Viaç

Viàs; Vias
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
	Glèisa de Viàs.
	Armas
	Armas
	Geografia fisica
Coordenadas	43° 18′ 49″ N, 3° 25′ 09″ E
Superfícia	32,49 km²
Altituds; · Mejana	; 10 m
	Geografia politica;
País	Lengadòc;
Parçan	Besierés;
Estat	França;
Region; 76	Occitània ;
Departament; 34	Erau ;
Arrondiment; 341	Besièrs;
Canton; 3401	Agde;
Intercom; 243400819	Comunautat d'aglomeracion Erau-Mediterranèa;
Cònsol	Jordan Dartier ; (2020-2026)
	Geografia umana
Populacion; Populacion totala; (2018)	5 735 ab. Evolucion de la populacion; 5 800 ab.
Densitat	168,27 ab./km²
	Autras informacions
Còde postal	34450
Còde INSEE	34332

Vila d'Occitània

Viaç^[1] o ancianament Viats^[2] (Vias en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Geografia

Comunas a l'entorn.

Toponimia

Las fòrmas ancianas son : villa Aviatis, en latin, 922, villa que vocatur Aviatis, en latin, en 955-975, villam Aviates, en latin, en 973, Giraldi de Aviaz en 1068-1098, de Aviatis, en latin, en 1110 e 1111, capellani de Aviaz en 1117, decima S. Johannis de Aviatio en 1121, terminio de Aviaz en 1128, villa de Aviaz en 1146, villa de Aviatio en 1147, communie de Aviatio en 1155, ecclesiam S. Johannis de Aviatio en 1156, ecclesia S. Johannis de Aviatico en 1157, apud Aviacium en 1159, castrum de Aviaz en 1170 e 1203, de Aviatio en 1202, hospitali pauperum de Aviatio, leprosis de Aviatio en 1211, castri de Aviatio en 1219, de Aviats en 1222, de Aviacio, a la fin del sègle XIV, Vias en 1418, Avyas en 1449, ecclesie parochialis Beati Joannis Baptiste loci de Aviatio, loci de Viatio, Beati Joannis Baptiste de Viatio en 1589, Vias en 1622, 1643, 1708, 1740-60, 1771-2 (mapa de Cassini), le bourg de Vias en 1740-60^[3].

Segon Dauzat, Viaç ven benlèu del nom latin d'òme Avius, amb lo sufixe prelatin -ate^[4]; segon Hamlin, Viaç ven del gentilici latin Avius, amb lo sufixe prelatin -atis. Viaç èra una proprietat galloromana^[3].

Un sufixe prelatin apondut a un nom descrit coma latin daissa plaça a l'esperit critic : lo radical pòt èsser tanben de meteissa origina. Xavier Delamarre se garda de tractar de Viaç, situat en un airal fòrtament romanizat, mas cita los etimes celtics potencials *auiā (= *aviā), proprietat d'*Avios (inatestat) o de l'Aviā (aiga), de sens desconegut, *auiācon ( > Aujac (Gard)), *auiānon, proprietat d'Avios o d'Aveios ( > Avajan > Avanha). Lo tèma avio- es atestat dins los noms d'òme Aviorix, Aviolus; lo nom de las aigas espanhòlas Avia a probablament un sens precís, qu'escapa encara a la recèrca; las aigas son de dieus, de personas e lor nom pòt èsser lo meteis que lo dels umans ^[5].

Istòria

Atestat sota lei formas: villa Aviatio (922), villa Aviatis (954-980), de Aviaz (1106), de Aviats (1222), de Viatio (1589) puèi Vias (1622). Se tracta donc de l'abitança d'un roman denommat Avius^[6]

La grafia occitana restituïda és Aviaç (o Viaç).

Administracion

Lista dels cònsols successius
Periòde		Identitat	Etiqueta	Qualitat
30 de març 2014	2026	Jordan Dartier	UMP, LR
22 de març 2008	2014	Richard Monedero	divèrs esquèrra
19 de març 1983	2008	Michel Saint-Blancat
29 d'abrial 1945	1983	Yvon Vieu		doctor
14 de junh 1925	1945	Augustin Fabre
	1925
Totas las donadas non son pas encara conegudas.

Demografia

modificar « persona »
v · d · m

Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 5467, totala: 5569

1 771

-

Cercar

5 313

5 386

5 422
5 524

2009

2010

5 380
5 489

5 354
5 462

Fonts

Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE

Evolucion de la populacion 1962-2008

En 2018 la populacion èra de 5735 abitants e la densitat èra de 176,52 ab/km².

Luòcs e monuments

Personalitats ligadas amb la comuna

Veire tanben

Comunas d'Erau

Ligams extèrnes

Nòtas

↑ Toponimia Occitana (Institut d'Estudis Occitans) : IEO_BdTopoc : http://bdtopoc.org
↑ ''E per la agulla de Viats muntaren se n les galees sotils e els lenys armats, e les galees grosses anaren se n a la ciutat d Achda...'' ; ''E l altra companya sua anaren a la vila de Viats, qui per terra, qui per l agulla amunt.'', Cronica de Ramon Muntaner, capítol CLII, ed. A. Bofarull, 1860.
↑ ^3,0 et ^3,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 424
↑ Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 711
↑ Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 66 e 286
↑ Toponymie générale de la France, Ernèst Nègre

Portal de Lengadòc

[1] Toponimia Occitana (Institut d'Estudis Occitans) : IEO_BdTopoc : http://bdtopoc.org

[2] ''E per la agulla de Viats muntaren se n les galees sotils e els lenys armats, e les galees grosses anaren se n a la ciutat d Achda...'' ; ''E l altra companya sua anaren a la vila de Viats, qui per terra, qui per l agulla amunt.'', Cronica de Ramon Muntaner, capítol CLII, ed. A. Bofarull, 1860.

[frh-3] 3,0 et ^3,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 424

[4] Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 711

[5] Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 66 e 286

[6] Toponymie générale de la France, Ernèst Nègre

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]