Pollèn
Lo pollèn o pollen (del grèc palè: farina o polvàs) constituís, en çò dels vegetals superiors, l'element fecondant mascle de la flor: son de grans minusculs de fòrma mai o mens ovoïda de qualques desenas de micromètres de diamètre, inicialament contenguts dins l'antèra, a l'extremitat de las estaminas.
Coma l'ovul, lo gran de pollèn es pas una gameta mas un gametofit, un productor de gameta.
L'omològ del gran de pollèn en çò dels vegetals inferiors (algas, mofas, protal de Filicophyta) es lo gametofit mascle.
Correspond a la fasa aploïda del desvolopament del vegetal.
Composicion quimica e bioquimica
modificarSegon l’origina florala, las condicions climaticas, las caracteristicas del sòl ont butan las plantas e la sason, la composicion del pollèn pòt variar. Compòrta :
- de 15 a 75% de glucids (essencialament glucòsa e fructòsa + sacaròsa en proporcion mendra) ;
- de 2.5 a 61% de proteïnas[1] ;
- de 1 a 20% de lipids amb una part d'acids gras essencials[2] de las proprietats antimicrobianas e antifongicas ;
- 18 % d’aiga ;
- 5 % de minerals : calci, clòr, coire, fèrre, magnèsi, manganès, fosfòr, potassi, silici, sofre, selèni ;
- De vitaminas del grop B en granda quantitat ;
- D'acids aminats : arginina, istidina, leucina, isoleucina, lisina, metionina, fenilalanina, treonina, triptofan, valina ;
- De vitaminas A, C, D, E en quantitat mendre ;
De pollèn es sempre present, en quantitat pichona, dins lo mèl, çò que permet d'identificar sas originas botanicas.
-
Pollèn de virasolelh -
Pollèn de ricin -
Oenothera fruticosa -
Ipomoea purpurea
