Lo punt interior (o ponch interior) un signe tipografic semblabla al punt mas plaçat en dessús de la linha de basa. Los usatges mai ancians remontan a l’epigrafia: serviguèt, dins d'escrituras anticas, a separer los mots. En latin e en grèc ancian, son utilizacion frequenta pasmens jamai foguèt sistematica, e es subretot utilizat per l'escritura en majuscula. Vaquí un exemple:

·
Ponctuacion
Acolada{ }
Parentèsi( )
Cabrons< >
Parentèsis cairadas[ ]
Verguetas« » o “ ”
Apostròf' o ’
Virgula,
Barra oblica/
Barra oblica inversada\
Espaci 
Punt.
Punts de suspension
Punt-virgula;
Dos punts:
Punt d'exclamacion!
Punt d'interrogacion?
Punt exclarrogatiu
Punt d'ironia
Jonhent-
Tiret
Simbòls diacritics
Accent agut´
Accent agut doble̋
Accent grèu`
Accent grèu doblȅ
Accent circonflèxe^
Hačekˇ
Barra inscrita-
Brèva˘
Macronˉ
Cedilha¸
Ogonek˛
Punt interior·
Bana̛
Croquet en cap ̉
Punt sosescrit ִ
Punt susescrit ˙
Redond en cap˚
Tilde~
Trèma¨
Tipografia
Arròba@
Eta&
Asterisc*
Asterisme
Coissinet#
Numèro
Copyright©
Marca®
Gra°
Gra Celsius
Prima (1a, 2a, 3a) ′ ″ ‴
Obelisc† o ‡
Paragraf§
Per consequent
Perque
Pè de mosca
Piuse
Tiret bas_
Simbòls matematics
Mai e mens+ -
Mai o mens±
Multiplicat× o ·
Devesit÷
Egala=
Per cent%
Per mila
Cairat²
Cube³
Microµ
Vinculum◌̅
Simbòl monetari
ΝΙΨΟΝ·ΑΝΟΜΗΜΑΤΑ·ΜΗ·ΜΟΝΑΝ·ΟΨΙΝ

(grèc: «lava meus pecats e non solament meus uèlhs», palindrom que se pòt gravar suls batistèris).

Foguèt remplaçat per l’espaci.

Lo punt interior servís tanben de diacritic dins las ortografes actualas del gascon e del catalan e dins de romanisacions d’autres sistèms d’escritura.

Utilizacion en occitan modificar

S'utiliza sonque en occitan gascon.

  • Destria lo grafema <nh> (donant lo le son [ɲ] equivalent al francés <gn>, al catalan <ny>, al castelhan <ñ>) e la sequéncia <n·h>, n seguida de h fricativa.

Per exemple: castanha [kas'taɲɔ] / in·hèrn [in.'hɛɾ]).

  • Dinstinguís lo grafema sh (donant lo le son [ʃ] equivalent al francés <ch> de chemin, al catalan <x> de deixar, a l'anglés <sh> de shy) e la sequéncia <s·h>, s seguida de h fricativa.

Per exemple: floreish [flu'ɾejʃ] / des·har [des.'ha].

Aquela <h> fricativa de l'occitan gascon equival a <f> dins las autras varientas d'occitan (in·hèrn = infèrn, des·har = desfar, gahar = gafar).

Utilizacion en catalan modificar

Fa la distinccion entre <ll> e <l·l>. Lo punt interior (punt volat en catalan) se plaça pas qu'entre entre doas <l> o <L> en capitalas, per obtenir lo digrama modificat <l·l> o <L·l> en capitalas.:

  • <ll> val mai sovent [ʎ] coma en occitan dins familha;
  • <l·l> val [ll]. Per exemple: Parallèl (oc) → Paral·lel (ca).

Utilizacion en arpitan modificar

En arpitan: lo punt interior distinguís:

  • Lo <j> prononciat [dz] e lo <j·> prononciat [ʒ].
  • Lo <g> prononciat [dz] dabant <e> o <i> e <g·> prononciat [ʒ] dabant de <e> o <i>.
  • Lo <ch> prononciat [ts] e lo <ch·> prononciat [ʃ].

Utilizacion en grèc ancian e grèc modèrne modificar

En grèc ancian e modèrne, lo punt interior es utilizar al luòc del punt virgula.

Articles connèxes modificar

Nòtas e referéncias modificar