Lançargues

una comuna francesa
Vila d'Occitània

Lançargues (Lansargues en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Lançargues
Lansargues
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La glèisa de Sant Martin de Lançargues.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 39′ 09″ N, 4° 04′ 25″ E
Superfícia 18,39 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
16 m
8 m
0 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Contrada Camarga
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
343
Montpelhièr
Canton
3419
Mauguiò
Intercom
243400470
Comunautat d'aglomeracion dau País de l'Òrt
Cònsol Michel Carlier
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
3 106 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

3 149 ab.
Densitat 161,77 ab./km²
Autras informacions
Gentilici lançargòu, lançargòla
Còde postal 34130
Còde INSEE 34127
www.lansargues.fr

Geografia modificar

 
Vista aeriana de Lançargues.

La comuna es situada en Pichòta Camarga entre l'Estanh de l'Òrt e las Cevenas.

 
Comunas a l'entorn.

Toponimia modificar

La prononciacion es [lansargé] (Ernèst Negre, Revue internationale d'Onomastique XVII, p.22). Las fòrmas ancianas son : villam que appellatur Lanzanegues (varianta : Lauzargues), ville de Lanzanegues (varianta : Lauzargues), villa de Lanzanegues en 1152, ad Lanzanegues en 1153, ad Lanzaneges en 1161, de Lanssanicis, de Lansanicis, sense data [sègle XII ?], la bailia de Lanzanicis au sègle XII, prioris de Lancanicis en 1222, de Lansanicis en 1226, Lancergas en 1226, prior de Lansanicis, de Lanzanicis en 1228, de Lansaneges en 1230, de Lansanicis en 1289, de Laussanicis, de Lausanicis en 1295, prior de Lauranicis en 1392, de Lansanicis, a la fin dau sègle XIV, Lansargues en 1526, Lanssargues en 1626, Lensargues en 1678-1700, Lansargues en 1648, 1740-60, en 1770-71 (mapa de Cassini)[1].

Segon Dauzat, Lançargues ven del nom latin d'òme Lancius, Lantius, amb lo doble sufixe -anicum[2]; segon Hamlin, Lançargues ven dau gentilici latin Lantius, amb lo sufixe -anicis[1]. Per de rasons foneticas, lo sufixe -anicis emplegat sistematicament per Hamlin permet pas de menar a -argues; lo cal remplaçar per lo sufixe -anicos segon Joan Pèire Chambon[3]. Lançargues èra una proprietat galloromana[1].

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista dei cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2008 2026 Michel Carlier PS quadre
1999 2008 Francis Bérard PS  
març de 1977 1999 Michel Lazerges PS  
         
1958 1962 Pierre Grasset-Morel Centre Democrata deputat
         
mai ? de 1925 ? Jean Alès PRRRS deputat
  1925      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 2975, totala: 3029
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 454 1 449 1 488

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 1 655 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 1 725 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 500



Cercar
2 491
2 583
2 619
2 648
2 676
2009 2010
2 677
2 705
2 744
2 773
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 3106 abitants e la densitat èra de 168,9 ab/km².

Luòcs e monuments modificar

Personatges celèbres modificar

Veire tanben modificar

Liames extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. 1,0 1,1 et 1,2 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 206
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 383, a Lancé
  3. https://www.etudesheraultaises.fr/wp-content/uploads/ael-art-2006-30-11-nouvelles-observations-toponymie-herault-frank-hamlin.pdf p. 251