Bourbriac

una comuna francesa

Bólbriac en galò; Boulvriag en breton ( Bourbriac en francés) es una comuna bretona, situada dins lo departament de las Còstas d'Arvòr e la region de Bretanha.

Boulvriag
Bourbriac
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Centre Bourg de Bourbriac
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 48° 28′ 26″ N, 3° 11′ 14″ O
Localizacion sus la mapa de Bretanha
Superfícia 71,86 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
308 m
200 m
111 m
Geografia politica
Region istorica Bretanha Armas de Bretanha
Estat França
Region
53
Bretanha
Departament
22
Còstas d'Arvòr Armas deu Departament de las Còstas d'Arvòr
Arrondiment Guingamp
Canton Bourbriac
Intercom
242200723
du Pays de Bourbriac
Cònsol Yannick Botrel (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici Briacin, Briacine (en francés)
Còde postal 22390
Còde INSEE 22013
Site de la commune de Bourbriac

Geografia modificar

Istòria modificar

Partida eissida de l'article francés

Boubriac Ven del breton bourc'h (bourg) e de sant Briac, fraire vengut d'Irlanda (de la província de Ultonie o Ulster).

Lo rei Deroch i auriá concedit a Briac de bastir un monastèri près de lo sieu castèl (Coz-Castel). Briac Abandona de contunh lo sieu monastèri per viure en un ermitage (Pénity-Briac). Partit a Roma, tòrna morir en lo sieu monastèri lo 17 de decembre de 627.

Bourbriac Es una anciana parròquia (zòna forestala défrichée tardivement) #qu'es, sembla, un démembrement de la parròquia primitive de Plésidy, e englobava antany, en mai del territòri actual de Bourbriac, aqueles de Coadout, Sant-Adrien, Gurunhuel e Pont-Melvez.

Bourbriac (Minihibriac) Sembla aver per origina un monastèri celtique elevat pel fraire irlandais Briac a Modèl:La s-. Constituit en parròquia aquel minihy es, del mièg de la sègle XII a la fin de la sègle XIII, una possession de la abbaye de Sant-Melaine de Roazhon. Lo “ voyer de Minibriac ” (vicarius de contunh vigerius) a mencionat dempuèi 1205 en lo Cartulaire de Quimperlé. La châtellenie, de contunh distincion de Minibriac apareis dempuèi 1284. Es fins a la fin de l'Ancian Regim, una annèxa de la châtellenie de Guingamp. Minihybriac (1158), de contunh Minibriac (1185) es lo nom d'una glèisa #qu'es qualificada parròquia dempuèi 1330. Dempuèi 1371 (procès de canonisation de Sant-Yves), se tròba indifféremment Burgobriaci o Bourchbriac (en 1427). Bourbriac Aviá coma trèves : Sant-Adrien, Plésidy, Coadout e Magoar.

Per cartas del 23 de setembre de 1420, lo pòrti Jean V dona a Charles de Rohan, senhor de Guéméné, la distincion de Minibriac, confisquée per l'ostal de Penthièvre. Lo 22 d'agost de 1444, Louis de Rohan, fils de Charles vend a Pèira de Bretanha, senhor de Guingamp, las distincions de Minibriac e Plésidy (Morís., Pr. 11, 1041 e 1364).

Los Chouans fan de nombrosas incursiós e pillages al bourg de Bourbriac : lo 11 de març de 1796, lo 10 de decembre de 1799 e lo 9 de febrièr de 1800.

Tèxte originau de l'article francés

Boubriac vient du breton bourc'h (bourg) et de saint Briac, moine venu d’Irlande (de la province d’Ultonie ou Ulster).

Le roi Deroch aurait accordé à Briac de construire un monastère près de son château (Coz-Castel). Briac quitte ensuite son monastère pour vivre dans un ermitage (Pénity-Briac). Parti à Rome, il revient mourir dans son monastère le 17 décembre 627.

Bourbriac est une ancienne paroisse (zone forestière défrichée tardivement) qui est, semble-t-il, un démembrement de la paroisse primitive de Plésidy, et englobait jadis, outre le territoire actuel de Bourbriac, ceux de Coadout, Saint-Adrien, Gurunhuel et Pont-Melvez.

Bourbriac (Minihibriac) semble avoir pour origine un monastère celtique élevé par le moine irlandais Briac au sègle VI. Constitué en paroisse ce minihy est, du milieu du sègle XII à la fin du sègle XIII, une possession de l’abbaye de Saint-Melaine de Rennes. Le “ voyer de Minibriac ” (vicarius puis vigerius) est mentionné dès 1205 dans le Cartulaire de Quimperlé. La châtellenie, puis seigneurie de Minibriac apparaît dès 1284. Elle est jusqu’à la fin de l’Ancien Régime, une annexe de la châtellenie de Guingamp. Minihybriac (1158), puis Minibriac (1185) est le nom d’une église qui est qualifiée paroisse dès 1330. Dès 1371 (procès de canonisation de Saint-Yves), on trouve indifféremment Burgobriaci ou Bourchbriac (en 1427). Bourbriac avait comme trèves : Saint-Adrien, Plésidy, Coadout et Magoar.

Par lettres du 23 septembre 1420, le duc Jean V donne à Charles de Rohan, seigneur de Guéméné, la seigneurie de Minibriac, confisquée par la maison de Penthièvre. Le 22 août 1444, Louis de Rohan, fils de Charles vend à Pierre de Bretagne, seigneur de Guingamp, les seigneuries de Minibriac et Plésidy (Mor., Pr. 11, 1041 et 1364).

Les Chouans font de nombreuses incursions et pillages au bourg de Bourbriac : le 11 mars 1796, le 10 décembre 1799 et le 9 février 1800.

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Yannick Botrel    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
3 048 2 977 3 096 3 398 3 613 3 825 4 111 4 282 4 533

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
4 205 4 190 4 421 4 454 4 509 4 337 4 346 4 188 4 087

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
4 134 4 326 4 306 3 696 4 059 3 801 3 565 3 354 3 049

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
2 837
2 663
2 458
2 294
2 293
2 299
2 359
2 352
2 346
2009 2010
2 339
2 395
2 351
2 408
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar