Pinha

En botanica, una pinha o un còn, es l'estructura d'agropament dels organs reproductors dels conifèrs.

Pinha de Pinus coulteri, lo mai pesuc dels còns - MINT

Pinha femna e granas de Picea abies

La forma generala es estrobila: un ais cort a l'entorn de que d'escatas inseridas en espirala abrigan a lor basa los organs sexuats.

Organ portaire dels gametofits

Pinhas masclas potaira de pollèn

Es quitament pas una inflorescéncia, que los Gimnospèrmas an pas de flor. Son constituits d'escatas que se recobrisson unas sus las autras a la basa de la pinha sus un ais central. Cada basa de las escatas conten los organs reproductors de la planta. Los còns mascles son fòrça mai pichons e efemèrs que las pinhas femnas. La pinha femna es mai gossa, es aquesta que se pòt veire dins l'arbre pendent tota l'annada e que s'acampa sovent al sòl. Es mai solida que lo còn mascle que pòrta la creissença de la futura grana del conifèr.

Los còns mascles produson lo pollèn alara que las pinhas femnas produson de oosfèrs. Se dich que los conifèrs son eterosporats. Mas cada arbre presenta abitualament los dos tipes de còns. Las pinhas femnas son mai grossa e complèxas que los còns mascles e contenon los ovuls.

Posicion de las pinhas sus l'arbre

Foto illustrant la posicion de las pinhas masclas e femnas sus une branca de pin.

Per gaireben totes los arbres, las pinhas masclas e femnas butan sus de brancas diferentas. Los còns mascles espelissan sus las brancas inferioras de l'arbre alara que las pinhas femnas se situisson sus las brancas superioras. Aquesta disposicion permet de crosar las fecondacions. En efièch, coma lo pollèn a pauc d'escasença de pujar cap a de pinhas femnas, la fecondacion se fa normalament per un autre arbre.

pinhas non maduras (brancas inferioras)

Organ portaire de granas

Après la fecondacion, las pinhas femnas demoran sus l'arbre al mens tres ans, temps que cal per que la grana se desvolope. Las grossas pinhas son pas pus alimentats per la planta maire e la secada de la pinha provòca la dobertura de las escatas. Las escatas s'escartan del raquís central de la pinha liberant las granas que son mai sovent aladas. Aquesta ala lor permet de percórrer de longas distàncias amb lo vent (escampilhada anemocòra). Aquò permet a l'espècia de conquerir d'espacis novèls.

Diferéncias entre las pinhas de las espècias de conifèrs

Pinhas de Pinaceae

Los membres de la familha de las Pinaceae (pins (pin maritim, pinhièr, etc), avets, cèdres, mèlzes, etc.) an de pinhas constituidas d'escatas imbricadas las unas dins las autras coma la pèl dels peissons. Son las pinhas mai comunas. Las escatas son renjadas en espirala al biais de la seguida de Fibonacci.

La pinha femna a dos tipes d'escatas, las escatas de bractèa, derivadas d'una fuèlha modificada, e las escatas a l'origina de las granas (o pinhons), situadas près de las escatas de bractèa. Sus cada costat superior de las escatas de grana se trapan dos ovuls que se desvelopan en granas après fecondacion per de granas de pollèn. Las escatas de bractèa se desvelopan d'en primièr, e son maduras al moment de la pollinizacion. Las escatas de grana se desvolopan mai tard per ambarrar e aparar las granas alara que las escatas de bractèa sovent cerisson pas pus.

Las escatas se dobrisson temporàriament per recébre lo pollèn, puèi torna se tampar pendent la fecondacion e la maduracion de la grana. Tornan se dobrit encara al madur per permetre a la grana de s'éscapar. La maduracion pren 6 a 8 meses après la pollinizacion dins gaireben totes los genres de Pinaceae, mas 12 meses pels cèdres e 18 a 24 meses (rarament mai) per garben totes los pins. Las pinhas se dobrisson al nivèl de las escatas de grana plegant enrè amb sa secada, o (pels avets, cèdres e lo mèlze d'aur) per destruccion dels còns.

• 
  Pinhas de pin d'Alèp.
• 
  Pinha de pin d'Alèp madura.
• 
  Pinha mascle de Pinus canariensis jove.

Pinhas d'Araucariaceae

Los membres de la familha dels Araucariaceae (Araucaria, Agathis, Wollemia) an lors escatas de bractèa e de grana complètament fusionadas, e an pas qu'un sol ovul sus cada escata. Las pinhas son esferics o gaireben, e pro gròs amb un diamètre de 5 a 30 centimètres. Venon madur en 18 meses. Al madur, se destruson per liberar las granas. Pels Agathis, las granas s'envolan e se separan aisidament de l'escata de grana, mas pels araucaria e los wollemia, la grana es sens ala e fusionada amb l'escata.

Pinhas de Podocarpaceae

Pinhas de Podocarpaceae.

Las pinhas de la familha de la Podocarpaceae son identicas per lor fonccion mas non pas dins lor desvelopament. Gaireben totes los còns d'aqueste genre son formats de doas a detz escatas, o mai, qu'an fusionat per formar un aril carnós sovent conflada, brilhentament colorada, mòla e comestibla. Quitament se l'aril presenta de similituds amb una baia, es pas un fruch al sens botanic

Abitualament, solas una o doas escatas de l'apèx del còn son fertilas. Cada aril, mesurant de 0,5 à 3 centimètres de long conten una grana sens ala de 4 à 10 millimètres de long. Per unas espècias coma los Prumnopitys, las escatas son pichonas e non pas carnosas, mas l'envelòpa de la grana desvolopa una sisa carnosa a la plaça, la pinha avent alara l'aspècte d'una pichona pruna sus una tija centrala. Las granas an una envelopa dura que lor permet de resistir a la digestion de l'aucèl e de demorar foncionalas un còp largadas dins los excrements.

Pinhas de Cupressaceae

Pinha Sequòia gigant
Musèu de Tolosa.

Pinha modificada en « baia » de genibrièrs.

Las pinhas dels membres de la familha de las Cupressaceae (ciprès, tuja, genibrièrs, sequòias, etc.) son diferentas de las autras que lors escatas de la bractèa e de la grana son complètament fusionadas en una sola escata reducha a un tròç o a una simpla espina visibla. Las pinhas femnas possedisson 1 a 20 ovuls sus cada escata. Las pinhas son sovent pichonas, de 0,3 a 6 centimètres de long e esfericas o gaireben, coma aquestas del ciprès de Nootka. D'autras, coma las pinhas del cèdre roge occidental, son estrechas. Las escatas son renjada o en espirala, o espiralas crotzadas (dos, tres, rarament quatre). Dins gaireben totas las escaenças, las pinhas son fachas de fusta e las granas an doas alas estrecha (una lo long de cada costat de la grana), mas per tres genres (Platycladus, Microbiota e Juniperus), las granas son sens alas, e pels genibrièrs, las pinhas son carnosas e semblan a de baias.

Pinhas de Sciadopityaceae

Las pinhas e las granas de Sciadopitys son semblablas a aquestas de las Cupressaceae, mas son mai grands mesurant de 6 a 11 centimètres long. Las escatas son imbricadas en espirala e an 5 a 9 ovuls sus cada escata.

Pinhas de Taxaceae e Cephalotaxaceae

Pinha de tueis en forma de « baia »: aril

Los membres de la familha dels tueis e de las Cephalotaxaceae possedisson la pinhas mai modificadas dels conifèrs. I a pas qu'una sola escata per pinha femna amb un ovul simple. L'escata se desvolopa en un aril doç, brilhat, colorara, chucós coma una baia que tampa en partida la grana. La « baia » amb la grana es majada pels aucèls que digèran l'escata rica en sucres. La grana que resistís a la digestion cai al sòl amb los excrements de l'aucèl luènh de la planta maire.

Usatges de las pinhas

Las pinhas son utilizadas de biais a vegada biaisut al vejaire de lor natura:

• usatges decoratius per exemple dins de composicions floralas;
• unas d'unas espècias se desplegan mai o mens segon l'umiditat ambianta èran d'indicator d'igrometria;
• secas e plan dobèrtas, son utilizadas per alucar aisidament un fuòc

Particularitat matematica

Pinha amb « espiralas de creissença » esquèrras e drechas

Lo nombre de las espiralas de creissença esquèrras e aqueste de las drechas correspondon a dos tèrmes consecutius de la seguida de Fibonacci. Aqueste tipe de creissença, respondant a las règlas de la fillotaxia, permet atal de metre mai d'escatas dins lo mens de plaça possible.

Vejatz tanben

• Inflorescéncia