Saint-Genès-de-Blaye

una comuna francesa

Saint-Genès-de-Blaye[1] es una comuna gavaia de Bordalés [2] situada dens lo departament de Gironda de la region de Novèla Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Saint-Genès-de-Blaye
Saint-Genès-de-Blaye
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 45° 09′ 46″ N, 0° 38′ 25″ O
Superfícia 7,41 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
34 m
0 m
Geografia politica
Region istorica  Guiana Bordalés
Parçan Blaiés País Gavai
Estat França
Region
75
Novèra Aquitània
Departament
33
Gironda Escut de la Gironda
Arrondiment Blaia
Canton Canton de l'Estuari (Blaia avant 2015)
Intercom
200023794
CC de Blaia
Cònsol Michel Sarton (2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2013)
486 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

497 ab.
Densitat 65,59 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 33390
Còde INSEE 33405

Geografia

modificar
 
Comunas a l'entorn.

Toponimia

modificar

Saint-Genès

modificar

Las fòrmas ancianas son : ecclesia Sancti Genesii en 1190, apud Sanctum Genesium-de-Segonsac en 1360, Sanctus Genesius de Segonzaco en 1361 [3].
Saint-Genès, fòrma mija-sabenta, representa Genesius (shafre crestian, sus lo grecolatin genesis, « creacion, generacion », donc au sens mistic « recreacion, vita novèra », per J. Astor), nom de mèi d'un sent, un martir a Roma dau temps de Dioclecian, un arquevesque de Lion au sègle VII, un martir en Auvèrnhe au sègle III, un martir a Arle en 308, un avesque de Clarmont au sègle VII [3],[4],[5].

Segonzac

modificar

Vilatge sus una serròta au sud-oèst de Saint-Genès e ancian determinant de Saint-Genès. Èra pas parròpia au sègle XVIII (mapa de Cassini), mes estut probable un ancian maine galloroman.
Segonzac, coma los autes, ven, segon Dauzat e Rostaing, dau nom latin d'òme Secundius, emb lo sufixe -acum [6], segon Delamarre, dau nom celtic d'òme Segontios, derivat en -ācon; pr'aquò Segontios e Secundius an poscut se barrejar [7] (las règlas d'evolucion fonetica han se virar cap a la solucion de Delamarre).

Istòria

modificar

Administracion

modificar
Lista daus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2014 (2026) Michel Sarton Renaissença retirat
març 1977 2014 Claude Farau PS  
març 1965 1977 Fernand Paquet    
1949 1965 Anselme Elias    
mai 1945 1949 Adrien Broquaire    
1919 1945 Henri Riou    
  1919      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 486, totala: 497
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
488 520 548

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 571 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 573 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
396
394
400
387
428
396
441
448
454
471
2009 2010
469
487
469
487
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2019 la populacion èra de 494 abitants e la densitat èra de 66,67 ab/km².

Lòcs e monuments

modificar

Personalitats ligadas emb la comuna

modificar

Veire tanben

modificar

Ligams extèrnes

modificar
  1. Sit Toponimia occitana
  2. https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k9616679v/f109.item.zoom p. NP
  3. 3,0 et 3,1 Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes. Gironde, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2008, p. 290
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 600
  5. nominis [1]
  6. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 649
  7. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 233, 306 e 365