La Mòta (Vilasiscle)

(Redirigit dempuèi Vilasiscle)

Vilatge d'Occitània

La Mòta[1][2] o Vilasiscle (Vilo-siscle en grafia mistralenca[3] , cridada La Motte segon Savartés[4]; Villesiscle en francés) es una comuna lengadociana, situada dins lo departament d'Aude e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

La Mòta (Vilasiscle)
Villesiscle
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La Mòta vista del sud (RD 4).
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 13′ 44″ N, 2° 05′ 40″ E
Superfícia 5,46 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
193 m
160 m
137 m
Geografia politica
País Armas de Lengadòc Lengadòc
Parçan Lauragués
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
11
Aude Escut del Departament d'Aude
Arrondiment
111
Carcassona
Canton
1101
De la Puèja al Rasés (Fanjaus abans 2015)
Intercom
200035707
CC de Puèja Lauragués Malapera
Cònsol Rachel Stremler
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
388 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

394 ab.
Densitat 67,58 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 11150
Còde INSEE 11438

Geografia

modificar

Comuna situada en Lauragués, al ras de Carcassés e de Rasés e al pè de la Malapera.

 
Comunas a l'entorn.

Toponimia

modificar

Las atestacions ancianas son : Vilaciscla en 1212; La dismerie de Nostre Dame de Villesiscle en 1293; Decimarium Beate Marie de Villa Cisclo, …Villacisculum en 1315; Villa de Villesciscle en 1317; Villasiscla en 1344; Beata Maria de Villasisculo en 1347; Prioratus secularis et sine cura Beate Marie de Villacisculo en 1479; Villesische en 1494; Villecycle en 1565; Ecclesia Sancte Marie de Villa Asculo al sègle XV; Rectoria de Villesiscle sub invocatione beatae Mariae Virginis en 1637; Ecclesia parochialis Sancti Antonii, alias Beatae Mariae de Villesiscle en 1639; Villasiscle en 1640; Ecclesia Sancti Antonii de Villesiscle en 1646; Saint Antoine de Lamotte Villesiscle en 1686; La Mothe en 1711; Villesiscle en 1744; La Motte en 1912 (en francés, del nom del castèl, segon l'abat Savartés)[5][4].
Villa designa las grandas proprietats ruralas a partir del sègle IV, puèi pren pauc a pauc lo sens de « vilatge ». Lo nom Vilasiscla es completat per un determinant escur; un derivat del vèrbe sisclar es improbable [6].
La Mòta presenta pas de dificultats : lo bas latin motta, probablament prelatin, en toponimia « autura », puèi lèu « tap natural o artificial subremontat d'un castèl » e per extension nom del castèl [7].
N.B Lo mot mota, trobat al sègle VII en Bigòrra per Virgilius Maro Grammaticus dins lo lexic d'una lenga dita semedia, es identificat ambe'l prelatin *motta per Joan Glaudi Dinguirard.

Economia

modificar

Agricultura e viticultura son la principala economia de la comuna amb la produccion de cerealas, e de vinha, AOC "Malapera".

Istòria

modificar

Administracion

modificar
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2014 (2026) Rachel Stremler    
1984 2014 Pierre Lacaze-Labadie    
  1984      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.

Demografia

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 369, totala: 371
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
291 319 353

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 294 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 336 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
272



Cercar
280
325
323
326
330
2009 2010
339
340
352
353
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 388 abitants e la densitat èra de 71,06 ab/km².

Lòcs e monuments

modificar

Personalitats ligadas amb la comuna

modificar

Véser tanben

modificar

Ligams extèrnes

modificar
  1. https://www.oocities.org/toponimiaoccitana/11d.html
  2. https://web.archive.org/web/20160310212458/http://ostal.sirventes.pagesperso-orange.fr/v.htm
  3. https://tdf.locongres.org/files/assets/basic-html/page2337.html
  4. 4,0 et 4,1 L'abat SavartésDictionnaire topographique du département de l'Aude, p. 480. 
  5. «Dictionnaire topographique de la France».
  6. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 718 e 722, n° 15
  7. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 382