Sofrinhac

una comuna francesa
Vilatge d'Occitània

Sofrinhac[1] (en francés Souffrignac) es una comuna d'Occitània, dins la region istorica de Perigòrd, administrada per lo departament de Charanta e la region de Novela Aquitània.

Sofrinhac
Souffrignac
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Atenenta au cementèri, l'egleisa de Sofrinhac
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 45° 35′ 36″ N, 0° 30′ 19″ E
Superfícia 9,37 km²
Altituds
 · Mejana
 · Minimala
 
130 m
106 m
Geografia politica
País Engolmés Armas d'Engoleime,
Perigòrd Armas de Perigòrd
Parçan País d'Òrta e Tardoire,
Charanta Occitana
Estat Bandièra de França França
Region
75
Novela Aquitània
Departament
16
Charanta
Arrondiment
161
Engoleime
Canton
1619
Vau de Tardoira
Intercom
200012136
La Ròcha Focaud e Pòrta de Perigòrd
Cònsol Violette Fioleau
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2019)
127 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

129 ab.
Densitat 16,44 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Souffrignacois (en francés)
Còde postal 16380
Còde INSEE 16372

Geografia

modificar

Comunas limitròfas

modificar
 
Distanças e posicion relativa
 Sofrinhac
 Varanha (2,1km)
 Folhada (3,0km)
 Minzac (4,9km)
 Marton (5,3km)
 Taijac (5,6km)
 Sodac (5,7km)

Toponimia

modificar

Las fòrmas ancianas son Soffrinhaco, Soffrinhac, Sofrinhacum en 1321, Choffrignaco[2].

L'origina dau nom de Sofrinhac seriá un nom de persona gallo-roman Sufferinius o Sophronius emb lo suffixe -acum,[3],[4], latinizacion dau sufixe celtic -*acon. Sofrinhac seriá donc una anciana granda proprietat gallo-romana.

Istòria

modificar

A l'Edat Mejana e jos l'Ancian Regime, la parròquia de Sofrinhac dependiá de la Chapela Sent Robert, que sos senhors prenián sovent lo títol de senhors de Sofrinhac. Coma una granda partida de Folhada, aparteniá a la província de Perigòrd, e dau temps de la constitucion dau departament de Charanta a la Revolucion, la population protestèt.

Sofrinhac e las comunas a l'entorn provesiguèron longtemps en fer de las farjas localas, puèi la fondariá de Ruelle davant l'arribada dau chamin de fer e de la meniera lorenca, pus richa, per far daus canons destinats a la Marina.

Au començament dau segle XX, l'industria èra representada dins la comuna per doas fabricas relativament importantas : una sejaria mecanica, a Biée (nom francés), e una fabrica de limas, a Labétour (nom francés), que fabricava principalament las gròssas limas utilizadas per la fondariá de Ruelle.

Pendent la prumièra meitat dau segle XX, lo chamin de fer d'Engoleime a Nontron e Tiviers passava au pè dau borg, e la gara pus pròpcha èra a Varanha.

Administracion

modificar
 
La mairariá en 2010.
Lista daus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2008 2020 Violette Fioleau Sens etiqueta sens profession
març de 1972 2008 Aimé Fauchier    
? 1972 René Lacotte    
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra dau canton de Montberol; es aura dau canton de Val de Tardoire (en francés), donc Vau de Tardoira.

Demografia

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 154, totala: 155
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
343 327 347 366 391 384 393 367

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
379 343 375 339 341 376 321 304 288

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
260 272 277 276 269 247 261 232 216

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
212
182
141
148
130
157
130
126
124
129
2009 2010
135
137
145
147
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luecs e monuments

modificar

Personalitats liadas a la comuna

modificar

Veire tanben

modificar

Liams connexes

modificar

Liams externes

modificar

Nòtas e referéncias

modificar
  1. «Los noms de las comunas en Charanta occitana». Confolontés occitan.
  2.  {{{títol}}}. 
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 662
  4. Jean Talbert, Origine des noms de lieux, 1928