Ventajor e Serèr

una comuna francesa
Vilatge d'Occitània

Ventajor e Serèr[1] (Bentayou-Sérée en francés) qu'ei ua comuna bearnesa administrada peu departament deus Pirenèus Atlantics e la region de Navèra Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Ventajor e Serèr
Bentayou-Sérée
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La glèisa
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 23′ 39″ N, 0° 03′ 50″ O
Superfícia 8,26 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
345 m
270 m
218 m
Geografia politica
País Bearn Armas de Bearn
Estat Bandièra de França França
Region
75
Navèra Aquitània
Departament
64
Pirenèus Atlantics Armas deu Departament deus Pirenèus Atlantics
Arrondiment
643
Pau
Canton
6422
País de Morlans e deu Montanerés (Montanèr abans 2015)
Intercom
246500375
CC d'Ador Madiran (2017 ençà)
Cònsol Jean-Paul Teulé
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2019)
109 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

110 ab.
Densitat 12,71 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 64460
Còde INSEE 64111

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Toponimia modificar

Ventajor modificar

La prononciacion qu'ei [benta'ju], shens nasalizacion finau. Las fòrmas ancianas que son Bentaio au sègle XIIau, Bentayoo en 1385, Ventayou en 1547, Bentanhou en 1614, Bentayou en 1675, Bentayon en 1737, [Bentayou (mapa de Cassini, a la fin deu sègle XVIIIau)], Bentayou-Sérée despuish qu'apleguèn las duas comunas en 1845 [2].

Segon Dauzat, lo nom que vien probablament de *ventalionem, derivat de ventalh. Lo nom qu'ei motivat per un lòc propici au tribalh deus ventadors [3].

Segon Miquèu Grosclaude, lo mot ventajor « lòc ventós » o « lòc propici au tribalh deus ventadors » existeish pas en gascon (que disen ventadèr), nimei en lengadocian (que disen ventador). Mès, que sembla ben ei lo sens deu toponime. Adara, lo vilatge qu'ei dens ua vath, e donc ei pas ventat, mès qu'a devarat. Au sud-oèst deu borg, au som d'un tuc, que i a enqüèra los vestigis d'un campanari, lo de l'anciana glèisa de Sent Joan. L'ancian site que pòt justificar lo sens deu nom [2].

Serèr modificar

La prononciacion qu'ei [se'rɛ], shens nasalizacion. Las fòrmas ancianas que son Sere en 1602, Séré en 1675, [Seré (mapa de Cassini, a la fin deu sègle XVIIIau)], Bentayou-Sérée despuish qu'apleguèn las duas comunas en 1845 [4].

Dauzat e Rostaing que tractan pas de Serèr. Per Sent Seren, que horneishen lo nom latin d'òmi Serenus [5]. Segon lo doctor Lemoine, citat per Miquèu Grosclaude, lo nom que deriva de cella, « petita glèisa, petit monastèri ». Lo diccionari Simin Palay, p. 903, que contién lo nom de mestièr serèr [4].

Segon Miquèu Grosclaude, lo nom pòt pas estar Serenus pr'amor i a pas nada nasalizacion. L'accent tonica sus la darrèra sillaba que hè supausar ua consonanta finau latenta; ei pas -n, que demora -r. La causida qu'ei entre cerèr e serèr; mès lo segond qu'ei tanben vienut un patronime, çò qui va meilèu dens lo sens de serèr [4].

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2014 2026 Jean-Paul Teulé shens etiqueta foncionari
març de 2001 2014 Michel Pastouret PS ensenhaire, conselhèr generau (2001-2015)
març de 1989 2001 Marc Teulé    
  1989      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 105, totala: 107
 


1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008




Cercar
Cercar
110
110
113
115
2009 2010
112
113
110
112
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas dab la comuna modificar

Véder tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Toponimia Occitana (Institut d'Estudis Occitans) : IEO_BdTopoc : http://bdtopoc.org
  2. 2,0 et 2,1 Michel Grosclaude, Dictionnaire toponymique des communes du Béarn, Escòla Gaston Febus, 1991, p. 202-203
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 72
  4. 4,0 4,1 et 4,2 Michel Grosclaude, Dictionnaire toponymique des communes du Béarn, Escòla Gaston Febus, 1991, p. 210-211
  5. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 590