Dobrir lo menú principal

Los beces, o los bedoths, son d'arbres del genre Betula e de la familha de las Betulacèas.

Son comuns en Euròpa e butan generalament sus las tèrras pauras e sovent siliciosas, fins a 2000 m d'altitud, e dins las regions articas. Los beces son de plantas pionièras que constituisson sovent la premièra formacion arborada de la reconquista o de la colonizacion de landas per los bòsques. Aiman mai los sòls puslèu acids e umids. Los beces forman de bòsques sonats beçada, beçareda, beceda, becet, beçosa...

Sa rusca blanca, lissa e brilhanta porta mantuna tacas negras, sovent acompanhadas de crebassas. Existisson quatre espècias de beces en Euròpa, amb doas fòrça espandidas : Betula pendula e Betula pubescens, e dos arbrilhons de las regions articas : Betula nana, e Betula humilis. Se trapan tanben de beces en Asia e en America del Nòrd. En clima temperat, los beces vivon mens longtemps (30-40 ans), mas pus al nòrd (Suècia, Finlàndia, Siberia, etc.) pòdon viure fins a 100 ans e mai[1].

Es un arbre caducifòli que florís d'abrial a mai. Lo beç es fòrça conegut per sa rusca blanca, lissa e brilhanta, sas fuelhas pichonas coloradas de tintas verd clar al printemps e jaune a l’auton[2]. Sa color blanca es deguda a la betulina, son principal constituent. Lo pòrt del brancum es sovent quilhat e relativament aerat[1], que filtra la lutz en estiu. Lo beç es considerat coma un bèl arbre d'ornament[2] e sas caracteristicas li permeton de s'adaptar a tot tipe de jardin[1]. Sas inflorescéncias son de catons alongats de 10 cm de longor, quilhats puèi pendents pels mascles e de 3 cm quilhats per las femes. Sos fruits sont de samaras agropats en catons. Aquel arbre de la rusca blanca pelada pòt aténher 20 a 30 m de naut e fins a 60 cm de diamètre a la basa. Las raices dels beces son pauc prigondas[1].

Las diferentas espèciasModificar

ReferénciasModificar