Pavia (Gers)

una comuna francesa
Vila d'Occitània

Pavia (Pavie en francés) qu'ei ua comuna occitana de Gasconha situada dens lo departament de Gers e la region d'Occitània, ancianament de Mieidia-Pirenèus.

Pavia
Pavie
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La glèisa e la pòsta.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 36′ 39″ N, 0° 35′ 34″ E
Superfícia 24,67 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
260 m
139 m
132 m
Geografia politica
País  Gasconha
Contrada Astarac Armas dels comtes d'Astarac
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
32
Gers Armas deu Departament de Gers
Arrondiment
321
Aush
Canton
3231
Aush-1 (Aush Sud-Oèst abans 2015)
Intercom
243200540
CA de Gran Aush Còr de Gasconha
Cònsol Jean-Michel Blay
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
2 490 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

2 609 ab.
Densitat 97,85 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 32550
Còde INSEE 32307

Geografia modificar

Pavia qu'ei ua comuna situada a 3 km d'Aush, 81 km de Tolosa e 721 km de París. Pavia es dens la vath de Gers, un afluent de Garona .

 
Comunas a l'entorn.

Toponimia modificar

Pavia qu'es ua bastida fondada en 1281. Que'u donèn lo nom de la famosa vila italiana de Pavia. Que s'ageish donc d'un transferiment [1],[2].

Istòria modificar

Pavia qu'estoc bastida en 1281, a l'epòca on la construccion de bastidas èra plan freqüenta en Gasconha. Pavia que prengoc lo nom de la vila de Pavia en Itàlia qui èra hòrt coneishuda a aquela epòca e qu'arretrobam dens los manuaus escolars d'istòria a causa de la celèbra batalha de 1525 entre las armadas de Carles-Quint e de Francés 1èr.

Ça que là, l'ocupacion deu site de Pavia qu'a l'origina en la preistòria, atau coma ac pròvan los materials qui se tròban regularament a l'entorn de la vila.

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
noveme de 2018 (2026) Jean-Michel Blay divèrs esquèrra quadre de la Foncion Publica de l'Estat
junh de 2006 noveme de 2018 (demission) Jean Gaillard PS retirat d'engenhaire de l'engèni rurau, de las aigas e ahorèsts
març de 1989 abriu de 2006 (mòrt en foncions) Jean-François Gabriel PS quadre deu sector privat
març de 1977 1989 Maurice Marsol PS regent, responsable sindical, conselhèr generau (1976-1982)
1944 1977 Maurice Granier    
  1944      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 2414, totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
971 969 1 010

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 842 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 745 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
771
1 005
1 539
1 699
2 196
2 222
2 332
2 341
2 350
2 501
2009 2010
2 395
2 542
2 399
2 544
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion qu'èra de 2490 abitants e la densitat qu'èra de 100,93 ab/km².

Lòcs e monuments modificar

Un dels monuments mai remarcables de Pavia es lo petit pont d'estil gotic qui encamba Gers. Construit al sègle XIIIen, fusquèc destrusit e restaurat mantunis còps. La darrèra restauracion que data de qualques annadas a quora un camion degalhèc la meitat de la partida superiora deu parapet. Desempuèi aquelas òbras, òm prenguèc de mesuras per empachar los veïculs lords de traversar lo Gers del costat de Pavia.

Lo pont es tròp estreit per que dos veïculs e s'i pòscan crosar. La dintrada o l'eishida de la comuna per aquel pont que necessitavan un acòrd dels dificils entre automobilistas, entrò l'installacion de cartèls indicant la prioritat d'adoptar, en 2005.

Personalitats ligadas dab la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas e referéncias modificar

  1. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 521
  2. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, 1990-98, vol. III, p. 1729, par. 30462