Non confondre amb Renhac (Charanta).

Renhac (Regna[t] en grafia mistralenca[1]; Reignac en francés) es una comuna gavaia de Bordalés [2] situada dens lo departament de Gironda de la region de Novèla Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Renhac
Reignac
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 45° 14′ 05″ N, 0° 30′ 22″ O
Superfícia 37,43 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
65 m
7 m
Geografia politica
Region istorica  Guiana Bordalés
Parçan Blaiés País Gavai
Estat França
Region
75
Novèra Aquitània
Departament
33
Gironda Escut de la Gironda
Arrondiment Blaia
Canton Canton de l'Estuari (Saint-Ciers-sur-Gironde avant 2015)
Intercom
243300811
CC de l'Estuari
Cònsol Pierre Renou (2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2013)
1 474 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

1 630 ab.
Densitat 39,38 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 33860
Còde INSEE 33351

Geografia

modificar
 
Comunas a l'entorn.

Toponimia

modificar

Las fòrmas ancianas son : Sanctus Mauricius de Rinhaco en 1339, cappella de Rinhac en 1360, decime de Rinhaco en 1361, apud Brinhac en 1378 [3].
Segon Dauzat e Rostaing, Reignac ven dau nom galloroman d'òme Renius, emb lo sufixe -acum [4].
Segon Negre, citat per Bénédicte Boyrie-Fénié, Reignac ven dau nom gallic de persona Reginius, emb lo sufixe -acos. Segon J. Astor, tanben citat per B. Boyrie-Fénié, Reignac ven dau nom gallic d'òme Renos, latinizat en Renius [3].
Bénédicte Boyrie-Fénié causís, coma Negre, lo nom gallic Reginius emb lo sufixe gallic -acos e explica l'evolucion cap au nom medievau Rinhac : *Reginiacos latinizat en *Reginiacum > *Reyiniaco > *Reyinhaco > *Rey(i)nhac- > Rinhac [3]. Xavier Delamarre tracta pas de Reignac mes de noms aparentats (Reignat, Régny, Rigneu, Rignat, etc). Assaja de causir per cadun entre Rēn(n)ios, Reginios e Rīginios (lo qu'a lo mèi de derivats), emb la derivacion en -ācon [5]; Rīginios es lo que fonciona pus dirèctament per Rinhac.
Lo nom ancian es [ri'ɲat], mes lo nom gavai actuau es [re'ɲat] segon Carles de Tortolon [6] (-t articulat).

Istòria

modificar

Administracion

modificar
Lista daus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2014 (2026) Pierre Renou shens artesan
2003 2014 Alain Gandré shens  
març 1989 2003 (demission) Guy Mazaubert shens retirat
març 1983 1989 Paul Aurian RPR  
març 1977 1983 Guy Mazaubert shens principau de collègi
març 1965 1977 Edmond Renou shens agricultor
1935 1965 Joseph Lacampagne SFIO regent pui professor
  1935      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.

Demografia

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1474, totala: 1630
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
2 021 2 065 2 216

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 2 256 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 1 920 1 736 1 730 1 680 1 647 1 505 1 505

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 435
1 352
1 267
1 206
1 263
1 197
1 332
1 380
1 402
1 455
2009 2010
1 421
1 474
1 441
1 494
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2019 la populacion èra de 1602 abitants e la densitat èra de 42,8 ab/km².

Lòcs e monuments

modificar

Personalitats ligadas emb la comuna

modificar

Veire tanben

modificar

Ligams extèrnes

modificar
  1. https://web.archive.org/web/20211114053225/https://locongres.org/oc/aplicacions/dicodoc-oc/dicodoc-recerca?option=com_dicodoc&view=search&Itemid=168&type=historic&dic%5B%5D=BASIC&dic%5B%5D=TDF&q=&q2=Charente&submit=Cercar
  2. https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k9616679v/f109.item.zoom p. NP
  3. 3,0 3,1 et 3,2 Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes. Gironde, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2008, p. 258
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 560, a Regnié
  5. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 219, 220, 304, 305
  6. [1]