En botanica, una èrba es una planta que presenta pas d'organs decididament lenhosas. Los tallas de las èrbas son verdas e morissen generalament a l'acabar la bona estacion, en essent substituits per d'autres nòus se l'èrba es vivaz.

Èrba
Cal melhorar l'escritura d'aquel article.
L’ortografia, la gramatica, lo vocabulari, la sintaxi o autres aspèctes lingüistics incorrèctes son a verificar. Podètz corregir o crear la discussion.

Fòrça èrbas son annalas, en naissent de grana al començament de l'estacion favorabla e en daissant pas a l'acabar aquesta mas de nòvas granas en lo solèr. Existisson tanben d'èrbas vivaces, que dempuèi tallas sosterranhes o plaçats a ras de solèr. Los organs sosterranhes implicats son rizomas (tallas orizontales) e bulbs. Fòrça èrbas biennalas forman una roseta de fuèlhas tustadas al solèr en lo sieu primièr an, que se reprodusisson en el pas, e un talhi naut, l'escapi floral, en lo sieu segond an.

Se sona megaforbias (d'èrbas gigantas) a de plantas qu'en respondent formalament al concèpte anterior, atenhon un pòrte considerable, quitament de divèrses mètres. Aqueste es lo cas, per exemple, de las divèrsas espècias de bananas (genre Musa).

En lo lengatge comun èrba es tanben quina planta que siá que possedís valor culinària o medicinal, amb ignorància de lo sieu caractèr herbacièa o arborèa, quand la part de la planta que s'usa son las fuèlhas o tallos tendres. Pel contrari, las especias son las granas, baias, de pèls, de raïses o d'autras parts de la planta.

"Èrba" o "l'èrba" es tanben un tèrme de l'argot per aperar lo canabàs.