La virgula (comunament «pichona bròca» o «pichona verga»), es un signe de pontuacion.

,
Ponctuacion
Acolada{ }
Parentèsi( )
Cabrons< >
Parentèsis cairadas[ ]
Verguetas« » o “ ”
Apostròf' o ’
Virgula,
Barra oblica/
Barra oblica inversada\
Espaci 
Punt.
Punts de suspension
Punt-virgula;
Dos punts:
Punt d'exclamacion!
Punt d'interrogacion?
Punt exclarrogatiu
Punt d'ironia
Jonhent-
Tiret
Simbòls diacritics
Accent agut´
Accent agut doble̋
Accent grèu`
Accent grèu doblȅ
Accent circonflèxe^
Hačekˇ
Barra inscrita-
Brèva˘
Macronˉ
Cedilha¸
Ogonek˛
Punt interior·
Bana̛
Croquet en cap ̉
Punt sosescrit ִ
Punt susescrit ˙
Redond en cap˚
Tilde~
Trèma¨
Tipografia
Arròba@
Eta&
Asterisc*
Asterisme
Coissinet#
Numèro
Copyright©
Marca®
Gra°
Gra Celsius
Prima (1a, 2a, 3a) ′ ″ ‴
Obelisc† o ‡
Paragraf§
Per consequent
Perque
Pè de mosca
Piuse
Tiret bas_
Simbòls matematics
Mai e mens+ -
Mai o mens±
Multiplicat× o ·
Devesit÷
Egala=
Per cent%
Per mila
Cairat²
Cube³
Microµ
Vinculum◌̅
Simbòl monetari

Lingüistica e tipografia modificar

En tipografia, la virgula es un signe de pontuacion permetent, a l'origina, d'inserir una respiracion dins la frasa. Coma totas las autras pontuacions, prenguèt, dins la lenga escricha, de ròltes multiples que la lenga orala manifestariá pas que per una pausa.

Estructura, per exemple, la construccion de la frasa, que siá en ligant o en separant los grops sintaxics. Per exemple, dins una enumeracion, la virgula separa los tèrmes enumerats.

En matematicas e dins l'escritura dels nombres modificar

Dins l'escritura dels nombres, la virgula pòt servir de separator decimal.

L'utilizacion de l'escritura decimala (amb un separator que vendra una virgula mai tard) data del sègle XVI e foguèt popularizada, en partida, par Simon Stevin[1], çò que permetèt de calculs fòrça mai simples que l'escritura per fraccions.

Informatica modificar

En Smalltalk, la virgula es pas un element sintaxic. Es un messatge binari qui permet de concatenar de colleccions.

Nòtas e referéncias modificar

  1. A. Schärlig, « Avant la virgule », Tangente, n° 120, janvier-février 2008, p. 16-18.