Vila d'Occitània

Ginhac[1][2] (Gigna, Gignac en grafia mistralenca[3]; Gignac en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Ginhac
Gignac
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Lo site dau Castelàs
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 39′ 11″ N, 3° 33′ 07″ E
Superfícia 29,85 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
286 m
57 m
28 m
Geografia politica
País Armas de Lengadòc Lengadòc
Parçan Garrigas
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
342
Lodeva
Canton
3414
Ginhac (capluòc, puòi burèu centralizator)
Intercom
243400694
CC de la Vau d'Erau (residéncia)
Cònsol Jean-François Soto
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
6 340 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

6 447 ab.
Densitat 193,63 ab./km²
Autras informacions
Gentilici ginhacós -osa,
ginhagués -esa
gignacois -oise[1]
Còde postal 34150
Còde INSEE 34114

Los gentilicis son ginhacós -osa e ginhagués -esa (fr gignacois -oise)[1].

Geografia

modificar
 
Comunas a l'entorn.

Toponimia

modificar

Las fòrmas ancianas son : ecclesie S. Petri de Giniaco en 1026, ad Giniacum, de Giniaco en 1094-1107, villa de Giniaco 1094-1108, terminum de bosco de Gingnaco en 1098, in terminio castri Giniaci, in parrochia S. Petri en 1103, ecclesiam S. Petri de Giniaco en 1106, justa Giniacum en 1114, castello de Giniaco en 1115, de Ginnaco en 1138, ad Ginnac, cap a 1140, ecclesiam S. Petri de Giniaco en 1146, 1154, 1154-1159, Raimundi de Ginac en 1164, castri de Giniaco en 1207, castrum de Ginaco en 1247-48, prior de Giniaco, vicarius de Giniaco en 1323, Ginhac en 1341, de Ginhaco en 1361, la viguerie de Ginhac, de Gignac, cap a 1370, villam Giniaci en 1383, de Ginhac en 1471, 1590, Gignac en 1571, 1613, 1622, 1626, 1643, 1740-60, 1770-71 (mapa de Cassini), cap a 1780, Giniac en 1771[4].

Ginhac ven dau nom gallic d'òme Gennius, amb lo sufixe -acum. Ginhac èra una proprietat galloromana[5],[4].

Istòria

modificar

Administracion

modificar
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2014 2026 Jean-François Soto divèrs esquèrra quadre superior, conselhièr departamentau
2003 2014 Jean Marcel Jover PS  
març de 1989 2003 Guy Lassalvy PS conselhièr regionau (1998-2004)
març de 1965 1989 Gilbert Sénès SFIO puòi PS secretari d'associacion agricòla, deputat (1967-1968 e 1973-1986), conselhièr generau (1964-1982)
  1965      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.

Demografia

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 5780, totala: 5886
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
2 669 2 816 2 951

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 2 847 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 2 563 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
2 540
2 746
2 848
3 228
3 652
3 955
4 951
5 059
5 165
5 252
2009 2010
5 271
5 359
5 447
5 535
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 6340 abitants e la densitat èra de 212,4 ab/km².

Luòcs e monuments

modificar

Personalitats ligadas amb la comuna

modificar

Veire tanben

modificar

Ligams extèrnes

modificar

 

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Ginhac.

  1. 1,0 1,1 et 1,2 https://books.google.com/books?id=YL0iAQAAIAAJ&focus=searchwithinvolume&q=Ginhac
  2. https://www.oocities.org/toponimiaoccitana/34.html
  3. https://books.google.com/books?id=yYx--JBqDX4C&pg=PA52&dq=%22Gignac%22+and+felibrige&hl=en&newbks=1&newbks_redir=0&sa=X&ved=2ahUKEwi4mpTf9Lr4AhXeIzQIHSQ4Ao8Q6AF6BAgCEAI#v=onepage&q=%22Gignac%22%20and%20felibrige&f=false
  4. 4,0 et 4,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 181
  5. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 319