Île-de-Bréhat

una comuna francesa

Enez-Vriad
Île-de-Bréhat

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Port Clos à Bréhat.jpg
Lo Pòrt-Clos a marrée bassa
COA fr IBR.svg
Armas
Geografia fisica
Occitania Map2.svg
geolocalizacion
Coordenadas 48° 50′ 49″ N, 2° 59′ 55″ O
Localizacion sus la mapa de Bretanha
Superfícia 3,09 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
34 m
26 m
0 m
Geografia politica
Region istorica Bretanha Armas de Bretanha
Estat França
Region
53
Bretanha Logo Bretagne.png
Departament
22
Còstas d'Arvòr Armas deu Departament de las Còstas d'Arvòr
Arrondiment Saint-Brieuc
Canton Paimpol
Cònsol Patrick Huet (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici Bréhatin,Bréhatine (en francés)
Còde postal 22870
Còde INSEE 22016
Site de la mairie de l'île de Bréhat

Enez-Vriad en breton (Île-de-Bréhat en francés) es una comuna bretona, situada dins lo departament de las Còstas d'Arvòr e la region de Bretanha.

GeografiaModificar

Partida eissida de l'article francés
 
Image satellit de Bréhat

Lo archipel #que forma lo territòri de la municipalitat es d'una superficie totala de 309 a, constituida de la isla principala, acompanhada de 86 illòts e récifs vesina, separada del continent pel chenal del Ferlas, ample d'unitat|2|km .

Amb 290 a, l'isla principala, longa d'unitat|3.5|km e ample d'unitat|1.5|km maximal[1], es ne fa compausada a marée anautita de doas islas amassadas a Modèl:La s-, per un pont-cauçat (o pont ar Prat es-a dire « pont de la Prada », trucat tanben « pont-cauçat Vauban »)[2] : la « isla Nòrd » al relief de landes e la « isla Sud » mai fleurie.

Bréhat #Èsser lo primièr luòc natural classificat a França lo 13 de julhet de 1907.

Tèxte originau de l'article francés
 
Image satellite de Bréhat

L'archipel qui forme le territoire de la commune est d'une superficie totale de 309 ha, constituée de l'île principale, accompagnée de 86 îlots et récifs voisins, séparée du continent par le chenal du Ferlas, large de 2 km.

Avec 290 ha, l'île principale, longue de 3,5 km et large de 1,5 km maximum[3], est en fait composée à marée haute de deux îles réunies au sègle XVIII, par un pont-chaussée (ou pont ar Prat c'est-à-dire « pont de la Prairie », appelé aussi « pont-chaussée Vauban »)[2] : l'« île Nord » au relief de landes et l'« île Sud » plus fleurie.

Bréhat fut le premier site naturel classé en France le 13 juillet 1907.

IstòriaModificar

Partida eissida de l'article francés

thumb|Lo cabaret dels décapités deviá lo sieu nom als veires decòrs dels caps dels clients

 
La capèla Santa-Michel (al fons).

A unitat|2|km de la punta de la Arcouest, al nòrd de Paimpol, Bréhat es al centre d'una desena d'illòts o se tròba traces d'aucupacion en datant del neolític. Aquel son las traces aparentas d'una epòca ont las islas bretonnes èran pas encara pas d'islas, mas de las reünions separadas per vallées litoralas al littoral actual. Aicí coma en un autre luòc, lo païsatge littoral a de contunh conegudas transformacions importantas. Lo volum de las mars a variat amb lo climat. L'aiga, immobilitzada en gelat pendent los periòdes freds, s'es liberat al favor de las reescalfaments de l'atmosfèra per tornar als oceans, en creant aquelas islas.

Traces D'aucupacion pendent lo periòde gallo-romaine.

La parròquia de Bréhat, enclavée en la évêché de Sant-Brieuc fasiá partida del doyenné de Lanvollon en levant del évêché de Dòl e èra jols vocables de sant Samson e La nòstra-Madama.

A la Mièja Edat, Bréhat ven un ponch militar estrategic e lo Comte de Penthièvre decidís de fortificar l'isla en bastint sustot un castèl al nòrd-es del bourg. Malgrat aquelas fortificacions, Bréhat serà regularament ocupada pels Angleses, e quitament los Espanhòls.
En 1409, sustot, Bréhat a estrossejat per las tropas anglesas, desembarcades sus la isla Lavret e comandadas per la amiral Edmond Holland, Comte de Kent #que trobarà la mòrt en lo moment de la batalha. Aquel tractava alavetz pel compte del pòrti de Bretanha, Jean V, #qu'èra en conflicte amb la Comtesse de Penthièvre, Marguerite de Clisson). Los ostals an incendiat, las gents son massacrés e los defensors de l'isla penjada a las alas del « molin del Nòrd », Creac'h ar Pòt.
Al continuament d'aquel episòdi, lo sieu castèl, proprietat de la Comtesse de Penthièvre, serà confisqué e rasat pel pòrti cap a 1422. Del temps que la distincion #que fa fins-ailà partida del comtat de Penthièvre ven alavetz lo apanage de la familha ducale amb a lo sieu cap Arthur III de Bretanha, lo fraire del pòrti.

Los corsaires #èsser nombroses fins al sègle XIX. Bréhat I aguèt ocupat pels Alemands pendent la Segonda Guèrra mondiala fins a la . Al moment de la siá jubilacion, eles dynamitèrent las phares del Paon e del Rosédo.

De nombrosas personalitats e artistas séjournèrent sus l' isla : Prosper Mérimée, Ernest Renan, Pierre Loti, Théodore Botrel, los fraires Edmond e Jules de Goncourt, Paul Gauguin, André Barsacq, Emil Cioran, Robert Giraud o Keiichirô Kume.

 
La tirada del pòrt barrat de l'isla de Bréhat, a marée anautita.
Tèxte originau de l'article francés
 
Le cabaret des décapités devait son nom aux verres décorés des têtes des clients
 
La chapelle Saint-Michel (au fond).
 
Bréhat vers 1780 (carte de Cassini)

À 2 km de la pointe de l'Arcouest, au nord de Paimpol, Bréhat est au centre d'une dizaine d'îlots ou l'on trouve des traces d'occupation datant du néolithique. Ce sont les traces apparentes d'une époque où les îles bretonnes n'étaient pas encore des îles, mais des sommets séparés par des vallées côtières au littoral actuel. Ici comme ailleurs, le paysage littoral a ensuite connu des transformations importantes. Le volume des mers a varié avec le climat. L'eau, immobilisée en glace durant les périodes froides, s'est libérée à la faveur des réchauffements de l'atmosphère pour retourner aux océans, créant ces îles.

Traces d'occupation durant la période gallo-romaine.

La paroisse de Bréhat, enclavée dans l'évêché de Saint-Brieuc faisait partie du doyenné de Lanvollon relevant de l'évêché de Dol et était sous les vocables de saint Samson et Notre-Dame.

Au Moyen Âge, Bréhat devient un point militaire stratégique et le Comte de Penthièvre décide de fortifier l'île en construisant notamment un château au nord-est du bourg. Malgré ces fortifications, Bréhat sera régulièrement envahie par les Anglais, et même les Espagnols.
En 1409, notamment, Bréhat est ravagée par les troupes anglaises, débarquées sur l'île Lavret et commandées par l'amiral Edmond Holland, Comte de Kent qui trouvera la mort lors de la bataille. Celui-ci agissait alors pour le compte du duc de Bretagne, Jean V, qui était en conflit avec la Comtesse de Penthièvre, Marguerite de Clisson). Les maisons sont incendiées, les gens sont massacrés et les défenseurs de l'île pendus aux ailes du « moulin du Nord », Creac'h ar Pot.
À la suite de cette épisode, son château, propriété de la Comtesse de Penthièvre, sera confisqué et rasé par le duc vers 1422. Tandis que la seigneurie qui fait jusque-là partie du comté de Penthièvre devient alors l'apanage de la famille ducale avec à sa tête Arthur III de Bretagne, le frère du duc.

Les corsaires furent nombreux jusqu'au sègle XIX. Bréhat fut occupée par les Allemands pendant la Seconde Guerre mondiale jusqu'au Mes invalid (août). Au moment de leur retraite, ils dynamitèrent les phares du Paon et du Rosédo.

De nombreuses personnalités et artistes séjournèrent sur l'île : Prosper Mérimée, Ernest Renan, Pierre Loti, Théodore Botrel, les frères Edmond et Jules de Goncourt, Paul Gauguin, André Barsacq, Emil Cioran, Robert Giraud ou Keiichirô Kume.

 
La jetée du port clos de l'île de Bréhat, à marée haute.

AdministracionModificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Patrick Huet    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

DemografiaModificar


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 318 1 475 1 444 1 488 1 550 1 483 1 519 1 941 1 357

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 348 1 202 1 212 1 114 1 059 1 172 1 086 1 012 984

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
995 1 062 1 016 977 980 959 830 855 843

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
700
653
553
511
461
421
438
439
444
2009 2010
429
439
414
425
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE


Luòcs e monumentsModificar

Personalitats ligadas amb la comunaModificar

Véser tanbenModificar

Ligams extèrnesModificar

NòtasModificar

  1. Presentacion de la archipel sul luòc de la comuna
  2. 2,0 et 2,1 Presentacion del pont-cauçat Vauban Error de citacion : Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «pont ar Prat» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  3. Présentation de l'archipel sur le site de la commune