Sant Joan de la Blaquièira

una comuna francesa
Vilatge d'Occitània

Sant Joan de la Blaquièira (Saint-Jean-de-la-Blaquière en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Sant Joan de la Blaquièira
Saint-Jean-de-la-Blaquière
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista generala de Sant Joan de la Blaquièira.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 42′ 57″ N, 3° 25′ 25″ E
Superfícia 17,22 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
557 m
160 m
85 m
Geografia politica
País Armas de Lengadòc Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
342
Lodeva
Canton
3415
Lodeva
Intercom
200017341
CC de Lodevés e Larzac
Cònsol Bernard Jahnich
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
629 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

645 ab.
Densitat 38,15 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 34700
Còde INSEE 34268

Geografia

modificar
 
Comunas a l'entorn.

Toponimia

modificar

Las fòrmas ancianas son : villam quam vocant Pleuis en 988 [1656], parrochia S. Joannis de Pleus en 996-1031, parrochia S. Johannis de Pleus en 1031-1060, 1122, ecclesiam de Pleus cum villa en 1145, villam S. Johannis de Pleus en 1162, de Plieus en 1188, villam S. Johannis de Pleus (varianta : Pleous) en 1210, S. Johannis de Plevis en 1236, S. Johannis de Pleus en 1252, 1264, S. Johannis de Plevis alias de Blaqueria en 1326, Raymundo de S. Joanne. de Blaqueyra en 1334, de S. Johanne de Blaqueria en 1387, ecclesia S. Johannis Babtiste de Plevis, alias de Blacqueria en 1484, de Blacqueria, al sègle XVI, Snt Jehan de Pleaux en 1591, S. lan de la Bloquiere en 1622, Saint Jean de la Blaquière en 1650, St Jean de Plaux, ou de la Blanquiere corregit en St Jean de Pleaux en 1740-60, St Jean de Plaux dit la Blaquiere en 1740-60, l'eglise de St Jean de la Blaquiere en 1740-60, St Jean de la Blaquiere en 1770-72 (mapa de Cassini)[1].

Segon Dauzat e Rostaing, Sant Joan representa l'ebrèu Johannes, nom de Joan Baptista e de Joan l'Evangelista[2] (mai sovent lo primièr dins los vocables de glèisas). Segon Hamlin, una blaquièira es una garrissada de casses blancs, de roires, de roves, de blacas[1] (Quercus pubescens). Dins la toponimia, blaca, mot probablament preindoeuropèu, non pareis sol[3].

Istòria

modificar

Administracion

modificar
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 2026 Bernard Jahnich   retirat d'oficièr superior dels pompièrs
març de 2008 2020 Anne-Marie Fabre sense foncionària
març de 2001 2008 Yvan Ponce UMP  
març de 1965 2001 Jean Brusque SFIO, PS  
  1965      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 657, totala: 666
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
406 413 394

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 452 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 380 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
330
300
259
263
338
361
469
496
516
527
2009 2010
544
552
569
578
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 629 abitants e la densitat èra de 36,53 ab/km².

Luòcs e monuments

modificar

Personalitats ligadas amb la comuna

modificar

Veire tanben

modificar

Ligams extèrnes

modificar
  1. 1,0 et 1,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 357
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 605
  3. Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 45