Bressòls

una comuna francesa
Vila d'Occitània

Bressòls[1],[2],[3],[4] o Breçòls (Bressols en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament de Tarn e Garona e la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Bressòls
Bressols
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La glèisa de Nòstra Dòna de la Nativitat.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 58′ 08″ N, 1° 20′ 20″ E
Superfícia 20,39 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
111 m
94 m
75 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
82
Tarn e Garona Armas deu Departament de Tarn e Garona
Arrondiment
822
Montalban
Canton
8217
Montuèg
Intercom
248200099
Grand Montalban
Cònsol Jean-Louis Ibres
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
3 698 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

3 801 ab.
Densitat 178,22 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 82700
Còde INSEE 82025

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Toponimia modificar

Las fòrmas ancianas son Brazols, en 1112 e 1137, viam que pergit ad Brazols, en 1140, ecclesia de Brassols, en 1177, Bertrand de Bresols, en 1179, Brassols, en 1185, Bresoles, en 1229, Bresoles, en 1255, Sancto Petro de Brassols, en 1255, de Bresoles... Bressolis, en 1269, a Brassols... apud Bressols... in loco de Brassols, en 1271, Arnaldo de Brasols... villa de Bressols, en 1271, Sancti Petri de Bressols et de Ordas, en 1274, Bressols, en 1304, ecclesia de Bresolis, en 1318, Bresolhs, en 1318, riparia de Bressols, en 1320, loca... de Bressolis, en 1385, villa de Bressolis, en 1516, Sancti Martinus et Benedictus de Bressolis, en 1610, Bressols sus la mapa de Cassini, a la fin del sègle XVIII. La prononciacion es [bre'sɔls], que Burgan e Lafon escrivon Bressòls [5].

Dauzat explica le nom ambe un nom gallés d'òme, Brictius, que donèt Bres, e ambe'l sufixe -eolum [6]. Moulenq, puèi Negre i supausan lo mot occitan brèç, mès la motivacion d'un tal nom sembla malaisida. Burgan e Lafon citan d'autres noms de persona possibles, seguits del sufixe -eolum : *Bricius, Braccius (atestat) o lo gallés Biracos fornit per Delamarre. Mès les autors citan ambe una certana preferéncia l'ipotèsi de Pierre-Henri Billy per Bressols e de noms aparentats, que vendrián d'un mot gallés *bruscia, qu'auriá lo sens de « barta », seguit del sufixe -olum; le nom es a l'origina de brossa. Le plural (Bressòls) a un sens collectiu. L'afebliment de Bru- (de *Brusciolos) a Bre- seriá degut a la posicion abans l'accent tonic [5]. Doás causas son a observar : totas las etimologias prepausadas menan a la grafia Breçòls puslèu qu'a Bressòls e çò que caldriá explicar es pas le passatge de Bru- (o puslèu Bro-, al sègle XII o XIII) a Bre-, mès aquel de Bru- a Bra- de las primièras atestacions (l'aptitud d'un [bru-] pretonic d'origina a se mudar posteriorament en [bra-], mai que mai tanlèu lo sègle XII, es febla). Se pòt supausar que cal pas tirar un sens fonetic a las grafias en -z- del sègle XII, mès cal rasonablament partir d'un nom, de persona o pas, en Bra-, coma Braccius (Braccios en gallés); se pòt tanben pensar a *bracu-, « sanha », que Dauzat estima gallés e pregallés (mot d'una lenga anteriora que los Cèltas adoptèron) perqué Breçòls es dins una ribièra que fosquèc benlèu sanhosa, o quitament, en acceptant que las fòrmas en -z- ajan una valor de prononciacion, al mot gallés bratu-, « gratitud, vòt, jutjament ? » (un sufixe latin ajustat a un nom d'òme derivat d'aquel nom, de tipe *Bratiu-, donariá un toponime en *Braz-).

  • Brial. Las fòrmas ancianas son ecclesia de Brial, en 1185, Brial, en 1318, Sanctus Joannes de Brialhio, en 1728, St Jean Baptiste de Brial sus la mapa de Cassini. La prononciacion es [bri'al] o [bri'als] e la grafia Brial(s). Burgan e Lafon estiman que lo nom ven del gallés brogilos, « bòsc embarrat » [5]. Cal precisar que brial es inconegut dins los derivats occitans de brogilos; caldriá doncas, per salvar l'explicacion, supausar al mens una fòrma sufixada e un càmbiament del vocalisme de la sillaba iniciala. Coma i a un pichon riu, un gallés briva, « pont » seriá una possibilitat e lo sufixe auriá una valor diminutiva (la geografia empacha briga, « puèg, fortalesa »).

Istòria modificar

Pendent l'Ancian Regime, Breçòls, Bressols-et-Brial, èra de la diocèsi civila del Bas-Montalban, doncas de la província de Lengadòc, de la generalitat de Tolosa, de la diocèsi de Montalban e de la senescauciá de Tolosa. Tanlèu 1790, Breçòls èra del canton de Montuèg [7]. Brial o Brials, segon las prononciacions actualas, es un vilatge al sud-oèst de la comuna, entre l'A62 e l'A20, que garda sa glèisa e son cementèri [5]. Sus la mapa de Cassini, Sent Joan Baptista de Brial(s) èra parròquia.

Administracion modificar

 
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
22 de març de 2008 2026 Jean-Louis Ibres divèrs dreta foncionari
24 de març de 1989 2008 Alain Bonnomet PS professor d'ensenhament agricòla
març de 1983 1989 Camille Laborderie   retirat
març de 1977 1983 Edouard Rella    
març de 1971 1977 Roger Gineste   mètge militar
1958 1971 Georges Chaubart    
març 1944 1958 Irénée Paute    
1925 1944 Pierre Cassan    
  1925      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • A la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna demorèc dins le canton de Montuèg.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 3634, totala: 3723
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
862 883 826

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 885 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 858 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 084
1 179
1 352
1 666
2 247
2 663
3 345
3 441
3 536
3 612
2009 2010
3 563
3 641
3 580
3 662
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Pojada, Patrici. Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières, 2009. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  2.  Toponimia occitana.
  3. Congrès permanent de la lenga occitana. . Top'Òc: Diccionari toponimic occitan.
  4. Institut d'Estudis Occitans. . BdTopoc–Geoccitania.
  5. 5,0 5,1 5,2 et 5,3 Paul Burgan, André Lafon, Toponymie du Tarn-et-Garonne, Association Antonin Perbosc, 2006, p. 260-261
  6. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 114
  7. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 8 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html