Targon

una comuna francesa
Vila d'Occitània

Targon (Targon en francés) es una comuna bordalesa [1] de Guiana, lingüisticament gascona, situada dens lo departament de Gironda e la region de Novèra Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Targon
Targon
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La glèisa romanica de Sent Roman de Targon
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 44′ 08″ N, 0° 15′ 45″ O
Superfícia 25,88 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
118 m
70 m
37 m
Geografia politica
País  Guiana Bordalés
Contrada Entre Duas Mars
Estat Bandièra de França França
Region
75
Novèra Aquitània
Departament
33
Gironda Escut de la Gironda
Arrondiment
333
Lengon
Canton
3348
L'Entre Duas Mars (caplòc dau Canton de Targon avant 2015)
Intercom
243301298
Comunautat de las Comunas Ruralas de l'Entre Duas Mars
Cònsol Frédéric Maulun
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2019)
2 054 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

2 078 ab.
Densitat 74,69 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Targonais (en francés)
Còde postal 33760
Còde INSEE 33523

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Perimètre dau territòri modificar

Toponimia modificar

Las fòrmas ancianas son Tragonianum, latinizacion daus sègles XI a XIII, parrochia de Targon, avant 1155, a cappella de Targon, arch. Benaugensis, en 1326, cappella de Targon, en 1342. La prononciacion es [tar'guŋ] [2]. Lo nom de Targon vendré d'un nom gallés d'òme *Targus, inatestat, damb lo sufixe -onem [3]. Aquera proposicion de Dauzat e Rostaing es tanben la de Jacques Astor, citat per Bénédicte Boyrie-Fénié. Ernèst Negre, citat tanben per Bénédicte Boyrie-Fénié, aima mèi lo mot occitan targa, « grand bloquèir long », motivat per la posicion de Targon sus una tuca arredondida. Bénédicte Boyrie-Fénié, pr'amor de las incertituds sus l'existéncia de *Targus, pensa tanben au nomen Tarconius, qu'explicaré, damb una metatèsi, la latinizacion Tragonianum. L'origina de Targon es antica, quala que siga l'origina dau nom [2]. Xavier Delamarre utiliza lo nom gallés *Targos (*Targus dins sa fòrma latinizada) mès sense l'aplicar a Targon [4].

Istòria modificar

  • Entre 1790 e 1794, Toutigeac (Totijac en occitan ?) estut annexat a Targon; avant 1806, Montarouch (Montarrog en occitan ?) estut tanben annexat a Targon (mès tanlèu 1793, devèva estar recensat damb Targon) [5].

Administracion modificar

Lista daus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 2026 Frédéric Maulun    
març 2001 2020 Richard Pezat PS retirat
març 1983 2001 Firmin Luro    
avant 1971 1983 Raymond Maulun PR  
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Avant la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra dau canton de Targon (caplòc); es adara dau canton de l'Entre-deux-Mers (en francés), donc de l'Entre Duas Mars.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1933, totala: 2101
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 111 1 044 1 095 1 009 1 002 980 954 928 939

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
920 1 076 1 140 1 205 1 275 1 276 1 165 1 100 1 135

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 169 1 185 1 270 1 166 1 126 1 149 1 202 1 104 1 131

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 084
1 132
1 195
1 435
1 609
1 685
1 844
1 888
1 882
1 905
2009 2010
1 866
1 889
1 851
1 874
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas damb la comuna modificar

Veire tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k9616679v/f77.item.zoom p. 65
  2. 2,0 et 2,1 Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes, Gironde, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2008, p. 356-357
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 669
  4. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 308
  5. http://cassini.ehess.fr/cassini/fr/html/fiche.php?select_resultat=37096