Comunautat dels Païses de Lenga Portuguesa

La Comunautat dels Païses de Lenga Portuguesa (CPLP) es una Organizacion internacionala formada per de païses lusofòns, que l'objectiu es l' aprigondiment de l'amistat mutuala e de la cooperacion entre los sieus membres. Lo sèti es a Lisbona, Portugal, e l'actual Secretari Executiu es Murade Isaac Murargy, de Moçambic, Georgina Benrós de Mello, venent de Cap Verd, qu'ocupa ara la carga de Diretora Generala. L'organizacion celèbra lo 5 de Mai coma Jornada de la Lenga Portuguesa e de la Cultura, organizat dins tot l'espaci lusofòn, e los Jòcs de la CPLP, eveniment esportiu que reunís totes los membres de l'organizacion.

Istòria

La CPLP foguèt creada lo 17 de Julhet de 1996 per Angòla, Brasil, Cap Verd, Guinèa Bissau, Moçambic, Portugal e São Tomé e Príncipe. En de 2002, après que conquistèt l'independéncia, Timòr Èste foguèt aculhit coma país membre. A l'ora d'ara i a nòu païses membres de la CPLP.

La CPLP es una organizacion recenta que pretend realizar los objectius d'integracion dels territòris lusofòns. En 2005, dins una reunion a Luanda, Angòla, la CPLP decidiguèt que lo 5 de Mai serà celebrat la Jornada de la Cultura Lusofòna pel mond.

Pendent la 6a Conferéncia dels Caps d'Estat e de Govèrn realizat a Bissau en Julhet de 2006, foguèron admiteses dos observaires associats: la Guinèa Equatoriala e Maurici. Lo Somalh de Lisbona, del 25 de Julhet de 2008, se realizèt la formalizacion de l'admission del Senegal coma observaire associat.

En 2014, pendent lo 10n Somalh de la CPLP a Díli, Timòr Èst, la Guinèa Equatoriala, amb consens, venguèt un membre de plen direch de laa CPLP.

Membres

La CPLP es formada per nòus Estats sobeirans que la lenga oficiala o una d'elas es la lenga portuguesa. Son escampilhats per tot lo mond suls cinc continents, un país en America, un en Euròpa, sièis en Africa e un transcontinental entre Asia e Oceania. Son: la Republica d'Angòla, la Republica Federativa del Brasil, la Republica de Cap Verd, la Republica de la Guinèa Bissau, la Republica de la Guinèa Eqüatoriala, la Republica de Moçambic, la Republica Portuguesa, la Republica Democratica de São Tomé e Príncipe e la Republica Democratica de Timòr Èst.

E mai dels membres plens e efetius, i a sièis observaires associats: Georgia, Japon, la Republica de Maurici, la Republica de la Namibia, la Republica del Senegal e la Republica de la Turquia. Tres son localizats sul continant african, un sul continent asiatic e dos son transcontinentals, entre los continents asiatic e europèu.

Quand la CPLP foguèt formada, la Guinèa Eqüatoriala demandèt l'estatut d'observaire de l'organizacion. La Guinèa Eqüatoriala èra una colonia portuguesa entre los sègles XV e XVIII, es compausada de territòris ont se parlan de lengas creòlas baseadas sul portugués, en mai de las conexions culturalas e istoricas amb São Tomé e Príncipe e Portugal. Pasmens, lo país recentament cooperèt amb lo Países Africans de Lenga Portuguesa e Brasil per de projècte d'educacion. A Somalh de la CPLP de Julhet de 2004, a São Tomé e Príncipe, los Estats-membres s'acordèron per cambiar l'estatut de la comunautat per accceptar de païses coma observaires associats. L'intrada al plen de la Guinèa Eqüatoriala èra en discussion. En Junhet de 2010, la Guinèa Eqüatoriala demandèt per èsser admesa coma membre de plen drech. Pendent l'ochen Somalh a Luanda, Angòla, em julhet de 2010, la CPLP decidiguèt d'obrir las negociacions formalas amb la Guinèa Equatoriala sus son accession al plen de l'organizacion .

L'accession de la Guinèa Eqüatoriala coma membre de plen dreche de la CPLP se realizèt al somalh de Dili, al Timòr Èst, lo 23 de julhet de 2014.

Maurici, qu'èra desconeguda dels europèus fins a l'arribada dels portugueses e a de ligams fòrt amb Moçambic, obtenguèt l'estatut d'observaire associat en 2006. En 2008, Senegal, amb de ligams istorics per la colonizacion portuguesa en Casamança, tanben foguèt admés coma observaire associat.

En 2014 foguèron admeses mai quatre nòus membres associats a la CPLP, pendent lo somalh de Dili, los novèls membres associats son Namibia, Turquia, Georgia e Japon.

Existisson tanben ara gaireben detz países que desiran venir membres observaires de la CPLP, entre eles, Peró e Marròc que son a preparar sas candidaturas, Indonesia se prepara per formalizar lèu la demanda d'estatut d'observaire associat e envisatge pel futur intrar coma una eventuala demanda per èsser membre permanent de la CPLP e, Índia comença un procediment per s'aprochar de la CPLP.

Mapa dels païes membres e observaires de la CPLP.

Candidats

País/Region	Estatut	Lenga oficiala	Continent	Populacion	Referéncia	Possibla data de discussion
Andòrra	Observaire associat	Catalan	Euròpa	71.822	2010 - 8n somalh de la CPLP - Luanda
Marròc	Observaire associat	Arab	Africa	33.757.175	2010 - 8n somalh de la CPLP - Luanda
Filipinas	Observaire associat	Filipino e anglés	Asia	90.500.000	2010 - 8n somalh de la CPLP - Luanda
Galiza	Observaire associado	Galèc e castelhan	Euròpa	2.762.198	Depend de l'aprobacion del govèrn Espanhòl
link=|alt=|20x20px Macau	Membre	Portugués e Cantonés	Asia	520.400	Depend de l'aprobacion del govèrn chinés
Malaca	Observador associado	Malaio	Ásia	733.000	Dependente da aprovação do governo Malaio
[./Índia link=|alt=Índia|22x22px] Goa	Membro	Concani	Ásia	1.625.438	Dependente da aprovação do governo Indiano
Croàcia	Observador associado	Croata	Europa	4.453.500	2012 - IX Cimeira da CPLP
Romania	Observador associado	Romeno	Europa	22.246.862	2012 - IX Cimeira da CPLP
link=|alt=|20x20px Ucrânia	Observador associado	Ucraniano	Europa	46.372.700	2012 - IX Cimeira da CPLP
Índia	Observador associado	Indonésio	Ásia	234.693.997	2012 - IX Cimeira da CPLP
Veneçuèla	Observador associado	Espanhol	América do Sul	28,199,822	2012 - IX Cimeira da CPLP
link=|alt=|20x20px Uruguai	Observador associado	Espanhol	América do Sul	3,286,314	2012 - IX Cimeira da CPLP

Uruguai

A causa del passat d'Uruguai (que ja èra estat un territòri portugués e brasilenc), e del creiscent nombre de parlants a la fontièra amb Brasil, l'ensenhament del portugués venguèt obrigatòri a partir da 6.ª seria.

Galícia

Seguent lo tradicional corrent científic dels grands filològs e romanistas qu'afirmam que lo galèc e lo portugués son dos dialèctes d'una mateissa lenga o un diassistèma linguistic, o movement reintegracionista galèc defend l'intrada de Galícia dins la Comunautat dels Païses de Lenga Portuguesa, realizant la reinsercion del galèc dins l'espaci lusofòn. Dins aquel contèxte, cal notar que l'Acadèmia Galèga de la Lenga Portuguesa es ja una autoritat reconeguda per la CPLP, amb l'estatut d'Observaire Consultiu..

En febrièr de 2006, Anxela Bugallo, alara responsabla del dossièr de la cultura dins lo govèrn autonòm de la Galícia, repèta son interés dels govèrn Galèc d'una adesion oficiala coma membre de plan drech a la CPLP.

E mai de las tentativas de personalitats e colectius que defendon l'integracion oficiala de Galícia a la CPLP, i a quatre entitats de nivel nacional a lo defendre obertament: l'Associacion d'Amistat Galícia-Portugal, l'AGAL, lo Movement de Defensa de la Lenga e lo Blòc Nacionalista Galés, e tanben, al Portugal e dins d'autres païses ont es representat, Lo Movemento Internacional Lusofòn.

Guinèa Equatoriala e Maurici

De païses d'Africa an de lengas creòlas derivadas del Portugués, mercé a  la preséncia Portuguesa sul continent dempuèi lo sègle XV. La Guinèa Equatoriala e a Maurici (sens mencionar Marròc, que demandèt l'estatuto d'observaire), utilizant d'autras lengas (Maurici a l'Anglés coma lenga oficiala, e la Guinèa Eqüatoriala, lo Francés e l'Espanhòl), pasmens cercan a obténer l'estatut d'Observaire adjunt a la CPLP. Dins la 6a Conferéncia dels Caps d'Estat e de Govèrn, a Bissau en Julhet de 2006, la Republica Mauriciana e la Guinèa Eqüatoriala obtenguèron l'estatut d'Observaire Associat, e dins la 7a Conferéncia, èran presents pel primièr còp a Lisbona en Julhet de 2008, dins aquela qualitat.

La Guinèa Eqüatoriala decidiguèt, en 2007, d'adotar lo Portugués coma lenga oficiala per poder accedir, plenamente, a l'estatut de membre permanent de la Comunautat. L'Assemblada Nacionala aprovèt aquela mesura en Octobre de 2011 mas la Guinèa Eqüatoriala contunha d'esperar l'acceptacion de la CPLP, los principals obstacules a l'intrada son la pèna de mòrt e l'abséncia de drechs civils.

En 2014, La Guinèa Eqüatoriala foguèt accesptada per consens coma membre de plen drech de la Comunautat dels Païses de Lenga Portuguesa, dins la session restencha del 10n Somalh de la CPLP. Pasmens, lo país deurà abolir la pèna de mòrt e promòure l'usatge del portugués coma lenga oficiala.

Macau

Macau foguèt lo darrièr territòri ultramarin portugués a èsser descolonizat, essent tornat en devolucion a China en 1999. Encara manten vius de traças de la cultura Portuguesa. Lo Portugués es una de la lengas oficialas d'aquel territòri. La demanda per obténer l'estatut d'"Observaire Associat" foguèt pas realizat pel Govèrn de la Region Administrativa Especiala de Macau - RAEM, pasmens en 2006, pendnet lo 2d Encontre Ministerial entre China e los Païses de Lenga Portuguesa, lo Secretari Executiu-Adjunt de la CPLP, embaissador Tadeu Soares, representant la CPLP envièt una invitacion al Cap de l'Executiu, Edmundo Ho Hau Wa, per la RAEM que venga Observaire Associat de l'Organizacion.

Observaires consultius

La CPLP a tanben d'observaires consultius, que son d'entitats e organizacions civilas listadas çai bas.

País/Region	Observaires consultius
Angòla	Fondacion Agostinho Neto Fundacion Eduardo dos Santos
Brasil	Acadèmia Brasilenca de Letras Conselh Nacional dels Secretaris de la Santat dels Estats Brasilencs Comission InterPaïses/Païses de Lenga Oficiala Portuguesa (Fondacion Rotarianos São Paulo) Fondacion Oswaldo Cruz Fondacion Roberto Marinho Institut Histórico e Geográfico Brasileiro Real Gabinete Português de Leitura Universitat Estatala de Campinas Universitat Federala de Bahia Universitat Federala de Rio de Janeiro Universitat Federala de Pernambuco Universitat de l'Integracion Internacionala de la Lusofonia Afro-Brasilenca
[./Cabo_Verde link=|alt=Cabo Verde|22x22px] Cap Verd	Fondacion Amílcar Cabral Fondacion Carlos Albertino Veiga
link=|alt=|20x20px Galícia	Acadèmia Galesa da Lenga Portuguesa
link=|alt=|20x20px Macau	Institut Internacional de Macau
link=|alt=|20x20px Portugal	Assisténcia Medicala Internacionala • Associacion "Abraço" (Associacion d'ajuda a las Personas amb lo VIH/SIDA) Associação das Misericórdias de Portugal Associação dos Ex-Deputados da Assembleia da República Portuguesa Associação "Mares Navegados" Centro de Conciliação e Mediação de Conflitos - Concórdia Centro de Estudos Sociais (Universidade de Coimbra) Círculo de Reflexão Lusófona Faculdade de Direito da Universidade de Lisboa Fundação Bial Fundação Calouste Gulbenkian Fundação Champalimaud Fundação D. Manuel II Fundação Luso-Americana para o Desenvolvimento Fundação Luso-Brasileira para o Desenvolvimento do Mundo de Língua Portuguesa Fundação Mário Soares Fundação Oriente Fundação para a Divulgação das Tecnologias de Informação Fundação para o Desenvolvimento da Comunidade Fundação Portugal-África Instituto de Higiene e Medicina Tropical Médicos do Mundo ONGD - Plataforma Portuguesa Organização Paramédicos de Catástrofe Internacional Sociedade de Geografia de Lisboa União das Misericórdias Portuguesas União das Mutualidades Portuguesas Universidade Lusófona de Humanidades e Tecnologias
link=|alt=|20x20px São Tomé e Príncipe	Fundação Novo Futuro
CPLP	Associação das Universidades de Língua Portuguesa Associação dos Comités Olímpicos de Língua Oficial Portuguesa Associação dos Portos de Língua oficial Portuguesa Associação Saúde em Português Comunidade Médica de Língua Portuguesa Comunidade Sindical dos Países de Língua Portuguesa Confederação da Publicidade dos Países de Língua Portuguesa Conselho Empresarial da CPLP Conselho Internacional dos Arquitetos de Língua Portuguesa Fórum da Juventude da CPLP Fórum das Sociedades Nacionais da Cruz Vermelha de Língua Portuguesa Instituto Marquês de Valle Flôr Observatório da Língua Portuguesa Saúde em Português União dos Advogados de Língua Portuguesa União Internacional de Juízes de Língua Portuguesa

Estrutura

4a Conferéncia dels Caps d'Estat e de Govèrn de la CPLP, Brasiília, 1èr d'agost de 2002.

La Comunitat es regida pel Secretariat Executiu, qu'estudia, causís e intègra los plans politics per l'organizacion. Residís a Lisbona. Lo mandat del Secretari Executiu dura dos ans, amb una reeleccion possibla.

La Conferéncia dels Caps d'Estat e de Govèrn, biennal, estudia las prioritats e los resultats de la CPLP. Lo plan d'accion es realizada pel Conselh dels Ministres dels Afars Estrangièrs e de las Relacions Exterioras, que se reunís cada an. I a tanben d'encontros mensuals del Comitat de Concertacion Permanent

La bandièra de la Comunitat dels Países de Lenga Portuguesa mòstra uèit alas em formant un cercule. Cada una d'aquela alas representa un membre de la CPLP. Abans de l'afiliacion oficiala de Timòr Èst, avián set alas.

Secretários executivos

Nom	Començament	Fin	Nacionalitat
Marcolino Moco	17 de julhet de 1996	julhet de 2000	[./Angola link=|alt=Angola|22x22px] Angolano
Dulce Maria Pereira	julhet de 2000	1èr d'agost de 2002	[./Brasil link=|alt=Brasil|22x22px] Brasileira
João Augusto de Médicis	1èr d'agost 2002	Abril de 2004	[./Brasil link=|alt=Brasil|22x22px] Brasileiro
Zeferino Martins (interino)	abril de 2004	julhet de 2004	[./Moçambique link=|alt=Moçambique|22x22px] Moçambicano
Luís de Matos Monteiro da Fonseca	julhet de 2004	julhet de 2008	[./Cabo_Verde link=|alt=Cabo Verde|22x22px] Cabo-Verdiano
Domingos Simões Pereira	julhat de 2008	setembre de 2012	[./Guiné-Bissau link=|alt=Guiné-Bissau|22x22px] Guineense
Murade Issac Murargy	setembre de 2012	present	[./Moçambique link=|alt=Moçambique|22x22px] Moçambicano

Cultura e espòrt

La CPLP es responsable per la organizacion dels Jòcs de la CPLP eveniment esportiu consacrat als joves lusofòns d'edat eguala o inferiòra a 16 ans. La darrièra edicion dels Jòcs de la CPLP se debanèt a Angòla, en 2014.

En 2013, se realizèt la primièra edicion del concors Miss CPLP, a Lisbona. La ganhanta èra Andreia Lima, de São Tomé e Príncipe.

Criticas

Per de socilògs e critics, la CPLP frustrèt las esperanças que creadas a sa creacion en 1996. Pas un dels païses membres es present dins los 20 païses mas umanamenta desvolopats, levat  Portugal. Segond Boaventura de Sousa Santos, "la CPLP èra tròp concentrada sus dos païses", que son Portugal e Brasil; los autres acusam lo dos países de practicar un neocolonialisme. Cal notar tanben lo manca d'intervencion de la CPLP dins de fasas fòrça críticas coma las aigadas de Moçambic.

Vejatz tanben

• Países Africanos de Língua Oficial Portuguesa (PALOP)
• Instituto Internacional da Língua Portuguesa (IILP)
• União das Cidades Capitais de Língua Portuguesa (UCCLA)
• União de Médicos Escritores e Artistas Lusófonos
• Aliança das Agências de Informação de Língua Portuguesa (ALP)
• Acordo Ortográfico da Língua Portuguesa de 1990
• Empèri Colonial Portugués
• Cinema lusófono
• TV CPLP
• Comunautat Britanica

Ligams extèrnas

• Site oficial
• Comunidade dos Países de Língua Portuguesa no Facebook
• Comunidade dos Países de Língua Portuguesa no YouTube
• Comunidade dos Países de Língua Portuguesa (em português) no Ministério das Relações Exteriores do Brasil
• Ministros da Defesa da CPLP se reúnem em Brasília (no Wikinotícias)
• Declaração Constitutiva da Comunidade dos Países de Língua Portuguesa (em português)
• Centro de Análise Estratégica da Comunidade dos Países de Língua Portuguesa - CAE/CPLP (em português)
• Instituto Internacional da Língua Portuguesa (em português) - Cabo Verde.
• Fórum dos Parlamentos de Língua Portuguesa (em português)
• União das Cidades Capitais de Língua Portuguesa (em português)
• IV Conferência de Chefes de Estado e de Governo da Comunidade dos Países de Língua Portuguesa (em português)
• Informações sobre a CPLP (em português) no sítio eletrônico da Faculdade de Direito da Universidade de Coimbra.
• Jornal Mundo Lusíada (em português)
• Conexão CPLP (em português)
• Associação dos Portos de Língua Portuguesa (em português)