunaModificar

Cultura occitanaModificar

  • Provèrbi : A Ginestars, petita pluèja, grand fangàs [4].
  • Mistral plaça a Ginestars un dialògue comparable al sermon del curat de Cucunhan, ausit per Auguste Blanchot de Brenas (1828-1877) e popularizat per Josèp Romanilha e Anfós Daudet : « — Pan, pan, pan ! — Qui tusto de bas ?

— Lo pèra Borràs — Qual demandatz ? — De gents dé Ginestars — Aicí n'i a pas, anatz pus bas » (a la pòrta del Paradís). Puèi a la pòrta de l'Infèrn : — Intratz, intratz ! n'i en manca pas » (tèxte probablament provençalizat per Mistral) [5].

Véser tanbenModificar

Ligams extèrnesModificar

NòtasModificar

  1. Fr. Mistral, Lou Tresor dóu Felibrige, reedicion Culture Provençale et Méridionale, Raphèle-lès-Arles, 1979, tòme 2, p. 54
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 315
  3. Fr. Mistral, Lou Tresor dóu Felibrige, reedicion Culture Provençale et Méridionale, Raphèle-lès-Arles, 1979, tòme 2, p. 45
  4. Fr. Mistral, Lou Tresor dóu Felibrige, reedicion Culture Provençale et Méridionale, Raphèle-lès-Arles, 1979, tòme 2, p. 54
  5. Fr. Mistral, Lou Tresor dóu Felibrige, reedicion Culture Provençale et Méridionale, Raphèle-lès-Arles, 1979, tòme 2, p. 54