Artics

una comuna francesa
Vila d'Occitània

Artics[1] (Artix en francés) qu'ei ua comuna de Bearn administrada peu departament deus Pirenèus Atlantics e la region de Navèra Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Artics
Artix
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Maison comuna d'Artics.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 23′ 54″ N, 0° 34′ 14″ O
Superfícia 9,11 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
141 m
109 m
96 m
Geografia politica
País Bearn Armas de Bearn
Estat Bandièra de França França
Region
75
Navèra Aquitània
Departament
64
Pirenèus Atlantics Armas deu Departament deus Pirenèus Atlantics
Arrondiment
643
Pau
Canton
6403
Artics e País de Seuvèstre (Artés abans 2015)
Intercom
246400022
CC de Lac-Ortès
Cònsol Jean-Marie Bergeret-Tercq
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2019)
3 428 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

3 492 ab.
Densitat 390,12 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 64170
Còde INSEE 64061

Artics qu'estó la prumèra comuna francesa de mei de 3000 poblants que realizè ua senhalizacion bilingua occitan (gascon biarnés) / francés. Votada peu conselh municipau en 1999, dab lo maire Haur-Palèr, que's hiquè en plaça a la prima de 2000. Artics qu'a tanben ua escòla calandreta.

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Toponimia modificar

La prononciacion qu'ei [ar'tiks]. Las fòrmas ancianas que son Artits en 1286, Artics au sègle XIII, Artids en 1350, Artitz en 1385, Artithtz en 1440, Artix en 1583, Artix (mapa de Cassini, a la fin deu sègle XVIIIau) [2].

Dauzat qu'explica Artics per un nom d'òmi probablament aquitan, dab un sufixe desconeishut [3].

Segon Miquèu Grosclaude, com a Artés, que i a dens lo nom lo radicau basco-aquitan preindoeuropèu d'origina mediterranèa arte, « euse, Quercus ilex », mès qui cambiè de sens per designar ua vegetacion brostèra, sustot on i a pas d'euse ([arbo mediterranèu]. Lo sufixe qu'ei basco (-itz) e qu'a probablament un sens collectiu. Auta solucion peu sufixe, mensh probabla, lo plurau d'ua fòrma masculina d'artiga, « tèrra eishartigada », artic e marca deu plurau [2].

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2008 2020 Jean-Marie Bergeret-Tercq PS quadre deu privat
junh de 1995 2008 Jean-Paul Hau-Palé divèrs dreta  
març de 1989 1995 Raymond Elissonde PS  
mai de 1960 1989 Maurice Plantier UNR, puish UDR, puish RPR Mètge, deputat de la 2au circonscripcion (1968 → 1981), conselhèr generau (1961 → 1979), secretari d’Estat aus Ancians Combatents (1978 → 1981), president deu districte de Lac (1974 → 1989)
? mai de 1960 (demission) Albert Plantier   mètge
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 3554, totala: 3630
 


1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008




Cercar
Cercar
3 153
3 195
3 352
3 413
2009 2010
3 412
3 486
3 471
3 545
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2019 la populacion qu'èra de 3428 abitants.

Lòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas dab la comuna modificar

- Eric Rei Bèthvéder

- Nicolau Rei Bèthvéder

Véder tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Toponimia Occitana (Institut d'Estudis Occitans) : IEO_BdTopoc : http://bdtopoc.org
  2. 2,0 et 2,1 Michel Grosclaude, Dictionnaire toponymique des communes du Béarn, Escòla Gaston Febus, 1991, p. 58
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 30, a Arthez