Figueres (Aut Empordan)
Figueres[4] (oficialament en catalan: Figueres; en castelhan: Figueras) es la capitala de la comarca de l'Aut Empordan, dins la província de Girona, en Catalonha.
Nom oficial | Figueres (ca)[1] |
---|---|
Administracion | |
Capitala | Figueres |
Capitala de | Aut Empordan |
Lenga oficiala | catalan |
Politica | |
• Cònsol màger | Jordi Masquef i Creus (2023–) |
Geografia | |
42° 16′ N, 2° 57′ E | |
Estat | Espanha |
Comunautat autonòma | Catalonha |
Domeni foncional territorial | Comarques gironines |
Comarca | Aut Empordan |
Superfícia | 19,3 km²[2] |
Altitud mejana | 39 m[2] |
Fus orari | UTC+01:00 UTC+02:00 |
Demografia | |
• Totala | 47 879[3] ab. (2023 ) |
• Densitat | 2 480,78 ab./km² |
Autras informacions | |
Còdi postal | 17600 |
Prefix telefonic | 972 |
Sit web | ca.figueres.cat |
Geografia
modificarEs situada a 39 m sul nivèl de la mar, pròcha dels Pirenèus e de la frontièra francesa.
Istòria
modificarLo nom actual deriva de Ficaris, de l'epòca visigòta e li foguèt balhat en 1297 pel rei Jaume I. D'annadas pus tard, Hug IV, comte d'Empúries, cremèt la vila. De l'anciana muralha demòra pas que la torre Gorgot, integrada al Teatre-Musèu Dalí.
La ciutat es lo brèç de la sardana, que sas primièras composicions son degudas a Pep Ventura, nascut a Alcalà la Real (Jaén). Es tanben la vila natala de Salvador Dalí.
Art e arquitectura
modificarEntre autres, Figueres compta los monuments seguents:
Tradicions e cultura
modificarLes fèstas de Figueres son las Festes de la Santa Creu, celebradas cada primièr de mai.
Ligams extèrnes
modificarNòtas e referéncias
modificar- ↑ Afirmat dins: Relacion de Municipis e los sieus Còdis per Províncias lo 1r de genièr de 2019. Data de publicacion: 8 de febrièr de 2019. Ostal d'edicion: Institut Nacional d'Estatistica d'Espanha.
- ↑ 2,0 et 2,1 URL de la referéncia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
- ↑ Afirmat dins: Registre municipal d'Espanha de 2023. Autor: Institut Nacional d'Estatistica d'Espanha. Data de publicacion: 13 de decembre de 2023.
- ↑ Vocabulari basic der aranés. Lhèida: Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana [1a. ed. decembre de 2017], p. 92.