Vilatge d'Occitània

Faugièiras o Falhièras, interpretat d'après lo testimoniatge d'Ernèst Negre[1] (Faugères en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon. La comuna es eponima del vin. L'escais dels faugeròls es sauta-ròcs.

Faugièiras
Faugères
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista generala de Faugièiras.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 33′ 59″ N, 3° 11′ 24″ E
Superfícia 26,06 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
544 m
260 m
170 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
341
Besièrs
Canton
3403
Càsols de Besièrs (Bedarius abans 2015)
Intercom
243400512
Comunautat de comunas Los Abans Monts
Cònsol Philippe Bouche
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
530 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

539 ab.
Densitat 19,95 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 34600
Còde INSEE 34096

Geografia modificar

Perimètre del territòri modificar

Toponimia modificar

Las fòrmas ancianas son capellano de Felgueriis en 1139, villam Felgueriarum, capellanus de Felgueriis, capellanus Felgueriarum en 1147, ecclesias... de Felgariis en 1153, de Felgeriis en 1159-1161, ecclesiam S. Christofori de Felgeriis en 1159-1161, Saugueria [legir: Fau-] en 1164, de Felgeriis en 1178, Felguerias en 1184 (e 1185 : identificacion malsegura), castrum de Felgariis en 1195, Salemon de Falgueriis en 1210, de Felgueriis en 1216, de Falgariis en 1233, de Falguariis en 1323, de Falgariis en 1344, de Falgueriis en 1351, le seigneur de Fausiere en 1529, Faugieres en 1571, Faugeyres en 1590, le seigneur de Faugieres en 1591, Falquiere en 1613, Falguiere en 1622, Faugieres o Falguieres en 1740-1760, Faugeres en 1643 e en 1770-72 (mapa de Cassini)[2].

Segon Frank R. Hamlin, d'autres toponimes de la region marcan la preséncia d'aquela planta nociva a l'agricultura. Lo n° 159 de l'Atlas Lingüistic del Lengadòc Oriental, dins l'oèst del departament, dona falguièra, faugièra, del latin *filicaria[2].

Segon Ernèst Negre dins Toponymie générale de la France, lo sens es « falguièras al sens collectiu, falguieràs, luòc cobèrt de feuses » [1]. Las primièiras atestacions son de latinizacions, doncas de traduccions, que permeton pas de conéisser exactament la fòrma occitana medievala e las francizacions modèrnas semblan de fòrmas mixtas entre las fòrmas occitanas possiblas e lo tipe francés fougère/fougiere, amb una dominanta francesa pr'aquò. Negre evòca lo tipe general Falguièras (coma i a un tipe general castèl per castèth, chastèu, etc), que se cal plan gardar d'interpretar coma la fòrma grafica de [fa'lɣɛjrɔs], fòrma que se pòt temptar d'inferir de la grafia d'Ernèst Negre (Negre o nòta «fal’è:ros» dins sa notacion fonetica personala). Òr, lo nom occitan es escrit Faugièiras a las dintradas del vilatge.

NB. Alibèrt escriu en caractèrs grasses, doncas a egalitat, falguièra ~ faugièra ~ falhièra, sense téner compte de las variantas en -ièira, probablament generalas dins la region de Besièrs, qu'accèpta çaquelà dins la grafia e que son doncas sosentendudas [3].

La fòrma grafica e fonetica del toponime Fauguièiras es vertadièrament extraordinària, mas es coërenta amb la fòrma locala de l'apellatiu (lo nom de la planta). L'Atlas Lingüistic del Lengadòc oriental fornís las fòrmas seguentas per la planta :

  • punt d'enquista 34 02, Frangolha (comuna de La Torre d'Òrb) : [faw'tʃejrɔ] (grafia fonetica adaptada de la de l'atlas);
  • 34 10, Sòrbs  : [fu'ʒejrɔ].

Aquela aira pichona es al sud d'una autra aira pichona en Avairon e Gard, la de ['felze] e ['fewze]. Tornem dire que felze, feuse es lo resultat de la fòrma primitiva del nom de la planta, filix, filicis. Falguièra e sos derivats venon de *filicaria, inatestat e probablament tardiu, « luòc ont i a de felzes, falgar, feusièira ». Pauc a pauc aquel mot prenguèt gaireben pertot lo nom de la planta e eliminèt los productes de filix, filicis. Constatam doncas la contiguïtat de doás airas minoritàrias, çò que non pòt èsser degut a l'azard. La sola causa solida e coërenta es que dins l'aira meridionala, las fòrmas francizadas remplacèron l'ancian mot felze, çò qu'es pas una explicacion d'aquel fach estranh. Un toponime es pas un apellatiu e lo nom del vilatge auriá pogut gardar sa fòrma tradicionala, coërenta ambe las fòrmas medievalas, que manifèstan clarament que lo nom del vilatge èra Falguièira o un derivat, doncas un producte de *filicaria, comprés probablament a las epòcas mai ancianas coma lo luòc ont i a de felzes. Mas, quand lo nom de la planta cambièt, influencièt la fòrma del nom del vilatge.

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2014 2026 Philippe Bouche UMP, LR quadre
2006  ? 2014 Martine Brun    
2005 2008 ? Claude Andreu    
2003 2005 Xavier Wiedemann    
març de 2001 2003 Michel Sardinoux    
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 520, totala: 528
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
644 610 701 835 846 822 801 799 821

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
826 906 912 895 1 300 819 754 757 759

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
807 778 706 681 643 609 555 467 468

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
438
380
359
366
360
438
445
467
501
513
2009 2010
535
547
551
564
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 530 abitants e la densitat èra de 20,34 ab/km².

Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Veire tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas e referéncias modificar

  1. 1,0 et 1,1 Ernèst Negre: Toponymie générale de la France, Volum 2, la prononciacion modèrna es [fa'lè:ros]
  2. 2,0 et 2,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 154
  3. Louis Alibèrt, Dictionnaire Occitan-Français d'après les parlers languedociens, Institut d'Études Occitanes, Toulouse, 1966, p. 390, a falgar