Oregon

estat dels Estats Units d'America

Oregon es un estat del nòrd-oèst dels Estats Units d'America, situat sus la còsta Pacifica entre los Estats de Washington al nòrd, de Califòrnia al sud, de Nevada al sud-èst, e d'Idaho a l'èst. Sas frontièras al nòrd e a l'èst seguisson per l'essencial los rius de Colómbia e de Snake. Lo territòri es integralament traversat per la cadena de las Cascadas que forma una importanta barrièra climatica : l'oèst de l'Estat, de clima oceanic, es cobèrt per lo bòsc temperat umid mentre que sa part èst, semi-arida, es ocupada per lo Naut desèrt d'Oregon. Lo parc nacional de Crater Lake se tròba dins lo sud de l'Estat. La resèrva indiana de Warm Springs s'estend sus 2 640,2 km2 dins lo nòrd de l'Estat, sus lo pendís èst de la cadena de las Cascadas.

Infotaula d'entitat administrativaOregon
State of Oregon (en) Modifica el valor a Wikidata
lang=oc
Colómbia (flume) Modifica el valor a Wikidata
ImneOregon, My Oregon (en) Traduire Modifica el valor a Wikidata
Devisa«Alis volat propriis (fr) Traduire» Modifica el valor a Wikidata
Entitatestat dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Eponimvalor desconeguda Modifica el valor a Wikidata
EscaisBeaver State Modifica el valor a Wikidata
Administracion
EstatEstats Units d'America Modifica el valor a Wikidata
CapitalaSalem Modifica el valor a Wikidata
Lenga oficialapas cap de valor Modifica el valor a Wikidata
Politica
Organ executiugovèrn d'Oregon Modifica el valor a Wikidata
 • Governor Modifica el valor a WikidataTina Kotek (ca) Traduire (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Organ legislatiuAssemblada Legislativa d'Oregon Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Modifica el valor a Wikidata
Carte
Coordenadas43° 56′ 09″ N, 120° 34′ 30″ O
Superfícia255 026 km² Modifica el valor a Wikidata
Banhat perOcean Pacific
Colómbia (flume)
riu Snake (ca) Traduire Modifica el valor a Wikidata
Percentatge d'aiga2,43 %[1] Modifica el valor a Wikidata
Limitròf ambCalifòrnia
Idaho
Nevada
Washington Modifica el valor a Wikidata
Altitud mejana1 005 m Modifica el valor a Wikidata
Punt mai basOcean Pacific Modifica el valor a Wikidata
Punt culminantMont Hood (3 425 m) Modifica el valor a Wikidata
Fus orarizona orària del Pacific Modifica el valor a Wikidata
Demografia
 • Totala4 237 256[2] Modifica el valor a Wikidata ab. (1 d'abril de 2020 Modifica el valor a Wikidata)
 • Densitat16,61 ab./km²
Autras informacions
ISO 3166-2US-OR Modifica el valor a Wikidata
Embessonatgesprefectura de Toyoma (1991–) Modifica el valor a Wikidata

Sit weboregon.gov Modifica el valor a Wikidata

L'actual territòri d'Oregon èra ocupat pels pòbles natius Bannocks, Chinook, Klamaths e Nez-Percé, foguèt atenh pes l'expedicion de Lewis e Clark en 1805. A partir dels ans 1830, la pista d'Oregon foguèt seguida per los pionièrs que lo nombre suplantèt lèu lèu lo dels autoctòns. Lo tractat d'Oregon, signat lo 15 de junh de 1846, fixèt la frontièra americanocanadenca e creèt lo territòri d'Oregon que la part sud-oèst que forma l'Oregon actual foguèt admesa lo 14 de febrièr de 1859 coma 33en Estat de l'Union.

Entre 1902 e 1908, los esfòrces de la Direct Legislation League faguèron d'Oregon un precursor en matèria de democracia dirècta (referendum, iniciativa populara, revocacion populara dels elegits[3],[4]) per l'instauracion de l'Oregon System[5],[3] que s'espandira puèi a d'autres Estats. L'Oregon es un Estat tradicionalament democrata[6]. Es escaissat « L’Estat del vibre » e sos abitants son dits oregoneses e oregonesas.

L'Oregon a per capitala Salem mentre que la vila pus poblada es Portland. Aquesta s'estend al nòrd de la val de Willamette qu'amassa 70 % de la populacion oregonesa[7]. L'oèst de Portland es ocupat par la tecnopòla de Silicon Forest qu'aculhís los principals centres de recerca d'Intel, Oregon es tanben lo breç de Nike e de Columbia Sportswear Company.

En 2017, sa populacion s'enauçava a 4 142 776 abitants[8].

Istòria

modificar

Geografia

modificar
    Washington  
Ocean Pacific N   Idaho
O      Oregon    E
S
  Hawaii
(otramar)
  Califòrnia   Nevada

Economia

modificar

Ligams extèrnes

modificar
  1. Afirmat dins: United States Summary: 2010, Population and Housing Unit Counts, 2000 Census of Population and Housing.
  2.  cens dels Estats Units del 2020. [Consulta: 20 de març de 2022]
  3. 3,0 et 3,1 .
  4.  {{{títol}}}. .
  5. .
  6. . uselectionatlas.org..
  7.  {{{títol}}}. ISBN 0-87114-102-7. .
  8. .