Moissídan

Vila d'Occitània

Moissídan
Mussidan

La glèisa parroquiala de Moissida.

Geografia fisica

Coordenadas

45° 02′ 09″ N, 0° 21′ 59″ E

Superfícia

3 85 km²

Altituds
· Maximala
· Mejana
· Minimala

106 m
50 m
42 m

Geografia politica

França

Novela Aquitània, ancianament d'Aquitània

Departament
24

Dordonha

Arrondiment
243

Arrondiment de Periguers

Canton
2424

de Nuòuvic (Perigòrd), ancianament chapluòc de canton

Intercom
242401222

Comunautat de comunas Eila e Cremsa en Perigòrd

Cònsol

Stéphane Triquart
(2014-2020)

Geografia umana

Populacion
Populacion totala
(2013)

2 908 ab.

2 977 ab.

Densitat

755,32 ab./km²

Autras informacions

Gentilici

moissidanés, moissidanesa

Còde postal

24400

Còde INSEE

24299

Moissídan (en francés Mussidan) es una comuna occitana, que se tròba en Perigòrd (departament de Dordonha e region de Novela Aquitània, ancianament d'Aquitània.

ToponimiaModificar

[mwɛj'ʂidɒ]

L'ortografia seriá Moissida e non pas Moissídan*. Quò es la règla en lengadocian daus toponims achabats per "-a" pòstonica venent d'una terminason primitiva tonica en "-an", mas la comuna es lemosina ^[1] L’etimologia de Moissida es pas segura. Bastida sus la forma Mulcedonum de l'an 830, l’eidéia comunament admesa d’una origina gallesa fondada sus lo sufixe -dunum (nautura, tertre) pausa problema : d’una man perqué lo prumier element (un nom d’òme ?) demòra escur, e de l'autra a causa de l’evolucion fonetica de la -d- latina intervocalica, que sovent se manten pas dins los toponims occitans se 'chabant per -dunum (cf. per exemple Lausun, mas Laudun). D’un autre costat, una ipotesi basada sus lo patronim galloroman Mussidius (rare, mas atestat) explicariá pas las formas medievalas en Moys- / Mois-, e enquera mens la forma en Mulce- del segle IX. Moissidan passèt puèi a Moissida, emb remontada de l'accent tonic de -a(n) a -i.

GeografiaModificar

La vila es bastida a riba mança d'Eila, au junhent emb Cremsa.

Moissidan dins l'espaci Lemosin

IstòriaModificar

Moissida coneguet una prosperitat vertadiera a l'arribada dau chamin de fer, que la vila era a la crosada de doas linhas (Bordèu-Periguers e Engolesme-Marmanda). Sofriguet mai que mai de l'avaliment de las ligasons vers Brageirac e Rabairac a l'entorn de 1945, puei de la crisi industriala que coneguet la valada d'Eila dins las annadas 1970-80. Anuei, s'espera que l'arribada de l'autorota A89 (coblada emb la novela rota vers Brageirac) rendrà a la vila lo dinamisme qu'aviá perdut dempuei la guerra. La populacion de la comuna deminga, mas la de l'unitat urbana creis (1999 : 6677; 2014 : 7200).

AdministracionModificar


Periòde		Identitat	Etiqueta
març 2014	2020	Stéphane Triquart	sense etiqueta, puei divers drecha
2001	març 2014	Joan-Ives Fulbert	divers esquerra
	2001
Totas las donadas son pas encara conegudas.