Calmont (Lauragués)

una comuna francesa
Pels articles omonims, vejatz Calmont (omonimia).

Vila d'Occitània

Calmont[1],[2],[3],[4] (Calmont en francés) es una comuna lengadociana de Lauragués, situada dins lo departament de la Nauta Garona e la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Calmont
Calmont
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Le centre vist del pont de l'Èrs.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 17′ 16″ N, 1° 38′ 06″ E
Superfícia 40,27 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
324 m
210 m
206 m
Geografia politica
País Armas de Lengadòc Lengadòc
Parçan Lauragués
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
31
Nauta Garona Armas del Departament de la Nauta Garona
Arrondiment
313
Tolosa
Canton
3124
Escalquens (Nalhós abans 2015)
Intercom
243100179
CC de las Tèrras de Lauragués
Cònsol Christian Portet
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
2 362 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

2 393 ab.
Densitat 57,51 ab./km²
Autras informacions
Gentilici pescaluna (escais)
Calmontais en francés
Còde postal 31560
Còde INSEE 31100

Geografia

modificar

Es una comuna de l'Airal urban de Tolosa.

 
Mapa de la comuna de Calmont e de las comunas prèpas.

Perimètre del territòri

modificar
Comunas confrontantas de Calmont
Anhas Montjard
Senta Gabèla   Gibèl
Savardun (Arièja) Maseras (Arièja)

Toponimia

modificar

Le nom es atestat en 1269, de Calvomonte. Calvus mons en latin, le nom ven de mont e de calv, « cappelat », al sens de « pelat, desprovesit d'albres » [5],[6], mai que mai a la cima, rocassosa [7].

Istòria

modificar

Pendent l'Ancian Regime, Calmont èra de la diocèsi civila de Mirapeis, doncas de la província de Lengadòc, de la generalitat de Tolosa, de la diocèsi de Mirapeis e de la senescauciá de Lauragués. En 1790, Calmont èra del canton de Senta Gabèla; ambe Gibèl, per decret del 16 de julhet 1810, passèron al canton de Nalhós, arrondiment de Vilafranca de Lauragués (dempuèi 2015, es del canton d'Escalquens). Le vocable de la glèisa es Sent Sarnin [8].

Administracion

modificar
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
18 de setembre de 1993 (2026) Christian Portet PS retirat de l'ensenhament, president de la Comunautat de comunas (2017-)
1955 agost de 1993 (mòrt en foncions) André Méric SFIO, PS conselhièr general (1945-1988), senator (1948-1988), secretari d'Estat als Ancians Combatents (1988-1991)
? 1955 (demission) Geneviève de Carayon-Talpayrac    
Totas las donadas non son pas encara conegudas.

Demografia

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 2316, totala: 2339
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 070 1 593 1 538 1 725 1 902 1 991 1 925 1 957 2 117

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
2 116 2 071 1 994 1 956 1 937 1 818 1 820 1 783 1 721

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 608 1 609 1 529 1 338 1 366 1 381 1 361 1 320 1 251

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 150
1 189
1 409
1 451
1 552
1 610
1 953
2 002
2 051
2 071
2009 2010
2 108
2 128
2 177
2 198
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 2362 abitants e la densitat èra de 58,65 ab/km².

Lòcs e monuments

modificar

Personalitats ligadas amb la comuna

modificar

Véser tanben

modificar

Ligams extèrnes

modificar
  1. Pojada, Patrici (2009). Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  2. «Toponimia occitana».
  3. Congrès permanent de la lenga occitana. «Top'Òc: Diccionari toponimic occitan».
  4. Institut d'Estudis Occitans. «BdTopoc–Geoccitania».
  5. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, reedicion Librairie Guénégaud, 1984, p. 133
  6. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, volume II, n° 21 763
  7. Jacques Astor, Dictionnaire des Noms de Familles et Noms de Lieux du Midi de la France, ed. du Beffroi, 2002, p. 511
  8. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 9 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html