Pinus pinaster
| Règne | Plantae |
|---|---|
| Division | Pinophyta |
| Classa | Pinopsida |
| Òrdre | Pinales |
| Familha | Pinaceae |
| Sosfamilha | Pinoideae |
| Genre | Pinus |
- Pinus maritima
- Pinus mesogeensis
| Òrdre | Pinales |
|---|---|
| Familha | Pinaceae |
LC : Preocupacion menora
Reparticion geografica
Airal d'origina en vert. L'espècia foguèt introducha en Gasconha e en Euròpa cap al Nòrd e dans d'autras regions del Mond.
Lo pin maritim, pin marin[1] o pinastre (Pinus pinaster), es una espècia de conifèrs de la familha de las pinacèas. Es a vegada confondut amb lo pin blanc o lo Pin brutia.
Descripcion
modificar
Aparelh vegetatiu
modificarEs un arbre que pòt aténher 30 m de naut (mai sovent entre 20 a 30 m), que ven madur vèrs 40 o 50 ans e que pòt viure fins a 500 ans[2].
La rusca, gris pale pels subjèctes joves, ven rogenca puèu rogenca-negra amb l'edat. Espessa, se marca amb los ans e los ritidomas forman de grandas escatas. La camba del pin maritim es « flexuosa »: presenta de corbaduras en diferents sens.
Las agulhas, espessas e regdas, son gropadas per dos (geminadas). Lor seccion transversala es en forma semicirculària. Mesuran de 10 a 20 cm de long, son persistantas, de color verd sorn e lusentas. La basa de las doas agulhas bessonas es enrodada per une gana. Venon marron al morrir, puèi cason. Se descompausan pro lentament e forman una mana lièch al pè de l'arbre.
Los arbres joves an une forma pro regulara, conica. Los mai vièlhs, esbrancats a la basa, an un tufet mai dispersat, una cima irregulara, puslèu plana e espandit.
L'enrasigament es d'en primièr cabussant, puèi orizontal.
Aparelh reproductor
modificarAquesta espècia es monoïca; los organs reproductors apareisson vèrs 6 a 8 ans après la semenada. Son de pinhas masclas o femnas, mas presents ambedoas sul mèsme individú. La florason a çò nòstre se debana en abil o mai.
Las pinhas masclas de 20 a 22 mm de long son ovoïdas, escatadas, de color brun-iranjat al madur. Se forman a la base dels brots longs de l'anada e produson una granda quantitat de pollèn jaune, escampilhat pel vent (planta anemogama). Unas annadas, i a tan de pollèn que cai dels arbres, que semblan plòure las granas jaunas. Aqueste fenomèn es se pòt nomenar « pluèja de sofre »[3].
Las pinhas femnas se forman dins la zona de la corona superiora dels rams. Pichona e discrètas al començament, se transforman un còp fecondadas (mai sovent al començament de lor segonda annada) en còns gaireben sessils de 10 a 18 centimètre de long. Tant que demoran sus l'arbre, aquesta pinha es oblonga, lusissenta e de color rogenca puèi brun-rós. Las escatas pòrta su lor costat extèrne una mena d'escut un pauc sortissent, carenat e espés.
La dobertura de las escatas libèra de granas negras de forma ovala e leugièrament aplanidas de 8 millimètres de long e de 3 a 5 millimètres de largor. Son dotadas d'una aleta tres còp mai longa que la grana que permet la disseminacion per anemocoria. Lo pes de mila granas es de 30 a 70 gramas. La germinacion de las granas s'amaga après dos a tres ans.
Melhoracion genetica
modificarDempuèi 1960, l'INRA trabalha a la melhoracion genetica del pin maritim per obténer d'arbres avent una melhora rectitud de camba e creissença[4].
Dempuèo 2012, de vergièrs de granas de tresena generacion (VF3) son productius. Aquesta melhoracion genetica contribuiguèt a aumentar la productivitat mejana del pinhadar de las Lanas dempuèi las annada 1960. Lo rendiment triplèt en 50 ans passant de 4,8 m3/ha/an en 1960 a 15 m3/ha/an en 2015 amb una rectitud melhorada de 40 %[5]. Rendiment tanben melhorat per la fertilizacion fosfatada a la plantacion e en remandada a 3-4 ans, lo contraròtle de la vegetacion adventici e dels aclariment precòces e mai raprocadas.
Espandiment e abitat
modificarLo pin maritim es originari del Bacin mediterranèu. Considerat coma espècia invasiva dins unees païses (Africa del Sud, Austràlia, Chile[6]...).
Istoric
modificarEn Occitània, jol vam de l'agronòma de França François Jules Hilaire Chambrelent, fòrça pins maritims foguèron plantats dins las Lanas de Gasconha al sègle XIX. Los objectius èran multiples: assanir lo sól paludenc, téner las dunas, e produire un arbre de renda per una populacion avent a l'epòca pauc de fons de revengut.
Cultura
modificarLe pin maritima agrada una exposicion en plen solelh, dons un sòl ordinari mas sempre non calcari (espècia calcifuga; la preséncia de calcari dins lo sòl provòca una cloròsi).
Presenta una bona adaptacion als sòls acids (podzòls, sables dunaris) e paures (espècia oligotròfa), veire a l'idromorfia (pels individús aquitans); agrada los sòls prigonds, plan drenats, que la creissença es mai rapida.
Lo pin maritim exigís de precipitacions annalas de 800-1000 mm. Tolèra de temperaturas passant 40 ° C pendent un periòde long mas agrada pas los fregs rigoroses e duradisses (Zona USDA 7-10).
Problèmas fitosanitaris
modificarLo polipòr del pin (Heterobasidion annosum) es una mycòta racinària que provòca la mortalitat del pin maritim a totes las edats.
Los estenografs, pesolhs e las torçairas de tijas fan tanben damatge del Pin maritim. Aquesta espècias es tanben la cibla de la processionària del pin e de la Matsucoccus feytaudi[7].
Introduch accidentelament al Portugal en 1999, un nematoda originari d'America del Nòrd (Bursaphelenchus xylophilus) fa tanben fòrça degalhs pels boscs dels païses, plan pauc de pins essent resistants. Son arribada en França, naturalament via l'insècte vector o per escasença via los transpòrts de fusta, es prevista per 2025 (50 % probable)[8].
Los fulhats (coma lo chêne tausin) tenon un ròtle important per la biodiversitat mas tanben un ròtle fondamental de proteccion del bosc de produccion de pin maritim contra los insècte e las malautiás[9]. Cal notar pasmens que lo beç es sensible au fomes e que lo tremble es vector del rovilh causat per Melampsora[10].
Expleitacion en silvicultura
modificar
Correspond a la produccion de fusta d'òbra amb 3 a 4 aclariments realizats entre 10 e 30 ans daissant un pòblament final d'unas 300 tijas/ha per una edat d'expleitacion compresa entre 35 e 50 ans. Las diferentas estapas son las seguentas:
- Annada 0: Netejatge de la parcela e plantacion amb apond d'engrais superfosfat[12]
- 2 ans: Desgatjament manual
- 5 ans: Discatge/reconflatge engrais
- 12 ans: Desbosigament n° 1
- 12-15 ans: Primièr aclariment - Talh de 50 estèris/ectara. Après intervencion en talh: Desbosigament n° 2
- 18-22 ans: talh de 70 st/ha. Après intervencion en aclariment: Desbosogament n° 3
- 25-28 ans: talh de 90 st/ha. Après intervencion en aclariment: Desbosigament n° 4
- 33-35 ans: talh de 140 st/ha.
- 40 ans: talh ras - Talh de 350 st/ha
La reboscada
modificar- La plantacion representa 80 % de las reboscadas. S'utiliza mai sovent per aquò de plants de 6 meses, plantats a de densitats inicialas de 1100 (4,5 m × 2 m) a 1400 plants/ha (4 m × 1,8). Fa mai aisit e redusís los entretens (avida rapida; mens d'aclariment) e lo poblament obtengut es omogenèu.
- La semenada representa 20 % de las reboscadas, puslèu sus lanas secas e mesofilas. Cal saber que 2 a 3 kg de granas per ectara faràn al mens 10 000 plants/ha. Es donc necessari de preveire un o dos aclariments abant la setena annada (a 3 ans d'edat puèi a 6 ans) per manténer la densitat a unas 1200 tijas/ha.
La plantacion es ara largament preferida a la semenda que 1 ectara de semenada pren 3 kg de granas es a dire 45 000 granas. E 45 000 granas semenadas donan 40 000 plants, es 30 ectaras de bosc que seràn reboscat per plantacion puslèu d'un ectara par semenada dirècta.
Fertilizacion e entreten
modificarLos resultats de l’ensag de Berganton[13] confirman l’efièch benefic d’una fertilizacion fosfatada (65 kg/ha de superfosfat) portada a l’installacion d’un poblament de pin maritim seguit d'una autra 11 ans (110 kg/ha de P2O5). A l’edat de 34 ans, se constata de ganhs de 25 % sul volum total de fusta obtenguda. La fertilizacion fosfatada enforça la rigiditat de l’arbre mas cal evitar l’apond d’azòt qei favorizarà subretot lo desvolopament de la massa foliària e aumentarà la presa al vent d’ont las corbaduras, casudas, trencadas[14]. La vegetacion del pin maritim es pro rapida; buta de 30 à 40 cm de long cada annada.
Cal preveire l'entreten de las interlinhas entre la segonda e la quatriena annada puèi cada 5 ans, per exemple abans una intervencion silvicòla.
Aclariments
modificarLo primièr aclariment se debana entre 10 e 15 ans segon la densitat del poblament e la qualitat del luòc, quand la circonferéncia mejana es compresa entre 40 e 60 cm. Se lèva alara de 25 a 50 % del nombre de tijas. Cal preveire d'enclauses d'expleitacion per de poblaments installats amb d'interlinhas de mens de 4 m (talh sistematica d'1 linha sus 5) o per de poblaments eissits de regeneracions naturalas.
Los aclariments seguents se realizan quand lo cobèrt se tampa, çò que correspond a una creissença en circonferéncia de 15 a 20 cm entre 2 talhs, es a dire un interval de temps de 5 a 10 ans segon la densitat del poblament de la qualitat de l'estacion. A cada passatge, se lèva mens de 40 % del nombre de tijas. Mai sovent, 3 a 4 aclariments son necessaris.
Esbrancatge
modificarAquesta intervencion es recomandada per la produccion de fusta de qualitat dins los poblaments mai vigoroses presentant un nombre sufisent d'arbres de tria (mai de 400 t/ha).
Se realiza:
- Sus al mens 3 m de naut e al mens 600 arbres/ha quand la circonferéncia mejana es de 40 cm (abans lo primièr aclariment).
- Puèi es possible a 5,5 m minim sus al mens 400 arbres/ha quand la circonferéncia mejana atenh 55 cm per un objectiu de produccion de fusta d'òbra de nauta qualitat.
Talh ras
modificarL'edat e la dimension d'expleitacion son foncion de las qualitats dels luòcs e dels objectius economics del silvicultor.
Aqueste modèl de silvicultura deu permetre la culhida d'arbres d'environ 1,2 m3 entre 35 e 50 ans, amb una densitat finala d'unes 300 tijas/ha en Lanas de bona fertilitat o 250 tijas/ha en lanas secas.
Utilizacions
modificarProprietats farmacologicas
modificar
Los borrons d'aqueste pin e l'esséncia venet de sas agulhas son a vegada utilizats per la preparacion de siròps, de tisanas e de pastilhas contra la tós.Un estudi eslovac paregut en mai 2006 mostrèt que prene cada jorn 1 mg/kg de picnogenòl, una molecula extracha de la rusca de pin maritie, reduisiriá significativament los simptòmas du treble del deficit de l'atencion amb iperactivitat
Expleitacion industriala
modificarEn Aquitània, lo pin a un pes economic indiscutable, amb 30 000 emplecs dirèctes, rendent un ganh equivalent a aqueste dels vins de Bordèu. Mas declina de contunh d'en primièr a causa de la concurréncia dels produchs petrolièrs e tanben de la concurréncia de la fusta d'importacion (Nòrd de l'Euròpa, Siberia…).
Resina
modificarLo pin maritim èra expletat pels resinhèrs dempèi 2000 ans mas subretot dempuèi 1860 per culhir la resina dins las Lanas de Gasconha. Los principals produchs realizats a partir de la resina del pin maritim son la terebentina e la colofònia.
La culhida de la resina a gaireben desapregut d'Occitània ara ont lo pin maritim es utilizat subreto per sa fusta.
Fusta de renda
modificarPendent l'expleitation forestièra, la fusta presa per talh de Pins maritims es destriada en foncion de la dimensions e de critèris qualitatius, e categorizat:
- La fusta d'òbra ven de la pertida inferiora de la camba de l'arbre copat en bilhas. Es gardat pels usatges nòbles per far de postam, bigas e contraplacats
- La fusta d'industria ven de las partidas inutilisablas coma fusta d'òbra a causa del pichon diamètre, de mancas (tòrts, noses, fendilhas o crètas). S'utiliza en industrias de trissatge que dona la matèria essenciala per realizar de panèls de particuls o de pasta de papièr.
Quand s'utiliza coma fusta de caufatge, se lèva sovent la rusca per demenir son odor de resina.
Classificacion e sistematica
modificarDescripcion de l'espècia e sinonimes
modificarAquesta espècia èra nomenada Pinus maritima Mill. e l'es encara dins unas publications, pasmens s'aquesta denominacion es obsolèta.
Sosespècias
modificarNòtas e referéncias
modificar- ↑ Frédéric Mistral, Lou Tresor dou Felibrige, 1878, Pin, https://www.lexilogos.com/provencal/felibrige.php?p=20577
- ↑ Flore forestière française: Région méditerranéenne Par Jean-Claude Rameau, Dominique Mansion, Gérard Dumé, Institut pour le développement forestier (France), France. Direction de l'espace rural et de la forêt
- ↑ {{{títol}}}.
- ↑ L'Amélioration Génétique du Pin Maritime - Planfor
- ↑ "La forêt de pin maritime de plus en plus productive." - Sud Ouest le 21/03/2016
- ↑ (en) .
- ↑ Note de la Direction Régionale de l’Alimentation de l’Agriculture et de la Forêt de Midi-Pyrénées
- ↑ https://web.archive.org/web/20131004231610/http://agriculture.gouv.fr/IMG/pdf/Le_nematode_du_pin_et_sa_dissemination__le_point_des_connaissances.pdf
- ↑ Diversification des essences dans le massif des Landes de Gascogne. CRPF Aquitaine
- ↑ Expertise sur l'avenir du massif des Landes de Gascogne - Groupe de travail itinéraires sylvicoles
- ↑ {{{títol}}}.
- ↑ La fertilisation en sylviculture. M. Bonneau
- ↑ FERTILISATION INITIALE ET RÉITÉRÉE DU PIN MARITIME (Pinus pinaster Aït.) : PRINCIPAUX RÉSULTATS DE L’ESSAI DE BERGANTON - P. TRICHET - F. VAUCHEL D. BERT - M. BONNEAU
- ↑ Observations d’un sylviculteur sur le pin maritime par Roland Martin
- ↑ EUFORGEN Technical Guidelines for genetic conservation and use for Maritime pine (Pinus pinaster)
- ↑ A. (RBG Kew) 2007. Pinus pinaster ssp. renoui. In: IUCN 2012. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2012.2.
Ligams extèrnes
modificar- Referéncia ITIS : Pinus pinaster Soland., non Ait. (fr) ( (en))
- Referéncia GISD : espèce Pinus pinaster Ait. (en)Referéncia GISD : espècia Pinus pinaster Ait. (en)
- Referéncia Flora of China : Pinus pinaster (en)Referéncia Modèl:EFloras/labèl : Pinus pinaster (en)
- Referéncia FloraBase (Australie-Occidentale) : classification Pinus pinaster (en)Pinus pinaster dins Florabase (Austràlia Oèst) (en)
(Vejatz descripcion Pinus pinaster) - Referéncia Tree of Life Web Project : Pinus pinaster (en)Referéncia Tree of Life Web Project : Pinus pinaster (en)
- Referéncia Catalogue of Life : Pinus pinaster Aiton (en)Referéncia Catalogue of Life : Pinus pinaster Aiton (en)
- Referéncia Tela Botanica (France métro) : Pinus pinaster Aiton, 1789 (fr)Referéncia Tela Botanica (França metropolitana) : Pinus pinaster Aiton, 1789 (fr)
- Référence Tela Botanica (La Réunion) : Pinus pinaster Aiton (fr)Referéncia Tela Botanica (La Reünion) : Pinus pinaster Aiton (fr)
- Referéncia NCBI : Pinus pinaster (en)Referéncia NCBI : Pinus pinaster (en)
- Referéncia UICN : espèce Pinus pinaster Aiton, 1789 (en) (consulté le )Referéncia UICN : espècia Pinus pinaster Aiton, 1789 (en)
- Referéncia GRIN : espèce Pinus pinaster Aiton (en)Referéncia GRIN : espècia Pinus pinaster Aiton (en)