Viaç

una comuna francesa
(Redirigit dempuèi Viàs)

Vila d'Occitània

Viaç[1] o ancianament Viats[2] (Vias en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Viaç
Vias

Glèisa de Viàs.
Geografia fisca
43° 18′ 49″ N, 3° 25′ 09″ E
Superfícia32,49 km2
Altitud10 m
Geografia politica
Modifica el valor a Wikidata
Carte
País Lengadòc
ContradaBesierés
EstatBandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
341
Besièrs
Canton
3401
Agde
Intercom
243400819
Comunautat d'aglomeracion Erau-Mediterranèa
CònsolJordan Dartier
(2020-2026)
Demografia
• Populacion5 735 ab. (2018)
Informacions complementàrias
Còdi postal34450
Còdi INSEE34332
vias-mediterranee.fr Modifica el valor a Wikidata
Façada nòrd de la glèisa de Sant Joan Baptista (sègles XIV - XV)
Lo barri

Geografia

modificar
 
Comunas a l'entorn.

Toponimia

modificar

Las fòrmas ancianas son : villa Aviatis, en latin, 922, villa que vocatur Aviatis, en latin, en 955-975, villam Aviates, en latin, en 973, Giraldi de Aviaz en 1068-1098, de Aviatis, en latin, en 1110 e 1111, capellani de Aviaz en 1117, decima S. Johannis de Aviatio en 1121, terminio de Aviaz en 1128, villa de Aviaz en 1146, villa de Aviatio en 1147, communie de Aviatio en 1155, ecclesiam S. Johannis de Aviatio en 1156, ecclesia S. Johannis de Aviatico en 1157, apud Aviacium en 1159, castrum de Aviaz en 1170 e 1203, de Aviatio en 1202, hospitali pauperum de Aviatio, leprosis de Aviatio en 1211, castri de Aviatio en 1219, de Aviats en 1222, de Aviacio, a la fin del sègle XIV, Vias en 1418, Avyas en 1449, ecclesie parochialis Beati Joannis Baptiste loci de Aviatio, loci de Viatio, Beati Joannis Baptiste de Viatio en 1589, Vias en 1622, 1643, 1708, 1740-60, 1771-2 (mapa de Cassini), le bourg de Vias en 1740-60[3].

Segon Dauzat, Viaç ven benlèu del nom latin d'òme Avius, amb lo sufixe prelatin -ate[4]; segon Hamlin, Viaç ven del gentilici latin Avius, amb lo sufixe prelatin -atis. Viaç èra una proprietat galloromana[3].

Un sufixe prelatin apondut a un nom descrit coma latin daissa plaça a l'esperit critic : lo radical pòt èsser tanben de meteissa origina. Xavier Delamarre se garda de tractar de Viaç, situat en un airal fòrtament romanizat, mas cita los etimes celtics potencials *auiā (= *aviā), proprietat d'*Avios (inatestat) o de l'Aviā (aiga), de sens desconegut, *auiācon ( > Aujac (Gard)), *auiānon, proprietat d'Avios o d'Aveios ( > Avajan > Avanha). Lo tèma avio- es atestat dins los noms d'òme Aviorix, Aviolus; lo nom de las aigas espanhòlas Avia a probablament un sens precís, qu'escapa encara a la recèrca; las aigas son de dieus, de personas e lor nom pòt èsser lo meteis que lo dels umans [5].

Istòria

modificar

Atestat sota lei formas: villa Aviatio (922), villa Aviatis (954-980), de Aviaz (1106), de Aviats (1222), de Viatio (1589) puèi Vias (1622). Se tracta donc de l'abitança d'un roman denommat Avius[6]

La grafia occitana restituïda és Aviaç (o Viaç).

Administracion

modificar
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
30 de març 2014 2026 Jordan Dartier UMP, LR  
22 de març 2008 2014 Richard Monedero divèrs esquèrra  
19 de març 1983 2008 Michel Saint-Blancat    
29 d'abrial 1945 1983 Yvon Vieu   doctor
14 de junh 1925 1945 Augustin Fabre    
  1925      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 5467, totala: 5569
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 771 - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008




Cercar
Cercar
5 313
5 386
5 422
5 524
2009 2010
5 380
5 489
5 354
5 462
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 5735 abitants e la densitat èra de 176,52 ab/km².

Luòcs e monuments

modificar

Personalitats ligadas amb la comuna

modificar

Veire tanben

modificar

Ligams extèrnes

modificar
  1. Toponimia Occitana (Institut d'Estudis Occitans) : IEO_BdTopoc : http://bdtopoc.org
  2. ''E per la agulla de Viats muntaren se n les galees sotils e els lenys armats, e les galees grosses anaren se n a la ciutat d Achda...'' ; ''E l altra companya sua anaren a la vila de Viats, qui per terra, qui per l agulla amunt.'', Cronica de Ramon Muntaner, capítol CLII, ed. A. Bofarull, 1860.
  3. 3,0 et 3,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 424
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 711
  5. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 66 e 286
  6. Toponymie générale de la France,  Ernèst Nègre