Condòm

comuna de Gasconha

Vila d'Occitània

Condòm (Condom en francés), eest une ville dont le maire est actuellement alexi Valdevit.

Condòm
Condom
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La vila de Condòm.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 57′ 30″ N, 0° 22′ 25″ E
Superfícia 97,37 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
190 m
73 m
62 m
Geografia politica
País  Gasconha Agenés
Contrada Condomés
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
32
Gers Armas deu Departament de Gers
(sosprefectura)
Arrondiment
322
Condòm (caplòc)
Canton
3206
Burèu centralizator deu canton de Baïsa-Armanhac (caplòc deu Canton de Condòm abans 2015)
Intercom
243200417
CC de la Tenarèsa (residéncia)
Cònsol Jean-François Rousse
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
6 508 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

6 715 ab.
Densitat 71,14 ab./km²
Autras informacions
Gentilici condomés, -a
Còde postal 32100
Còde INSEE 32107

Geografia modificar

 
Lo pòrt de Condòm sus Baïsa.

Situada suus Baïsa, entremiei Armanhac e Agenés, Condòm qu'es la vila principala de la Tenarèsa o Condomés.


 
Condòm (roge) e Lialòras (irange) dins los limits comunaus

Toponimia modificar

Lo nom qu'es atestat Condomum en 615 [dobtós], Sancti Petri de Condom en 961, Condomus, Condomium au sègle XI. Segon Dauzat, Condòm que vengueré deu nom gallic d'òme Condus, dab lo gallic magos « camp, mercat ». Segon Negre, Condòm que veng deu gallic condate « juntèr (confluéncia) » e ó-magos, per un sens de « mercat deu juntèr »; lo nom que passèc probablament per *cond(a)dom- : la preséncia de dus -dd- qu'explica la conservacion de -nd- en gascon (Negre) [1],[2].
Segon Delamarre, condate-magos qu'es « lo mercat au juntèr »; condate qu'es l'aplec de duas aigas, de dus flumes e magos qu'es lo mercat liure, per oposicion au duron, lo mercat barrat (cf. alemand Tür « pòrta »), conta-rotlat e taxat au benefici deu senhor, a l'epòca de l'independéncia de las Gàllias [3].

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista deus cònsols
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
4 de julhet de 2020 2026 Jean-François Rousse divèrs dreta director deus recors umans
2014 2020 Gérard Dubrac UMP, LR farmacian, president de la CC de la Tenarèsa, conselhèr regionau
març de 2008 2014 Bernard Gallardo PS  
junh de 1995 2008 Gérard Dubrac DL puish UMP farmacian, president de la CC de la Tenarèsa, conselhèr generau, deputat (2002-2007)
març de 1989 1995 Jacques Moisan PS  
març de 1983 1989 Jean Dubos RPR conselhèr generau
1964 1983 Abel Abeillé SFIO puish PS conselhèr generau
1946 1964 Léonce Lestage radical veterinari, conselhèr generau
Seguida de la lista deus cònsols (De 1790 à 1946)
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
1944 1946 Castéra    
1942 1944 Janneau    
1940 1942      
1935 1940 Étienne Naples radicau conselhèr generau
1929 1935 Dujardin radical  
1908 1929 Étienne Naples radicau deputat, conselhèr generau
1900   Larnaude    
1897   Alexandre Laterrade republican  
1896   Boué    
1895        
1893   Arthur Naples republican  
1892   Alexandre Laterrade republican  
1885   Lacroix    
1884        
1881   Labbé    
1875   Lacroix    
1874   Gustave Lasserre    
1871   Marius de Péraldi bonapartista  
1871 1871 De Cugnac    
1871 1871 Lamothe    
1859   Marius de Péraldi bonapartista  
1853   Petit    
1852   Duvignau    
1851        
1850   Dubarry    
1848   Gabriel Lassere    
1833   Petit    
1831   Sautiron    
1827   de Peyrecave    
1825        
1818   Bézian    
1812   De Cugnac    
1800   Antoine Bonnamy progressista ...
1791   Louit    
1790   de Noaillan de Lamezan    
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Embessonatges modificar

Personatges ligats damb la comuna modificar

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 6927, totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
11 064 6 650 7 051 7 146 7 144 6 915 7 195 7 205

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
7 553 8 070 8 140 8 282 7 873 8 555 7 902 7 405 7 045

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
6 578 6 435 6 380 5 773 6 355 6 310 6 233 6 725 6 781

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
6 850
7 326
7 853
7 634
7 717
7 251
7 158
7 147
7 193
7 512
2009 2010
7 099
7 403
7 012
7 311
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion qu'èra de 6508 abitants e la densitat qu'èra de 66,84 ab/km².

Lòcs e monunents modificar

 
La glèisa de Sent Pèr.

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas e referéncias modificar

  1. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 206
  2. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, 1990-98, vol. I, p. 192, par. 30067
  3. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 120, 341 e 24
 
Patrimòni Mondial de l'UNESCO
Etapa precedenta

L'Arromiu
Romavatge de Sant Jacme de Compostèla

Via Podiensis
Etapa seguenta

Larressingla