Bresilhac

una comuna francesa
Vilatge d'Occitània

Bresilhac (Brézilhac en francés) es una comuna lengadociana, situada dins lo departament d'Aude e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Bresilhac
Brézilhac
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Monument als mòrts.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 10′ 08″ N, 2° 04′ 49″ E
Superfícia 6,82 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
353 m
250 m
210 m
Geografia politica
País Armas de Lengadòc Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
11
Aude Escut del Departament d'Aude
Arrondiment
111
Carcassona (Limós ---> 2017)
Canton
1101
La Piège-au-Razès (Alanha abans 2015)
Intercom
200035707
CC Piège-Lauragais-Malepère
Cònsol Alexis Chavardès
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
177 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

181 ab.
Densitat 25,51 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Brézilhacais (en francés)
Còde postal 11270
Còde INSEE 11051

Geografia

modificar
 
Comunas a l'entorn.

Perimètre del territòri

modificar
Comunas confrontantas de Bresilhac
Fanjaus La Sèrra de Prolha
  Calhavèl
Fenolhet Ferran

Toponimia

modificar

Las fòrmas ancianas son : In locum ubi dicitur Sancti Martini..., in comitatu Redense en 906, Sancti Martini villa en 932, Villa Brasilhacum en 933, Villa Braciliacum, cum ecclesia Sancti Martini en 950, Villa Brassiliago, in pago Redense en 974, Brasiliacum en 1274, Brasillacum en 1307, In decimario Beati Martini de Brezilhaco en 1307, Brazilliacum en 1313, Brasilacum en 1314, Brazilhacum en 1330, Bouxilhacum en 1377, Lieu et terrouer de Brizilhac en 1385, in castro veteri de Brasilhaco en 1391, Brasilhac en 1532, Brazilhac en 1594, Brézillac en 1594, Brézilhac en 1781. La prononciacion occitana es Brezilhác [1], dins la grafia de l'abat Antòni Savartés, donc [bɾezi'ʎak].
Bresilhac vendriá d'un nom galloroman d'òme, *Braccilius, inferit del nom gallic Braccius, ambe'l sufixe -acum [2], latinizacion del sufixe gallés -ācon. Se n'es atal, Bresilhac èra donc probablament una anciana granda proprietat antica qu'aviá per mèstre *Braccilius. Xavier Delamarre cita Braccios (fòrma gallesa de la latinizacion Braccius) e los toponimes Brassac (= Braçac), mès pas *Braccilios, nimai Bresilhac [3].

Istòria

modificar

Administracion

modificar
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2001 (2026) Alexis Chavardès    
  2001      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton d'Alanha; es ara del canton de La Piège-au-Razès (en francés), que se disiá de Bram abans lo 1èr de genièr 2016.

Demografia

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 174, totala: 181
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
274 252 292 306 309 290 326 308 317

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
303 280 270 232 221 242 273 244 239

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
239 241 222 232 212 234 243 250 229

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
203
193
177
132
114
118
151
156
159
164
2009 2010
163
168
169
178
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 177 abitants e la densitat èra de 25,95 ab/km².

Lòcs e monuments

modificar

Personalitats ligadas amb la comuna

modificar

Véser tanben

modificar

Ligams extèrnes

modificar
  1. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 47, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f139.item.texteImage
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 115
  3. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 288 e 332