L’accent agut ( ´ ) es un diacritic de l'alfabet latin eritat de l'accent agut grèc o de l'apèx latin.

Ponctuacion
Acolada{ }
Parentèsi( )
Cabrons< >
Parentèsis cairadas[ ]
Verguetas« » o “ ”
Apostròf' o ’
Virgula,
Barra oblica/
Barra oblica inversada\
Espaci 
Punt.
Punts de suspension
Punt-virgula
Dos punts
Punt d'exclamacion!
Punt d'interrogacion?
Punt exclarrogatiu
Punt d'ironia
Jonhent-
Tiret
Simbòls diacritics
Accent agut´
Accent agut doble̋
Accent grèu`
Accent grèu doblȅ
Accent circonflèxe^
Hačekˇ
Barra inscrita-
Brèva˘
Macronˉ
Cedilha¸
Ogonek˛
Punt interior·
Bana̛
Croquet en cap ̉
Punt sosescrit ִ
Punt susescrit ˙
Redond en cap˚
Tilde~
Trèma¨
Tipografia
Arròba@
Eta&
Asterisc
Asterisme
Coissinet
Numèro
Copyright©
Marca®
Gra°
Gra Celsius
Prima (1a, 2a, 3a) ′ ″ ‴
Obelisc† o ‡
Paragraf§
Per consequent
Perque
Pè de mosca
Piuse
Tiret bas_
Simbòls matematics
Mai e mens+ -
Mai o mens±
Multiplicat× o ·
Devesit÷
Egala=
Per cent%
Per mila
Cairat²
Cube³
Microµ
Vinculum◌̅
Simbòl monetari

Utilizacion

modificar
Article detalhat: Accentuacion de l'occitan.

Accent tonic

modificar

En occitan, espanhòl, portugués, catalan l'accent agut s'utiliza per marcar l'accent tonic irregular per las vocalas Á á /a/, É é /e/, Í í /i/, Ó ó /o/, Ú ú /u/.

Accent grafic

modificar

Es tanben un accent grafic sus la vocala é per destriar los omofons, per ex;perque (conjonccion) / perqué (adverbi interrogatiu).

S'utiliza per la meteissa rason sus la á. per ex en espanhòl: mas (« mai ») / más (« mas »)

En francés, l’accent agut es placat sus la letra e (« é ») per destriar lo fonèma /e/ del fonèma ə notat e.

En Italian, indica los sons mai tencats, o melhor de timbre mai tencat, é (/e/) e ó (/o/), e dins las grafias mai cercada í e ú.

Lengas eslavas e ogricas

modificar

Accent tonic

modificar

L’accent tonic en rus es imprevisible e se deu aprene; pasmens, es abitualament pas marcat a l’escrich. L’accent agut servís a indicar l’accent tonic, subretot dins los diccionnaris e los manuals de russes pels estrangièrs, e excepcionalament per marcar l'accent quand lo contèxte permet pas de trencar (бо́льшие « mai grands » / больши́е « grands »).

En Ongrés, l’accent aigu servís a indicar una vocala longa á, é, í, ó, ú, mas dins lo cas de a e e, tanben modifica li timbre de la vocala: a ɒá  ; e ɛé' . Plaçat sus la ö e la ü, pren la forma d’un doble accent agut ő, ű.

En chèc e eslovac, l’accent agut apareis sus las vocalas á, é, í, ó, ú e ý per indicar qu'aquelas vocalas son longas. Dins aquelas lengas, l e r se pòdon considerear comade vocalas e, en eslovac, pòdon èsser longas: ĺ e ŕ.

Palatizacion

modificar

En bielorús e en Polonés l'accent sevís a indicar una palatalizaion: ć dona t͡ɕ, ń dona ɲ, ś dona ɕ, ź dona ʑ, dona d͡ʑ.

Autres usatges

modificar

En polonés ó, indique qu'aquela letra se pronóncia u

En sèrbocroat, la letra Ć representa lo son t͡ɕ.

Lengas amb tons

modificar

Vietnamian

modificar

Dins l’escritura vietnamiana quôc ngu, l’accent agut es nomenat « sắc » e indica una intonacion pujanta.

Transcripcion del chinés

modificar

En hanyu pinyin, l’accent agut indica un ton pujant: á, é, í, ó, ú, ǘ.

Sus tot simbòl de vocala (o de consonanta vocalizada), indica un tonème de registre naut.

Nòtas e referéncias

modificar

Bibliografia

modificar

Articles connèxes

modificar