Al Clat

una comuna francesa

Vilatge d'Occitània

Al Clat (Le Clat en francés) es una comuna lengadociana, situada en País de Saut, dins lo departament d'Aude e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Al Clat
Le Clat
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 42° 47′ 12″ N, 2° 10′ 06″ E
Superfícia 10,25 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
1 394 m
1 080 m
466 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
11
Aude Escut del Departament d'Aude
Arrondiment
112
Limós
Canton
1114
La Nauta Val d'Aude (Atsat abans 2015)
Intercom
200043776
CC dels Pirenèus audencs
Cònsol Honoré Gervais
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
30 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

32 ab.
Densitat 3,22 ab./km²
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 11140
Còde INSEE 11093

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Perimètre del territòri modificar

Comunas confrontantas de Al Clat
Marsan Calhan
  Artigas
Beceda de Saut Ròcafòrt de Saut

Toponimia modificar

Las fòrmas ancianas son Clatum al sègle XIII, Asclat en 1258-1639, Ayclat en 1485, Alclat = Al Clat en 1571, Le lieu del Clat, en 1594 [1]. Lo nom vendriá del participi passat del vèrbe asclar[2] e s'explicariá per una traucada, una òsca, un ascle, pel travèrs de la val d'Aude; la primièra sillaba as- seriá venguda [aj-] e seriá estada confonduda ambe l'article contractat al- [3],[4], logicament al plural. Mes coma c- es una oclusiva sorda, als se pronóncia pas [aj-]; en mai d'aquò, cap atestacion presenta pas -clats al plural. Se se pòt reténer l'explicacion en general, las fòrmas ancianas testimònian d'una certana confusion. Coma lo vèrbe asclar es completament comprés a las epòcas de las atestacions, amai encara, la confusion entre Asclat e Aiclat, puèi Al Clat s'explica per un evitament, estant l'adjectiu asclat potencialament pejoratiu pel vilatge e pels abitants.

Istòria modificar

Sul terriòri de la comuna, dins la clusa de Sant Jòrdi, al nòrd d'Aude, existiá lo castelh de Borbel o Arborbellum, signalat al sègle XIII coma dependent del Fenolhedés. Lo senhor Bernat de Sautó, considerat catar, ne foguèt probablament lo darrièr senhor. Foguèt capturat en 1258 sul òrdre de Jacme Ièr d'Aragon e condemnat a èsser cremat a Perpinhan per l'Inquisicion.

Al Clat aparteniá al País de Saut, los sieus senhors èran los de Marsan al sègles XII-XIV.

Administracion modificar

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2001 (2026) Honoré Gervais PS  
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton d'Atsat; es ara del canton de La Val Nauta d'Aude (Quilhan).

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 33, totala: 33
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
284 276 290 245 308 303 323 302 330

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
268 272 276 308 315 282 299 291 293

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
284 268 254 199 170 145 136 108 101

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
81
66
50
46
43
33
37
36
36
36
2009 2010
35
35
35
35
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 30 abitants e la densitat èra de 2,93 ab/km².

Lòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 91, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f183.item.texteImage
  2. https://www.persee.fr/doc/rio_0048-8151_1974_num_26_2_2188_t1_0233_0000_2
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 194
  4. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 255