Quergut

una comuna francesa
Vilatge d'Occitània

Quergut[1],[2],[3],[4] o Querigut [5] (Quérigut en francés) es una comuna occitana de Donasan, situada dins lo departament d'Arièja e la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Quergut
Quérigut
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista generala de Quergut.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 42° 42′ 00″ N, 2° 05′ 57″ E
Superfícia 36,40 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
2 359 m
1 205 m
1 022 m
Geografia politica
País  Occitània
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània (region administrativa)
Departament
9
Arièja Armas del Departament d'Arièja
Arrondiment
091
Fois
Canton
0913
Nauta Arièja, ancianament de Queragut (capluòc)
Intercom
240900555
du Donezan
Cònsol Roger Vidal
(2008-2014)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
133 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

134 ab.
Autras informacions
Gentilici Queragut, queraguta o queragutan, queragutana (de verificar)
Còde postal 09460
Còde INSEE 09239

Geografia modificar

Perimètre del territòri modificar

Toponimia modificar

Lo nom es citat en catalan Queragut en 1288. Quier Agut o Quieragut es atestat mai d'un còp a la fin de l'Edat Mejana [6]. La segonda partida del nom es l'adjectiu agut, del latin acutum, e la primièra es un mot pre-indoeuropèu, eretièr de la basa *kar-, « pèira » (los Féniés) o d'un mot tanben pre-indo-europèu, *car-ium, « ròc » (Dauzat). Lo mot se tròba tanben dins Quirbajon, Quièr (autre lòc del meteis nom en Avairon), lo Castèl de Querbús, le Picoulet de Quirhaut, etc [7],[8]. Lo nom deguèt passar de Queragut a Quergut per l'intermediari de Querigut, prononciacion qu'atestèt en 1911 lo lingüista Fritz Krüger [9] (se son aurelha alemanda e l'influéncia del nom francés li faguèron pas ausir çò qu'èra pas). La possibilitat d'un polimorfisme demòra.

Istòria modificar

Entre 1790 e 1794, Quergut annexèt Carcanièra, Al Pug, Le Mas e Saint Félix (noms franceses). Entre 1795 e 1800, Carcanièra e Al Pug tòrnan venir comunas [10].

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2001 2020 Roger Vidal divèrs esquèrra retirat de l'ensenhament
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra canton; es ara del canton de Haute-Ariège (en francés), donc de Nauta Arièja.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
809 551 563 573 578 630 653 709 686

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
700 660 686 698 679 630 675 632 620

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
600 562 510 446 406 419 355 341 267

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
197
234
171
153
142
116
137
136
139
2009 2010
140
142
141
143
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • Entre 1795 e 1800, Carcanièra (202 abitants en 1800) e Al Pug (137 abitants en 1800) tòrnan venir comunas

Lòcs e monuments modificar

  • Castèl de Quergut o de Donasan
  • Estanh de Quergut

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Suls autres projèctes Wikimèdia :

Nòtas modificar

  1. Pojada, Patrici. Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières, 2009. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  2.  Toponimia occitana.
  3. Congrès permanent de la lenga occitana. . Top'Òc: Diccionari toponimic occitan.
  4. Institut d'Estudis Occitans. . BdTopoc–Geoccitania.
  5. http://archive.org/stream/revuededialectol03sociuoft#page/n154/mode/1up
  6. Patrici Pojada, Répertòri toponimic de las Comunas de la Region Miègjorn-Pirenèus, ed. Loubatières, Portèth de Garona, 2009, p. 39 e 43
  7. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 551
  8. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 40-41
  9. Fritz Krüger, Sprachgeographische Untersuchungen in Languedoc und Rousillon, http://archive.org/stream/revuededialectol03sociuoft#page/n153/mode/1up | p. 147
  10. http://cassini.ehess.fr/cassini/fr/html/fiche.php?select_resultat=28399