Alexandre Deulofeu

Alexandre Deulofeu i Torres (L'Armentera, 20 de setembre de 1903 - Figueres, 22 de genièr de 1978) foguèt un politician catalan e un filosòf de l'istòria qu'escriguèt sus cò qu'el nomenava "Matematica de l'istòria", una teoria ciclica sus l'evolucion de las civilizacions.

Biografia

Alexandre Deulofeu nasquèt en 1903 a l'Armentera, un vilatjòt del Naut Empordan, ont lo sieu paire èra farmacian. A tres ans, anèt viure a Sant Pere Pescador e aprèp nòu ans se desplacèt a Figueres. Estudièt e obtenguèt lo bachelierat al licèu Ramon Muntaner de Figueres e a Barcelona. Faguèt puèi los estudis universitaris de farmacia e sciéncias quimicas a Madrid, e acabèt aquela filièra a Barcelona. Quand tornèt a Figueres ganhèt lo concors a cadièra e faguèt de professor al licèu de Figueres. Comencèt alara una etapa d'intensa activitat politica, d'en primièr coma dirigent de la Joventut Nacionalista Republicana d'Empordan e aprèp en qualitat de regidor per ERC. Cònsol accidental de Figueres pendent la Guèrra Civila, evitèt d'afrontaments, de sacatges e de persecucions dins la vila. Foguèt mobilizat per far de sanitari al front. S'exilièt lo 5 de febrièr de 1939 amb la retirada republicana en França. Pendent l'exili faguèt mantun mestièr: ensenhèt de matèrias diferentas, musician violonista e saxofonista dins diferents grops de musica de recreança e classics, pagés experimental e creador de plantacions sens tèrra amb de solucions liquidas de la siá invencion, obrièr de fabrica, maçon, escrivan, poèta, e causas autras. Faguèt amistat amb Francesc Pujols e Salvador Dalí. Tornèt de l'exili lo 22 de genièr de 1947 e se consagrèt a la farmacia, a contunhar las siás investigacions e a escriure. Moriguèt a Figueres lo 27 de decembre de 1978, e laissèt sens la finalizar la version espandida de la siá òbra granda entitolada La matematica de l'istòria.

Pensada

Afirmèt que las civilizacions e los empèris passan per de cicles equivalents als cicles naturals dels èssers vius. Cada civilizacion pòt arribar a complir, almens, tres cicles de 1700 ans cadun. Compreses dins las civilizacions, los empèris an una durada mejana de 550 ans. Afirmèt que mejançant la coneissença de la natura dels cicles se pòdon evitar las guèrras, consideradas que son pas necessàrias, fasent que los procèsses vengan pacifics. Tanben diguèt que l'umanitat poirà èsser capabla, se los coneis, d'alterar sos pròpris cicles, e qu'aquela deu tendre a s'organizar jos la forma d'una confederacion universala de pòbles liures.

L'enonciat de la lei matematica que, segon el, determina l'evolucion dels pòbles se resumís en los punts seguents (capítol III de La Matematica de l'istòria en catalan, edicion de 1967):

Totes los pòbles passan per d'epòcas de grand fraccionament demografic, alternadas amb d'autras epòcas de granda unificacion o epòcas imperialistas.
Las epòcas de grand fraccionament an una durada de sièis sègles e mièg. Las epòcas de granda unificacion an una durada de dètz sègles e mièg. Lo cicle evolutiu compren, doncas, dètz-e-sèt sègles.
Pendent aquel procès evolutiu los pòbles passan per de fasas perfièchament establidas per arribar, a la fin del cicle, a ocupar la meteissa posicion qu'al sieu començament.
Lo cicle evolutiu compren totes los òrdres de l'activitat umana, es a dire que devèm considerar, en mai d'un cicle politic, un cicle social, artistic, filosofic, scientific...
Totes los pòbles seguisson la mateissa evolucion, mas aquela demòra avançada o endarrierida segon la posicion geografica de cada país.
La fòrça creatritz es pas la meteissa per totes los pòbles. Per cada cicle i a una zona d'intensitat creatritz maximala, aquela zona se desplaça d'un cicle al seguent dins lo meteis sens que lo procès genèra. Aquel avança en Euròpa, de l'Orient devèrs l'Occident mediterranèu e passa aprèp de la Peninsula Iberica a Gàllia, contunha a las illas Britanicas, seguís a travèrs dels pòbles germanics e arriba finalament als pòbles nordics e eslaus.
Los nuclèus imperialistas que donan luòc a las epòcas de granda unificacion politica seguisson de procèsses biologics perfièches, identics entre eles e amb una longevitat que dura de cinc a sièis sègles.
La transformacion dels regims politics e socials se realiza pas segon una linha constanta ascendenta o descendenta, mas mejançant d'avençadas e de reculadas alternativament, los unes mai intenses que los autres, e aquò dona lo resultat d'una linha copada. La resultanta d'aquela linha equival a una avançada dins un sentit determinat. Es çò que se nomma "Lei de las doas cambadas endavant e una enrèire".

La siá pensada es en relacion amb las idèas d'Oswald Spengler e d'Arnold J. Toynbee, que tanben enoncièron de teorias sus lo caractèr ciclic de las civilizacions, mas sens arribar a la mesura matematica mai precisa qu'expausa Deulofeu.

Pendent lo sieu exili e tanben amb posterioritat, Deulofeu percorreguèt mantun musèu, temple e monument de diferents païses ont, entre autras conclusions, deduguèt d'aver rescontrat l'origina de l'art romanic al sègle IX entre Empordan e Rosselhon, qu'èra l'origina de çò qu'el nommava lo segond cicle de la civilizacion europèa occidentala, aprèp lo primièr cicle.

Bibliografia

Catalunya i l'Europa futura (Catalonha e Euròpa futura), Barcelona, Llibreria Catalònia, 1934 (prefaci d'Antoni Rovira i Virgili. Edicion facsimile de 1978).
Catalunya 1932-1934 (Catalonha 1932-1934), Barcelona, Llibreria Catalònia, 1935.
Química estructural, primera part (Quimia estructurala, primièra partida), Figueres, Edicions de l'Escola del Treball, 1937.
L'evolució social (L'evolucion sociala), Figueres, Edicions de l'Escola del Treball, 1937 (i a un segond volum inedit).
La energía atómica al servicio de la química (L'energia atomica al servici de la quimia), e La energía atómica y la energía iónica (L'energia atomica e l'energia ionica), edicions ciclostiladas per Breviata Médica (servici d'informacion medical dels laboratòris Leti e Uquita), Barcelona, 1949.
La Matemática de la Historia (La Matematica de l'istòria), Barcelona, Aymà ed., 1951.
La energía atómica al servicio de la química (L'energia atomica al servici de la quimia), Barcelona, Editorial Emporitana, 1952.
Europa al desnudo (Euròpa despolhada), Barcelona, Editorial Emporitana, 1954.
Nacimiento, grandeza y muerte de las civilizaciones (Naissença, grandor e mòrt de las civilizacions), Barcelona, Casa del Libro, 1956 (volum I en espanhòl de La matemàtica de la història (La matematica de l'istòria)).
La matemàtica de la història en la cultura occidental (La matematica de l'istòria dins la cultura occidentala), "Els Autors de l'Ocell de Paper", Barcelona, Editex, 1957.
Los grandes errores de la Historia. Del servilismo a la democracia (Las grandas errors de l'istòria. Del servilisme a la democracia), Barcelona, Aymà ed., 1958 (volum II en espanhòl de La matemàtica de la història (La matematica de l'istòria)).
L'Empordà, bressol de l'art romànic (Empordan, brèç de l'art romanic), Barcelona, Gràfiques Diamant, 1961.
El Ampurdán, cuna del arte románico (Empordan, brèç de l'art romanic), Barcelona, Gràfiques Diamant, 1962.
Catalunya, origen de la pintura medieval (Catalonha, origina de la pintura medievala), Barcelona, ed. Selecta, 1963.
Cataluña, origen de la pintura medieval (Catalonha, origina de la pintura medievala), Barcelona, ed. Selecta, 1963.
La Matemàtica de la Història (La Matematica de l'istòria), Figueres, Editorial Emporitana, 1967.
Prefaci, dins lo libre de Carles Fages de Climent Vilasacra, capital del món (Vilasacra, capitala del mond), Figueres, ed. Pérgamo, Primièra Edicion 1967, Segonda Edicion 1977, Tresena Edicion 1993.
L'Empordà-Rosselló, bressol de l'escultura romànica (Empordan-Rosselhon, brèç de l'escultura romanica), Figueres, Editorial Emporitana, 1968 (fotografias de Joaquim Fort de Ribot).
Les cultures europees. De la primera onada històrica de gran fragmentació demogràfica (Las culturas europèas. De la primièra èrsa istorica de granda fragmentacion demografica), Figueres, Editorial Emporitana, 1969 (volum III en catalan de La matemàtica de la història (La matematica de l'istòria)).
La pau al món per la Matemàtica de la Història (La patz dins lo Mond per la matematica de l'istòria), Barcelona, ed. Pòrtic, 1970.
Naixença, grandesa i mort de les civilitzacions (Naissença, grandor e mòrt de las civilizacions), Figueres, Editorial Emporitana, 1970 (volum I en catalan de La matemàtica de la història (La matematica de l'istòria)).
El monestir de Sant Pere de Roda. Importància, història i art (Lo monastèri de Sant Pere de Ròda. Importància, istòria e art), Figueres, Editorial Emporitana, 1970.
Els grans errors de la Història (Las grandas errors de l'istòria), Figueres, Editorial Emporitana, 1971 (volum II en catalan de La matemàtica de la història (La matematica de l'istòria)).
Lluita d'imperis, primera part: persa, macedoni, cartaginès, romà, bizantí (Luta d'empèris, primièra partida: persan, macedonian, cartaginés, roman, bizantin), Figueres, Editorial Emporitana, 1972 (volum IV en catalan de La matemàtica de la història (La matematica de l'istòria)).
L'Empordà, bressol de l'art romànic (Empordan, brèç de l'art romanic), Figueres, Editorial Emporitana, 1972.
La paz mundial por la Matemática de la Historia (La patz mondiala per la matematica de l'istòria), Barcelona, ed. Pòrtic Hispànic, 1973.
Lluita d'imperis, segona part: teutònic, anglosaxó, polonès, danès, noruec, víking, lituà, suec, moscovita (Luta d'empèris, segonda partida: teutonic, anglosaxon, polonés, danés, norvegian, viking, suedés, moscovita), Figueres, Editorial Emporitana, 1973 (volum V en catalan de La matemàtica de la història (La matematica de l'istòria)).
El segon cicle europeu. El procés polític i social (Lo segond cilce europèu. Lo procès politic e social), Figueres, Editorial Emporitana, 1974 (volum VI en catalan de La matemàtica de la història (La matematica de l'istòria)).
Memòries de la revolució, de la guerra i de l'exili (Memòrias de la revolucion, de la guèrra e de l'exili), Figueres, Editorial Emporitana, 1975, dos volums.
Mots preliminars, dins lo libre de Sebastià Delclòs, Guia del romànic de l'Alt Empordà (Guida del romanic del Naut Empordan), Figueres, Centre Excursionista Empordanès, 1975.
Catalunya, mare de la cultura europea (Catalonha, maire de la cultura europèa), Figueres, Editorial Emporitana, 1977 (volum VII en catalan de La matemàtica de la història (La matematica de l'istòria)).
La segona onada imperial a Europa (La segonda èrsa imperiala en Euròpa), Figueres, Editorial Emporitana, 1977 (volum VIII en catalan de La matemàtica de la història (La matematica de l'istòria)).
Nacimiento, grandeza y muerte de las civilizaciones (Naissença, grandor e mòrt de las civilizacions), Buenos Aires, ed. Plus Ultra, 1978 (version especiala per l'America del Sud, prefaci d'Abelardo F. Gabancho).
Les cultures irano-sumèria-caldea, hitita i egípcia (Las culturas iranosumerianacaldèa, itita e egipciana). Figueres, realizacion: Amics de l'Albera i Cap de Creus, Centre Escursionista Empordanès, edicion postuma 2005 (volum IX en catalan de La matemàtica de la història (La matematica de l'istòria)).
Història de l'art universal (Istòria de l'art universal). Figueres, realizacion: Amics de l'Albera i Cap de Creus, Centre Excursionista Empordanès, edicion postuma, octòbre 2008.
Articles i altres escrits. Els darrers mots (Articles e d'autres escrits. Los darrièrs mots). Figueres, realizacion: Amics de l'Albera i Cap de Creus, Centre Excursionista Empordanès, concepcion e seguiment: Juli Gutiérrez Deulofeu, edicion postuma, junh 2012.

Fonts

Alexandre Deulofeu. Figueres, Ajuntament de Figueres, Institut d'Estudis Empordanesos, Patronat Francesc Eiximenis, 2003.
Juli Gutiérrez Deulofeu. Alexandre Deulofeu, la Matemàtica de la Història (Alexandre Deulofeu, la matematica de l'istòria), Barcelona, Llibres de l'índex / Neopàtria, 2004.
Enric Pujol, Jordi Casassas, Francesc Roca, Juli Gutiérrez Deulofeu. La Matemàtica de la Història. La teoria cíclica d'Alexandre Deulofeu (La matematica de l'istòria. La teoria ciclica d'Alexandre Deulofeu), Figueres, Brau Edicions, 2005.

Ligams

Alexandre Deulofeu web