Seiraç

una comuna francesa
Vilatge d'Occitània

Seiraç[1] (Ceyras en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Seiraç
Ceyras
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Nostra Dòna d'Hortus.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 38′ 43″ N, 3° 27′ 33″ E
Superfícia 6,96 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
152 m
55 m
39 m
Geografia politica
País Armas de Lengadòc Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
342
Lodeva
Canton
3410
Clarmont d'Erau
Intercom
243400355
CC de Clarmontés
Cònsol Jean-Claude Lacroix
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
1 382 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

1 408 ab.
Densitat 189,94 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Ceyradais (en francés)
Còde postal 34800
Còde INSEE 34076

Geografia

modificar
 
Comunas a l'entorn.

Toponimia

modificar

Las fòrmas ancianas son : Sedratis cum ipsius loci ecclesiam S. Saturnini al sègle X o XI (?), parrochia S. Saturnini de Sedratis en 1059-1060, villam Saturatis, cum ipsa ecclesia S. Saturnini, cap a 1070, de Seirazcum en 1146, ecclesiam S. Saturnini de Serracio, de Seiracio en 1153, de Sairas en 1159, de Seyrate en 1162, ecclesiam S. Saturnini de Seirah en 1162, ecclesia S. Marie de Cedratio et ecclesia S. Saturni (sic) de Seyratio (varianta : Ceyratio) en 1252, ville de Ceirac, cap a 1257, castri de Ceiracio, castrum meum de Ceiracio en 1270, de Ceyratio en 1344, de Serassio en 1398, ecc!esia S. Saturnini de Ceracio en 1484, de Ceyracio al sègle XVI, de Seiras en 1529, Ceyras en 1643, 1740-60, 1770-72 (mapa de Cassini)[2].

Segon Dauzat, Seiraç ven del nom latin d'òme Saturus, amb lo sufixe « gallic e pregallic » -ate[3]; segon Hamlin, Seiraç ven del gentilici latin Setrius, amb lo sufixe prelatin -atis. Seiraç èra una proprietat galloromana. La mencion de 1252 presenta doás parròquias vesinas e dos noms que en realitat son lo meteis nom e representan la meteissa proprietat antica, segon Hamlin, contra l'opinion de Gaston Combarnous. Combarnous considèra que la latinizacion Saturatis es influenciada per lo patron de la glèisa, Saturninus[2],[4].

Fòrmas tiradas del diccionari topografic d'Eugène Thomas (1865) : de Sedratis en 1059-60, villam Saturatis, cap a 1070, de Seirazeum en 1146, de Serracio, de Seiracio en 1153, de Sairas en 1160, de Seyrate en 1162, de Cedratio en 1252 (NLDH); segon Ernèst Negre, Seiraç ven del nom « romanic » de persona Satyrus (OTLA), amb lo sufixe -àtis[5].

Istòria

modificar

Administracion

modificar
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2001 2026 Jean-Claude Lacroix PS foncionari, president de la CC (2014-2020)
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1322, totala: 1352
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
760 736 720

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 706 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 655 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
503
503
513
602
681
725
895
951
1 008
1 032
2009 2010
1 065
1 090
1 100
1 126
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 1382 abitants e la densitat èra de 198,56 ab/km².

Luòcs e monuments

modificar

Personalitats ligadas amb la comuna

modificar

Veire tanben

modificar

Ligams extèrnes

modificar

Nòtas e referéncias

modificar
  1. IEO_BdTopoc : http://bdtopoc.org
  2. 2,0 et 2,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 102
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 164
  4. https://www.persee.fr/doc/rio_0048-8151_1977_num_29_1_2211 p. 100-102
  5. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France