Sofrinhac

Vilatge d'Occitània

Sofrinhac (en francés Souffrignac) es una comuna d'Occitània, dins la region istorica de Perigòrd, administrada per lo departament de Charanta e la region de Novela Aquitània.

Sofrinhac Souffrignac
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Atenenta au cementèri, l'egleisa de Sofrinhac
Geografia fisica
Coordenadas	45° 35′ 36″ N, 0° 30′ 19″ E
Superfícia	9,37 km²
Altituds  · Mejana  · Minimala	130 m 106 m
Geografia politica
País	Engolmés , Perigòrd
Parçan	País d'Òrta e Tardoire, Charanta Occitana
Estat	França
Region 75	Novela Aquitània
Departament 16	Charanta
Arrondiment 161	Engoleime
Canton 1619	Vau de Tardoira
Intercom 200012136	La Ròcha Focaud e Pòrta de Perigòrd
Cònsol	Violette Fioleau (2014-2020)
Geografia umana
Populacion Populacion totala (2019)	127 ab. Evolucion de la populacion 129 ab.
Densitat	16,44 ab./km²
Autras informacions
Gentilici	Souffrignacois (en francés)
Còde postal	16380
Còde INSEE	16372

Geografia

Comunas limitròfas

Distanças e posicion relativa

Sofrinhac

Varanha (2,1km)

Javerlhac e La Chapela Sent Robert (2,7km)

Folhada (3,0km)

Minzac (4,9km)

Marton (5,3km)

Taijac (5,6km)

Sodac (5,7km)

Toponimia

Las fòrmas ancianas son Soffrinhaco, Soffrinhac, Sofrinhacum en 1321, Choffrignaco.

L'origina dau nom de Sofrinhac seriá un nom de persona gallo-roman Sufferinius o Sophronius emb lo suffixe -acum,, latinizacion dau sufixe celtic -*acon. Sofrinhac seriá donc una anciana granda proprietat gallo-romana.

Istòria

A l'Edat Mejana e jos l'Ancian Regime, la parròquia de Sofrinhac dependiá de la Chapela Sent Robert, que sos senhors prenián sovent lo títol de senhors de Sofrinhac. Coma una granda partida de Folhada, aparteniá a la província de Perigòrd, e dau temps de la constitucion dau departament de Charanta a la Revolucion, la population protestèt.

Sofrinhac e las comunas a l'entorn provesiguèron longtemps en fer de las farjas localas, puèi la fondariá de Ruelle davant l'arribada dau chamin de fer e de la meniera lorenca, pus richa, per far daus canons destinats a la Marina.

Au començament dau segle XX, l'industria èra representada dins la comuna per doas fabricas relativament importantas : una sejaria mecanica, a Biée (nom francés), e una fabrica de limas, a Labétour (nom francés), que fabricava principalament las gròssas limas utilizadas per la fondariá de Ruelle.

Pendent la prumièra meitat dau segle XX, lo chamin de fer d'Engoleime a Nontron e Tiviers passava au pè dau borg, e la gara pus pròpcha èra a Varanha.

Administracion

La mairariá en 2010.

Lista daus cònsols successius

Periòde		Identitat	Etiqueta	Qualitat
març de 2008	2020	Violette Fioleau	Sens etiqueta	sens profession
març de 1972	2008	Aimé Fauchier
?	1972	René Lacotte
Totas las donadas non son pas encara conegudas.

• Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra dau canton de Montberol; es aura dau canton de Val de Tardoire (en francés), donc Vau de Tardoira.

Demografia

Evolucion demografica Populacion comunala actuala (2013): 154, totala: 155
1793	1800	1806	1821	1831	1836	1841	1846	1851
343	327	347	366	391		384	393	367
1856	1861	1866	1872	1876	1881	1886	1891	1896
379	343	375	339	341	376	321	304	288
1901	1906	1911	1921	1926	1931	1936	1946	1954
260	272	277	276	269	247	261	232	216
1962	1968	1975	1982	1990	1999	2006	2007	2008
212	182	141	148	130	157	130	126	124 129
2009	2010
135 137	145 147
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE Evolucion de la populacion 1962-2008

Veire tanben

Liams connexes

• Comunas de Charanta