Robian

una comuna francesa

Vilatge d'Occitània

Robian (Roubia en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Aude e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Robian
Roubia
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Robian en riba del Canal del Miègjorn.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 14′ 54″ N, 2° 48′ 02″ E
Superfícia 7,38 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
122 m
40 m
19 m
Geografia politica
País Armas de Lengadòc Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
11
Aude Escut del Departament d'Aude
Arrondiment
113
Narbona
Canton
1116
Lo Menerbés Sud (Ginestars abans 2015)
Intercom
200035863
CC Region Lesinhanenca, Corbièras e Menerbés
Cònsol Geneviève Lopez
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
506 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

519 ab.
Densitat 68,97 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 11200
Còde INSEE 11324

Geografia

modificar
 
Comunas a l'entorn.

Perimètre del territòri

modificar

Toponimia

modificar

Las fòrmas ancianas son : Villa Rubianum en 1068-1086, Ecclesia Sancte Eulalie de Robiano..., castrum Robiani en 1119, Castrum et villa de Robiano en 1203, In barriis de Robiano en 1366, Robyanum en 1374, Robian al sègle XIV, Robyan en 1402, Robya..., Robia en 1536, Roubian en 1595, Roubian..., Rubian en 1666, Roubia en 1781. La prononciacion occitana es Roubià [1], dins la grafia de l'abat Antòni Savartés, donc [ru'βja].
Lo nom es de segur format ambe'l sufixe latin -anum (o la derivacion celtica en -anon), mas Dauzat e Rostaing postulan un nom galloroman d'òme Rubius o Rubbius [2] allòc que los Féniés causisson simplament Rubius [3]. Dauzat e Rostaing escrivon pas totjorn quand un nom de persona es inatestat e i a donc un dobte sus Rubbius, mas l'an pas ajustat per asard : un -b- intervocalic simple se muda en -v- a data anciana e doncas auriam agut *Rovian amb Rubius. Cal precisar que lo betacisme concernís pas lo lengadocian al sègle XI e doncas que Rubianum representa efectivament Robia(n). Aquò empacha pas Delamarre de postular lo nom de mèstre Robios per Robian. [4].

Istòria

modificar

Administracion

modificar
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 (2026) Geneviève Lopez    
març de 2008 2020 Gérard Boussieux    
març de 2001 2008 Norbert Rivière    
1996 2001 Pierre Grotti    
  1996 Charles de Pins    
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de Ginestars; es ara del canton du Sud-Minervois (en francés), donc del Menerbés Sud (burèu centralizator : Salèlas d'Aude).

Demografia

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 509, totala: 519
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
300 288 302 347 349 380 385 399 392

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
356 373 439 422 471 579 600 628 616

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
625 611 600 610 586 600 566 513 482

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
497
490
425
368
406
401
440
445
450
458
2009 2010
466
474
477
485
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 506 abitants e la densitat èra de 68,56 ab/km².

Lòcs e monuments

modificar

Personalitats ligadas amb la comuna

modificar

Véser tanben

modificar

Ligams extèrnes

modificar
  1. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 359, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f451.item.texteImage
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 569, a Robiac
  3. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 125
  4. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 221, 305 e 363