Sautèrnas (vilatge)

una comuna francesa

Vilatge d'Occitània

Sautèrnas (Sauternes en francés) es una comuna bordalesa [1] de Guiana, lingüisticament gascona, administrada pr'eu departament de Gironda de la region de Navèra Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Sautèrnas
Sauternes
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Ruia màger deu borg (agost 2005)
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 31′ 58″ N, 0° 20′ 29″ O
Superfícia 11,32 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
89 m
50 m
13 m
Geografia politica
País  Guiana Bordalés
Estat Bandièra de França França
Region
75
Navèra Aquitània
Departament
33
Gironda Escut de la Gironda
Arrondiment
333
Lengon
Canton
3328
Lo Sud Gironda (Lengon avant 2015)
Intercom
243301488
CC deu Sud Gironda
Cònsol Yann Marot
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2019)
814 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

823 ab.
Densitat 67,31 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Sauternais (en francés)
Còde postal 33210
Còde INSEE 33504

Geografia

modificar
 
Comunas a l'entorn.

Perimètre deu territòri

modificar
Comunas confrontantas de Sautèrnas
Bomas Prenhac
Budòs   Hargas de Lengon
Leujacs

Toponimia

modificar

Las fòrmas ancianas son Salternis (parrochia de ~), en latin, en 1273-1274, Sauternas (ecclesie de ~ archip. Sarnensis), en occitan (pr'eu nom), en 1326, Sauternis (Sanctus-Petrus-de ~), en latin, en 1339, Sauternis ( cappella de ~), en latin, en 1362. Bénédicte Boyrie-Fénié met Sautèrnas en relacion dab Sautron (Léger Atlantic), atestat Salterona, en 1123 [mès Sautron en 1277]. Los dus se pòden explicar per un mot latin saltatore(m), « dançaire » e pus exactament un cognomen (shafre personau, sovent passat a una branca de la familha e donc vengut collectiu) derivat d'aqueth nom, dab lo sufixe -enas per Sautèrnas (terras es sosentendut) [e un aute sufixe per Sautron]. L'evolucion poiré èste : [*Saltatorenas (terras) = las tèrras de *Saltator] > *Saltaterenas [(dissimilacion)] > *Salta(te)renas (aplologia) > *Saltàrenas (nom accentuat com proparoxiton) > *Salterenas (assimilacion vocalica) > *Sauterenas (vocalizacion gascona de -l- après vocala) > Sautèrnas (lo nom ven paroxiton en tombant la vocala pòsttonica) [2]. L'atestacion de 1326 ha véser que Sautèrnas èra de l'archipreirat de Sernés (deu nom de Siron), dens l'archidiocèsi de Bordèu.

Istòria

modificar

Administracion

modificar
Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 2026 Yann Marot    
junh 1995 2020 Jean-Michel Descamps dreta Salariat deu sector medical
març de 1989 1995 Pierre Boussicaut    
març de 1971 1989 Alexandre de Lur-Saluces    
1934 1971 Armand Bastit-Saint Martin divèrs dreta viticultor, senator (1977-1980)
1925 1934 Louis Naudin    
1900 1925 Edmond Lafon    
1865 1900 Raymond Lafon    
  1865      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
  • Avant la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra deu canton de Lengon; es adara deu canton deu Sud Gironda.

Demografia

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 762, totala: 799
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
900 628 669 948 1 045 1 060 1 037 1 000 901

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
948 903 990 953 1 009 966 953 952 932

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
934 877 850 717 721 689 560 553 613

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
640
582
580
578
589
587
679
693
706
715
2009 2010
721
730
732
742
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments

modificar

Personalitats ligadas dab la comuna

modificar

Véser tanben

modificar

Ligams extèrnes

modificar
  1. http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k9616679v/f72.item.zoom p. 60
  2. Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes, Gironde, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2008, p. 345