Issarlés

una comuna francesa
Vilatge d'Occitània

Issarlés[1] (Issarlès en francés) es una comuna occitana de Vivarés, situada dins lo departament d'Ardecha e la region d'Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament de Ròse-Aups.

Issarlés
Issarlès
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Crotz anciana a Issarlés.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 50′ 41″ N, 4° 01′ 54″ E
Superfícia 18,44 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
1 266 m
949 m
850 m
Geografia politica
País Vivarés Armas de Vivarés  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
84
Auvèrnhe-Ròse-Aups
Departament
7
Ardecha Armas deu Departament d'Ardecha
Arrondiment
071
L'Argentièira
Canton
0708
de Nauta Ardecha (burèu centralizator : Tuèis), ancianament de Cocoron
Intercom
200000594
Comunautat de comunas de la Montanha d'Ardecha (SIREN 200072007)
Cònsol Michel Testud
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2019)
132 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

133 ab.
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 07470
Còde INSEE 07106

Geografia modificar

Comunas vesinas modificar

 
Distanças e posicion relativa
  Issarlés
 La Fara
(3,3 km)
 Saletas
(5,8 km)
 
Vielprat
(6,3 km)
 Cocoron
(6,3 km)
 Alairac
(6,5 km)
 Présailles
(6,8 km)
 Lo Biatge
(6,8 km)


Perimètre delh territòri modificar

Toponimia modificar

La prononciacion es [isar'les] (s fòrtament chotat). Per lo luòc Lo Plan : [lu 'plɔ], [la 'garɔ di 'plɔ] (qu'i deviá èstre), d'un locutor de competéncia lingüistica excellenta [2].

Las fòrmas ancianas son in pago Viviarensi, in vicaria Issartellensi, en 955, vicaria Issarletensis (amb una metatèsi), en 1275, puèi en lenga romanica Yssarle, en 1464, Yssarlès, en 1620 [3],[4]. Issarlés es format de issart / eissart, « tèrra desboijada », que ven delh latin tardiu exsartum, e delh doble sufixe -ell- -ensem [5],[6]. Segon Joan Pèire Chambon, lo sufixe ell(um) es pas diminutiu, coma cresiá Ernèst Negre (error que los Féniés contunhan), mas locatiu. Lo sufixe collectiu -és mòstra que s'agís d'un territòri e pas d'un luòc. L'origina de la vijariá es pas Issarlés, mas lo luòc delhs Issarteaux (los Issartèls, los Issartèus ?), dins la comuna delh Lac d'Issarlés, puèi après la vila d'Issarlés ne venguèt lo centre administratiu. I a plan de vijariás amb un nom en -és, coma Agonés, Chassaradès (sic) o lo Valdonés, que representan de territòris e sovent lo luòc d'origina de la vijariá es diferent delh luòc que lo toponime actual representa [7].

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista delhs cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març 2008 2020 Michel Testud divèrs esquèrra agricultor
març 2001 2008 Jean-Paul Eyraud divèrs esquèrra  
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra delh canton de Cocoron; es ara delh canton de Nauta Ardecha (Tuèis burèu centralizator).

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 203 1 231 1 251 1 267 1 422 1 328 1 499 1 594 1 464

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 522 1 614 1 705 1 665 1 772 1 895 1 998 1 886 1 760

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 740 1 724 1 606 1 543 1 416 804 767 657 616

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
516
428
332
245
217
166
165
164
165
2009 2010
165
171
166
171
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • 2016 : 145

Luòcs e monuments modificar

 
Glèisa de Sant Victor d'Issarlés, en partida delh sègle XI.

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. formacion parallela a Forgès (Vicaria o Pagus Faurcensis)
  2. enquèsta Sivadon junh 2019
  3. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 374
  4. https://www.persee.fr/doc/anami_0003-4398_2000_num_112_229_2663_t1_0099_0000_2
  5. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 363
  6. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 374
  7. https://www.persee.fr/doc/anami_0003-4398_2000_num_112_229_2663_t1_0099_0000_2