Clima oceanic
Las regions de clima oceanic s'espandisson sus la faciada occidentala d'Euròpa, de Galícia a Norvègia, e sul litoral occidental d'America, d'Oregon a Alaska en passant per la Colómbia Britanica. Dins l'emisfèri sud, lor domeni compren Chile, la Nòva Zelanda e Tasmania.
Aquel clima se caracteriza per d'ivèrns doces e pluvioses, e d'estiu fresques e relativament umids, que lo maximum de precipitacion se produsís pendent la sason freda.
Temperaturas
modificarLa temperatura mejana es compresa entre 8 °C e 16 °C.
Precipitacions
modificarLas precipitacions pareisson fòrça abondantas alara que o son mens: lor total annal despassa gaire lo mètre, mas se repartisson sus tot l'an e tomban sovent jos la forma de bruina o encara en tubas espessas, amb un maximum en sason freda ligat al passatge de las depressions que se desplaçan al bòrd del front polar.
Una caracteristica majora de las regions oceanicas es que i a pas de diferenciar segon la latitud; las bendas climaticas semblan dispausadas al nòrd e al sud. Atal de Galícia a Norvègia lo flac escart de las mejanas termicas se manten tot lo long de la faciada atlantica. Aquel clima se degrada al contrari quand se dintra dins los continents; las pluèjas demenisson, los escarts termics aumentan, los ivèrns venon mai freds e los estius mai cauds: aquela regions de clima semicontinental forman la transicion amb los climas ont ganhan las caracteristicas continentalas.
Donadas
modificarPrecipitacions mejanas annalas en millimètres :
- Sus la còsta oèst d'Euròpa, del nòrd cap al sud:
- Sus la còsta oèst dels Estats Units d'America, del nòrd cap al sud :
- Seattle, Washington: 972 mm [2]
- Aberdeen, Washington : 2141 mm[3]
- Portland, Oregon: 1085 mm[4]
- Cloverdale, Oregon: 2125 mm[5]
- Cap Blanco, Oregon: 1945 mm[6]
- Crescent City, Califòrnia: 1691 mm [7]
- Punta Arena, Califòrnia: 1048 mm [8]
- Sus la còsta nòrd d'Anatolia:
- Sus la còsta sud-oèst de l'America del Sud:
- Sus la còsta sud-èst d'Oceania:
- Hobart, Tasmania, Austràlia: 616 mm
- Wellington, Nòva Zelanda: 1249 mm
- Christchurch, Nòva Zelanda: 648 mm
mes | J | F | M | A | M | J | Jt | A | S | O | N | D |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Temperaturas (en °C) | 3,4 | 5,7 | 6,7 | 9,3 | 12,7 | 15,4 | 18,1 | 17,7 | 15,3 | 11,2 | 7 | 4,7 |
Precipitacions (en mm) | 114 | 106 | 92 | 62 | 43 | 39 | 18 | 27 | 51 | 99 | 149 | 151 |
Lo clima de l'Estat de Washington se qualifica d'oceanic doç o ben de clima breton[9] ; Se rapròcha d'aquel d'Irlanda o de l'oèst d'Escòcia, amb d'estius pus secs que dins aquelas regions. Situada sul litoral nòrd-oèst dels Estats Units d'America, l'aglomeracion de Seattle se tròba a la meteissa latitud que Nantas en França. Mas mercé als corrents marins e a l'influéncia del Pacific, los ivèrns sont relativament doces (gèla pas sus la còsta) e regats.
Principalas formacions vegetalas
modificarLas formacions vegetalas càmbian segon lo clima mas tanben d'un grand nombre d'autres factors que definisson lo biotòp. Es perque es gaire aisit de ne far una tipologia generala de la flòra dins lo clima oceanic. Se pòt pasmens notar qualques caracteristicas comunas :
- Lo clima oceanic favorís la creissença vegetala.
- Suls primièrs mètres del litoral, se pòt veire generalament un païsatge de landa (brugas, ginèstas, èrbas).
- Mai a l'interior e dins las zònas aparadas dels vents d'oèst, la selva es la vegetacion naturala del domeni oceanic: Faus, garrics dins l'Euròpa de l'Oèst
- Selvas temperadas de caducs e mixtas, Selvas atlanticas mixtas (Euròpa), Selvas temperadas de conifèrs, Selva temperada de persistents.
Atots, constrenchas e risques pels Òmes
modificarAtots del clima oceanic
modificarLo clima oceanic es favorable a l'installacion a a las activitats dels Òmes. Las temperaturas relativament clementas en ivèrn permeton de reduire lo còst de l’energia (caufament). Per consequéncia, las densitats umanas son mejanas o fòrtas dins las regions de clima oceanic, aquò fa de païsatges grandament antropizats. Los Òmes poblèron e agencèron aquelas regions tre la Preïstòria. En Euròpa, los Cèltas valorizèron una granda partida del domeni oceanic. Sus la còsta nòrd-oèst dels Estats Units d'America (Washington (estat), Oregon, Califòrnia del Nòrd), las societats amerindianas utilizèron las fonts qu'ofriguèron lo mitan oceanic : expleitèton per exemple la fusta per fabricar los totèms, barcas e ostals. Las activitats agricòlas son en general desvolopadas dins las regions de clima oceanic. La secada essent escassa e lo gèl quasi absent, la policultura e l'abaliment ocupèron de grands espacis, en foncion de la natura del sòl. Levat en periòdes de secada e de culturas especificadas, irrigar es pas necessari. Pasmens, lo clima oceanic permet pas la cultura de la vinha, dels agrumes o des plantas tropicalas, fòra de las sèrras. L'escassetat del gèl permet als Òmes de far venir de palmièrs fins a de latituds plan nautas.
Constrenchas e risques
modificarLas constrenchas de clima pòdon tocar lo torisme, a causa del temps fòrça cambiadís caracteristic d'aquel clima: la melhora sason sembla èsser l'estiu, pasmens que las temperaturas sián frescas e los jorns de pluèjas fòrça nombroses que dins las regions mediterranèas par exemple. Los risques ligats al clima oceanic son pauc importants: lo pus important son las tempèstas oceanicas. Aquela de 1999 provoquèt de damatges considerables en Euròpa de l'Oèst.
Vejatz tanben
modificarNòtas
modificar- ↑ Météo France
- ↑ Font: Seattle
- ↑ Font: Aberdeen
- ↑ Font : Portland
- ↑ Font : Cloverdale
- ↑ Font : Cape Blanco
- ↑ Font : Crescent City
- ↑ Font : Point Arena
- ↑ Jean-Paul Amat, Lucien Dorize, Charles Le Cœur, Emmanuelle Gautier, Éléments de géographie physique, Paris, Bréal, coll. Grand Amphi, 2002, ISBN 2-7495-0021-4, page 112 ; Georges Viers, Éléments de climatologie, Paris, Nathan, 1990, ISBN 2-09-190267-5, p 111-113
Bibliografia
modificar- Jean-Paul Amat, Lucien Dorize, Charles Le Cœur, Emmanuelle Gautier, Éléments de géographie physique, París, Bréal, coll. Grand Amphi, 2002, ISBN 2-7495-0021-4
- Georges Viers, Éléments de climatologie, París, Nathan, 2001, 2a ed ISBN 978-2-09-191187-8