Verdelais

una comuna francesa
Vilatge d'Occitània

Verdelais [berde' laj] o Verdelai (Verdelais en francés) es una comuna bordalesa [1] de Guiana, lingüisticament gascona, administrada per lo departament de Gironda de la region de Navèra Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Verdelais
Verdelais
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
L'ostau de comuna
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 35′ 19″ N, 0° 15′ 02″ O
Superfícia 4,75 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
103 m
40 m
2 m
Geografia politica
País  Guiana Bordalés
Contrada Entre Duas Mars
Estat Bandièra de França França
Region
75
Novèra Aquitània
Departament
33
Gironda Escut de la Gironda
Arrondiment
333
Lengon
Canton
3343
L'Entre Duas Mars (Sent Macari avant 2015)
Intercom
243301462
CC deu Sud Gironda
Cònsol
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2019)
1 020 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

1 029 ab.
Densitat 205,89 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Verdelaisiens (en francés)
Còde postal 33490
Còde INSEE 33543

Verdelais es una comuna situada a l'extrèm sud-èst de Bordalés, dens la region de Sent Macari.

Geografia modificar

Verdelais se tròba au bòrn dau plèir calcari de l'Entre Duas Mars, a shivau sus la plana de la valèia de Garona e sus tres tucaus delimitats per los rius nomats lo Galoishèir e lo Paduenc. L'un daus tucaus s'apèra lo Mont Cussòu (Cussol).

La prumèira glèisa, dedicada a sent Maurici, estut bastida au borg d'Aubiac, suu bòrn de Garona, a l'emplaçament d'una villa galloromana. A d'aqueste endreit se tròba tanben lo pòrt de la Garonèla.

Nombrós son los toponims occitans (gascons) a Verdelais : Graus, Pujòus, Vaura, lo Rodèir, la Moliata, la Nausa, los Paduenc, Borrilhon, la Boishèira, Vernilha, Sarra la Co(h)a, la Rama, Bòsc Grand (XIX°), Pantòc, lo Luc, lo Cròs de Vertulh, la Graveta...

 
Comunas a l'entorn.

Istòria modificar

Istòria dau santuari modificar

L'origina de Verdelais tala que la coneishem adara remonta au XII° siègle. Un crotzat, Geraud de Gravas, qu'èra originari dau virat, tornèt de Tèrra Senta damb una estatuda de la Vièrja. A la seguida d'un vòt hèit quòra èra encerclat preus Sarrasins, bastit un petit oratòri dens la granda forèst de l'Entre Duas Mars, aquesta sauva qu'a balhat son nom a la Sauva Majora. A la mòrt dau shivalèir vingut ermita, una comunautat de monges, los Grandmontans, s'installèren dens la clarèira deu Luc. Construisuren los prumèirs bastits conventuaus damb una glèisa, treitinèren, e bienlèu lo santuari estut coneishut deus paisans deu lòc. Disen que lo prumèir miragle susvingut en 1185.

A l'Atge Mièi, seguiren mantun periòde de guèrras, pèstas, destruccions, entrecopadas per l'episòda dau Pas de la Mula. La mula d'Isabèu de Foish botèt lo pè dens lo trauc on los monges avèvan estujat l'estatuda de la Vièrja per la botar a l'abric daus pilhatges. Las guèrras de religion (1562) acabèren de botar lo santuari en roina.

Aquò's sonque 50 ans pus tard que lo cardinau François de Sourdis, arshavesque de Bordèu, en vesita a Verdelais, decidit d'i implantar una comunautat de Celestins. Son aqueths, dont, lo mèi coneishut, lo pair Proust, qu'an començat a balhar au vilatge son visatge actuau. Tracèren las Alèias, bastiren un prumèir convent, apui un segond au XVIII° siègle ; rebastiren la glèisa, en i ajotant un nartèx e un transèpte. Los trabalhs durèren de 1630 a 1666. D'aquera epòca am gardat lo magnific retaule damb la Vièrja en castanhèir policròm dau XIV° siègle, mèi de nombrós ex-voto, dont los murs de la glèisa son caperats, temuenhant de la fòi de las gents de l'epòca. Au XVII° siègle tanben, la cura es transferida d'Aubiac a Verdelais e la glèisa de Nòsta Dama ven glèisa parropiala.

Ven la supression de l'Òrde deus Celestins en 1778, apui los turments de la Revolucion. En 1794, lo maire Grenouilleau vòu mèsme hèser abàter l'estatuda au hons deu còr. Contan que, digun ne volent se riscar a l'aterrar, lo quite maire angut ec hèser eth-mèsme ; mès, en montant sus una escala, se trobèt mau. La glèisa damorèt egau barrada dinc a la fin de la Revolucion.

Diferents religiós, en petit nombre, esturen enviats a Verdelais per assegurar lo manten deu servici deu culte. Mès aquò's pas qu'en 1838 que los Maristas s'installèren a Verdelais. Estut l'atge d'òr deu pelegrinatge de Verdelais, qu'èra lavetz, avant l'aparicion de la Vièrja a Lordas, lo mèi grand d'Aquitània. La granda figura de l'epòca estut lo cardinau Ferdinand Donnet, arshavesque de Bordèu. Devath son episcopat, lo calvari de Verdelais estut creat, la glèisa se vesut dotada de dus bas-costats e d'un clochèir, las Alèias esturen arrenjadas, e fòrt d'ostaus i esturen bastits. La majora partida èran comèrcis e otèls, mès i augut tanben los ostaus daus ex-abitants d'Aubiac, que l'ancian shèite de la parròpia venèva de mèi en mèi enclavat. Amèi, la proximitat de Garona impliquèva (e quò's totjorn lo cas) un hòrt risc d'aigats.

En 1924, la glèisa estut erigida en basilica menora. Los Maristas damorèren dinc a 1990, quòra passèren lo relais aus Passionistas. Enfin, esturen eths-mèsmes remplaçats preus Marianistas en 2007. Actualament, lo centre de Verdelais ne compta pas mèi, coma comèrcis, qu'una supereta, una farmacia, un cafè e un restaurant, lavetz que d'autscòps n'i avèva au mens una detzena. Per çò dau pelegrinatge, damòra totjorn viu.

Verdelais e lo Felibritge modificar

Una Felibrèia aujut lòc a Verdelais en 1926. Lo sarmon estut dit per l'abat Giraudet, coneishut coma l'abat Escudey per sos sarmons en gascon.

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2014 2026 Corinne Molle neishuda Ribauville   inspectritz de las talhas
març 2001 2014 Philippe Mesnard aparentat PS retirat de director dau Centre d'ajuda prau trabalh
2000 2001 Janine Ribauville    
1987 2000 Henri Tauzin    
1977 1987 Jean Barès   medecin
1971 1977 Alice Favereau    
1953 1971 Jean Alix Dubourg   vinhairon
mai 1945 1953 André Ballade   vinhairon
junh 1913 1945 Jean Honoré Campana   notari, director de l'Escòla de notariat, shivalèir de l'òrde de Sent Gregòri lo Grand
  1913      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 978, totala: 1040
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
652 - -

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 930 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 925 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
846
831
923
880
869
869
826
862
898
921
2009 2010
934
957
919
943
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments modificar

Lo principau ensemble monumentau, son las Alèias, plantadas de tilhòus. I tròban la basilica de Nòsta Dama e los bastimens conventuaus daus XVII° e XVIII° siègles, mès tanben un ensemble arquitecturau remercable constituit per un alinhament d'ostaus dau XIX° siègle sus la faça mijorn de las Alèias. La majora partida èran otèls o auts comèrcis, en particulièr boticas d'obgèits de pietat. Sus la faça nòrd de las Alèias, se tròba l'ostau de Pontac, qu'a apartingut a un grand magistrat bordalés au XVII° siègle ; coma l'ostau de retrèita, aujut tanben a un moment la foncion d'otèl ; veiràn tanben l'anciana escòla de gojats daus Maristes, apui un ostau dau XVII° o XVIII° siègle. Lo petit patrimòni es present sus las Alèias : crotz votiva eslevada pendent l'epidemia de pèsta de 1630, hont damb lo buste dau cardinau Donnet (1854).

Lo Calvari, sus las pantas dau Mont Cussòu, data dau mitan dau XIX° siègle. Es compausat de duas capèras (Senta Agonia e Sent Sepulcre), d'un camin de crotz de 14 estacions, e de las tres crotz monumentalas damb un interessant estatuari. Malurosament, las tempèstas e lo manque d'entreten an hèit lur òbra e lo Calvari es entrat actualament dens una fòrt longa fasa de restauracion.

Lo site dau Luc, dens lo valon dau Galoishèir, compòrta un ensemble d'estatuas representant l'episòdi dau Pas de la Mula, un abric preus pelerins, un lac damb un ancian molin - pòden encara devinar l'emplaçament dau riu molenda. Lo monument mèi important a d'aqueste lòc es la hont de la Vièrja, reputada garir las malausias daus ulhs. Lo site dau Luc es prolongat per un vaste espaci verd, malurosament interdit anuit au public, que podèva èster un lòc de meditacion : lo bòi (o parc) daus Pairs.

Mantun bastiment a Verdelais a servit d'escòla, qu'èsti laïca o mèi religiosa : l'anciana escòla Sent Miquèu (a Jòfre), l'ostau Senta Anna, l'escòla de la Moliata, l'ostau de Nazaret (a Narcé). Los maines viticòlas ne son pas en rèste : lo mèi remercable, benlèu pro ancian, es lo castèth Pomirol le Pin ; i a tanben lo castèth Charrau o lo maine de Meirós. Per çò daus ostaus medievaus, dits cocotas o simplament vielhas bòrdas, ne'n tròban un pilòt dens lo borgat de Ròcacava, e quauques auts esbarrinclats alhurs.

I avèva d'auts còps fòrt de molins a Verdelais. Suus tres molins a vent (un a Vaura e dus a Cussòu), ne damòra pas mèi que lo molin de Cussòu, bastit en 1729 sus un terrenh crompat preus Celestins. Per contra, los molins d'aiga an milhor resistat : molin dau Pas d'Aubiac (tornat bastit après una burla), molin de Ròcacava (sembla lo mèi ancian, d'origina medievala ; sonque las parets damòran, damb lo canau de huita), molin de la Moliata (damòran tèit e parets mès quò's una roina), molin dau Luc (lo sol enteirament conservat), molin daus Quate Sòus (quauquas roinas).

Coma petit patrimòni : la crotz de mission de la Moliata (1844) ; la Vièrja de la Nausa (1819), la Vièrja dau Mont Celestin e l'Ange indicator (1870) que montran lo camin de Nòsta Dama de Verdelais. Los putz, los lavadèirs e las honts son redde nombrós. La tomba d'Henri de Toulouse-Lautrec es au segrat de Verdelais.

N'oblidaram pas de mencionar l'anciana glèisa d'Aubiac, son ancian presbitèri (o priorat) dau XVI° siègle e lo pòrt de la Garonèla.

Enfin, coma sites pus o mens naturaus, lo bòi de Vertulh e los bòis de Cussòu son encara plens de mistèris. Vesetz tanben las peirèiras de Bertric, e lo long dau riu, los sites de la Moliata, de Ròcacava e daus Guionets.

Personalitats ligadas damb la comuna modificar

Veire tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k9616679v/f77.item.zoom p. 65