Region francesa

França es devesida en 19 regions (en francés, régions), que 13 son situadas en la França Metropolitana (una es l’illa de Corsega, de l’estatut especial), e 5 son departaments e collectivitats d’otramar. Cada region de la França continentala es tanben subdividida en departaments.

Departaments e regions de França metropolitana en 2017.

Lista de las regions

Còde INSEE	Region	Populacion sens comptes dobles (2019)	Populacion totala	Còde NUTS-2	Còde ISO 3166-2	Departaments	Arrondiments	Cantons	Comunas
44	Grand Èst	5 556 219	5 663 885	FRF	FR-GES	10	43	200	5192
75	Nòva Aquitània	6 010 289	6 148 663	FRI	FR-NAQ	12	41	258	4505
84	Auvèrnhe Ròse Aups	8 042 936	8 216 740	FRK	FR-ARA	12	39	242	4189
27	Borgonha Franca Comtat	2 805 580	2 879 404	FRC	FR-BFC	8	24	152	3831
53	Bretanha	3 354 854	3 444 645	FRH	FR-BRE	4	15	102	1270
24	Centre e Vau de Léger	2 573 180	2 631 844	FRB	FR-CVL	5	20	102	1842
94	Corsega	340 440	345 638	FRM	FR-COR	2	5	26	360
01	Guadalope	384 239	389 995	FRY1	FR-GP	1	2	21	32
03	Guaiana	281 678	284 085	FRY3	FR-GF	1	2		22
11	Illa de França	12 262 544	12 377 425	FR1	FR-IDF	8	25	155	1281
76	Occitanie	5 933 185	6 057 827	FRJ	FR-OCC	13	36	249	4565
06	Maiòta	256 518	262 895	FRY5	FR-YT	1	1	13	17
02	Martinica	364 508	369 406	FRY2	FR-MQ	1	4		34
32	Nauts de França	6 004 947	6 097 057	FRE	FR-HDF	145	3838
28	Normandia	3 325 032	3 397 352	FRD	FR-NOR	5	17	131	3232
52	Païses de Léger	3 806 461	3 897 140	FRG	FR-PDL	5	17	107	1502
93	Provença-Aups-Còsta d'Azur	5 081 101	5 157 222	FRL	FR-PAC	6	18	126	963
04	Reünion	861 210	870 870	FRY4	FR-RE	1	4	25	24

Istòria

La region es a l’origina una division administrativa que recampa un cèrt nombre de servicis de l’Estat. Los primièrs assages de recampar de departaments datan de las annadas 1920. En 1941, l'Estat francés crèa de prefèctes de region. De 1944 a 1946, de comissaris regionals de la Republica reprenon la foncion. Al mièg de las annadas 1950, de regions son creadas, mas lor establiment efectiu se fa en 1960. A partir de 1982, la descentralizacion fa de las regions de collectivitats localas amb divèrsas competéncias.

Cronologia

• La lei del 19 d'abril de 1941 crèa 18 prefecturas regionalas. Los limits regionals tenon compte de la linha de demarcacion.
• La lei del 23 d'abril de 1941 definís lo ròtle dels prefèctes regionals dins lo manten de l'òrdre
• La lei del 25 d'agost de 1941 definís lo ròtle dels prefèctes regionals dins l'economia
• A la prima de 1944 lo govèrn provisòri crèa de comissaris regionals de la Republica
• En 1946, los comissaris regionals son suprimits
• Lo decret n°60-516 del 2 de junh de 1960 crèa 21 circonscripcions d'accion regionalas.
• Lo decret n°70-18 del 12 de genièr de 1970 dessepara la circonscripcion de Provença-Còsta d'Azur-Corsega en doas : Provença-Aups-Còsta d'Azur e Corsega.
• La lei n°72-619 del 5 de julhet de 1972 crèa d’establiments publics regionals.
• En 1976 la region parisenca ven Illa de França.
• La « lei Deferre » (lei n°82-213 dau 2 de març de 1982) fa de las regions de collectivitats territorialas de l’executiu elegit e parteja las competéncias entre l’Estat e las regions.
• Las primièras eleccions regionalas se tenguèron lo 16 de març de 1986. L'escrutinh èra a un torn e a la proporcionala.
• En 1991, Corsega ven una collectivitat territoriala de l'estatut especial, mas demòra una region.
• Las segondas eleccions regionalas se tenguèron lo 22 de març de 1992.
• Las tresenas eleccions regionalas se tenguèron lo 15 de març de 1998.
• La lei de l'11 d'abril de 2003 càmbia lo mòde d'eleccion dels conselhs regionals (eleccion de 2 torns amb prima majoritària)
• Las quatrenas eleccions regionalas se tenguèron los 21 e 28 de març de 2004.
• Las leis del 26 de genièr de 2010 e del 16 de febrièr de 2010 refòrman las collectivitats localas en metent en plaça, a partir de 2014, de conselhièrs territorials. La durada del mandat dels conselhièrs regionals per èsser elegits en març de 2010 es reducha a 4 ans.
• Las cinquenas eleccions regionalas se tenguèron los 14 e 21 de març de 2010.
• En abril de 2011, Maiòta ven una collectivitat territoriala unica qu’es a l’encòp departament e region d’otramar.

• En genièr de 2015, la region Centre ven Centre e Vau de Léger
• La lei del 13 de genièr de 2015 fusiona las 21 regions metropolitanas en 12 regions. Son fusionadas a partir del 1èr de genièr de 2016:
  • Aquitània, Lemosin e Peitau Charantas
  • Auvèrnhe e Ròse-Aups
  • Lengadòc-Rosselhon e Miègjorn-Pirenèus
  • fòra Occitània:
    • Alsàcia, Champanha e Ardena, e Lorena
    • Bergonha e Franca Comtat
    • Nòrd-Pas de Calais e Picardia
    • Normandia Bassa e Nauta
  • cinc regions càmbian pas, demèst elas Provença emai Centre e Vau de Léger.
• Las siesenas eleccions regionalas se tenguèron los 6 e 13 de decembre de 2015.

Las regions en 2014

Còde INSEE	Region	Populacion sens comptes dobles (2019)	Populacion totala	Còde NUTS-2	Còde ISO 3166-2	Departaments	Arrondiments	Cantons	Comunas
42	Alsàcia					2	13	75	904
72	Aquitània					5	19	235	2296
83	Auvèrnhe					4	14	158	1310
26	Borgonha					4	15	174	2046
53	Bretanha	3 354 854	3 444 645	FRH	FR-BRE	4	15	201	1270
24	Centre e Vau de Léger	2 573 180	2 631 844	FRB	FR-CVL	5	20	198	1842
21	Champanha-Ardena					4	15	146	1949
94	Corsega	340 440	345 638	FRM	FR-COR	2	5	52	360
43	Franca Comtat					4	9	116	1785
01	Guadalope	384 239	389 995	FRY1	FR-GP	1	2	40	32
03	Guaiana	281 678	284 085	FRY3	FR-GF	1	2	19	22
11	Illa de França	12 262 544	12 377 425	FR1	FR-IDF	8	25	317	1281
91	Lengadòc-Rosselhon					5	14	186	1545
74	Lemosin					3	8	106	747
41	Lorena					4	15	157	2339
05	Maiòta				FR-YT	1	1	19	17
02	Martinica	364 508	369 406	FRY2	FR-MQ	1	4	45	34
73	Miègjorn-Pirenèus					8	22	293	3020
31	Nòrd-Pas de Calais					2	13	156	1547
25	Bassa Normandia					3	11	141	1812
23	Nauta Normandia					2	6	112	1420
52	Païses de Léger	3 806 461	3 897 140	FRG	FR-PDL	5	17	203	1502
22	Picardia					3	13	129	2291
54	Peitau-Charantas					4	14	157	1462
93	Provença-Aups-Còsta d'Azur	5 081 101	5 157 222	FRL	FR-PAC	6	18	236	963
04	Reünion	861 210	870 870	FRY4	FR-RE	1	4	49	24
82	Ròse-Aups					8	25	335	2879