Descentralizacion en França

La decentralizacion en França (que se cal pas confondre avec la desconcentracion) es « un procediment d’amenatjament de l’Estat unitari qui consistís a transferir de competéncias administrativas de l’Estat cap a d'entitats (o de collectivitats) localas distinctas d'el ». Amb lo transferiment d'unas competéncias cap a una collectivitat, l'Estat tanben deu transferir las fonts correspondentas. Aquela descentralizacion de la Republica es inscricha dans la Constitucion que l'article 1 precisa « l'organizacion [de la Republica francesa] es descentralizada ».

Un doble procediment de descentralizacion territoriala e de descentralizacion foncionala comencèt amb la creacion dels departaments, puèi contunhèt per las leis Defèrre votadas en 1982 pel govèrn Mauroy, pauc après l'election presidenciala de 1981 avent portat François Mitterrand (PS) al poder.

Abans, existissiá una fòrça relativa autonomia de las comunas e dels departaments al respècte de l'Estat, instauradas per las leis de 1871 e 1884. La Republica francesa, que demora dins son consèpte de « republica una e indivisibla » (pasmens se la revision constitucionala del 28 de març de 2003 apond a l'article primièr de la constitucion que França una republica que « l'organizacion es descentralizada ») aparéis pauc descentralizada al respècte dels Estats vesins, que donan de libertats d'accion mai grandas a lor regions, o an clarament una estructura federala o autonòma. Aquel procediment es encara en realizacion en França, ont es fòrça mens avançat que dins d'autres païses europèus coma l'Alemanha, l'Espanha, la Belgica ont las Regions an mai d'autonomia fiscala e juridica.

Los tipes de descentralizacion

Descentralizacion institucionala

La descentralizacion es lo fach per l'Estat de transferir de competéncias a de personas moralas que crea (en oposicion a la desconcentracion, qu'es lo transferiment de competéncias a l'interior del quite Estat; i a pas alara creacion de persona morala). Aquelas personas moralas pòdon aver vocacion generala (descentralizacion territoriala = las collectivitats territorialas qu'an competéncia per totes los afars de lor territòri) o vocacion especifica (descentralizacion foncionala = los establiments publics, qu'an de competéncias pas que per çò que lors estatuts determinan). Existís una tresena categoria de descentralizacion, annèxe, que compren los cases particulars de la Banca de França e dels gropaments d'interés public.

La representacion dels intereses de las regions es lo domèni exclusiu del Senat francés, los Deputats avent per ròtle constitucional pas que d'exprimir e de defendre los intereses nacionals.

Decentralizacion foncionala (o tecnica)

Aparéis al moment ont una persona morala de drech public (Estat o collectivitat territoriala) decidís de gerir pas un servici public mas de ne transferir la gestion cap a un organ distincte que se nomena establiment public, coma foguèt lo cas en França per las universitats, los espitals publics, los musèus nacionals, las Regions (de 1972 a 1982).

L'establiment public pren una certa autonomia que se poirà manifestar al nivèl du budget e tanben un certa libertat de gestion per de fins tecnicas. Los establiments son mai sovent somés a un principi d'especialitat (per exemple, l'universitat es un establiment public encargat de gerir l'educacion superiora).

L'establiment es dotat de la personalitat morala; es donc una persona morala distincta de la persona que la crea. Mas los establiments publics dispausan pas dela meteissa proteccion que las collectivitats territorialas, que pòdon totjorn èsser suprimits per la persona que las creèt, alara que per las collectivitats, l'Estat (que las crèt) pòt pas, per de  rasons politicas, las desfar.

Malgrat la libertat teorica de gestion dels etabliments publics, sovent en practica la persona morala creatritz ne ten los retnas. Mai, existís un contraròtle de tutela realizat pel Ministre al respècte pels establiments publics nacionals e de las collectivitats territorialas al respècte dels establiments publics locals.

Descentralizacion territoriala

• « La descentralizacion territoriala vòl donar a las collectivitats territorialas de las competéncias pròpias, distinctas d'aquela de l’Estat, a far elegir lors autoritats per la populacion e a assegurar atal un equilibri melhor dels poders sur l’ensems del territòri. La descentralizacion apròcha lo procediment de decision dels ciutadans, favorizant l’emergéncia d’una democracia de proximitat. Pren son sens complèt quand dona a aquela collectivitats una mestresa sufisentas de las fonts financièras que lor son necessàrias.
• La desconcentracion es una nocion plan distincta; vòl melhorar l’eficacitat de l’accion de l’Estat deleguant unas atribucions de l’escalon administratiu central als foncionnaris locals, es a dire lo prefèctes, los directors departamentals dels servicis de l'Estat o a los subordonats » (Assemblada nacionala francesa). Odilon Barrot (òme politic francés 1791-1873) diguèt de la desconcentracion :« Es lo meteis martèl que tusta mas que s'acorchèt lo margue ».

Aplicacion de la descentralizacion territoriala

En 1865, 19 intellectuals lorens publican un manifèst expausant un projècte per la descentralizacion que reclaman. Las primièras leis de descentralizacion intervenon dins las decenniás seguentas, los 10 d'agost de 1871 e 5 d'abril de 1884. Aquelas leis respectivament organizèron l'administracion del departament e installèt lo conselh general e tanben determinèt lo regim d'administracion comunala amb doas autoritats: lo cònse màger e lo conselh municipal. A aquela epòca, las competéncias dels departaments e comunas èran fòrça limitadas. Es lo prefècte que tengava lo poder executiu del departament. Fins a 1982, aviá un contraròtle fòrça estrech, dich de tutela, suls actes de las collectivitats territorialas (autorizacion d'anullacion e sistèma d'aprobacion).

La lei Defèrre promulgada lo 2 de març de 1982 pel govèrn de Pierre Mauroy es considerat coma l'acte 1 de la descentralizacion e li dona tota sa portada fasent tres novelums màgers:

1. suppression de la tutela administrativa a priori exercida pel prècte, remplaçada per un contraròtle de legalitat a posteriori exercit pel tribunal administratiu e la cambra regionale dels comptes.
2. transferiment de l'executiu departemental del prefècte cap al president del conselh general.
3. eleccion de la region en una collectivitat territoriala de plen exercici.

A la seguida de la lei Defèrre, las leis dels 7 de genièr de 1983 e 22 de julhet de 1983 destrian las competéncias entre l'Estat e las collectivitats territorialas e instaura le transferiment de la ressorças.

Aquela diferentas leis seguisson lo primièr ensag, fracassat, del general de Gaulle d'instituir la regionalizacion (fracaç del referendum d'avril de 1969). La descentralizacion de 1982-1983 seguisson las preconizacions del rapòrt « Vivre ensemble » d'Olivier Guichard, mas subretot al novèl contèxte politic de 1977, data de las eleccions municipalas ganhadas per una novèla generacion politica e lo Partit socialista.

Lo govèrn de Jean-Pierre Raffarin tornèt sus l'agenda politica la reforma de la descentralizacion entre 2002 e 2004 (« acte II »), per exemple amb la lei constitucionala del 28 de març de 2003 relativa a l'organizacion descentralizada de la Republica francesa. Aquela lei prepausèt lo principi de l'autonomia financièra de las collectivitats territorialas e inclusís los tèrmes region e descentralizacion dins la Constitucion. Tanben instaurèt lo referendum decisional local e un drech de peticion. Los resultats de la reforma son jutjats decevents dins l'ensemd, alara se pausa la question d'un Acte III. O alara se caldrà cambiar lo vejaire sus la descentralizacion portat fin alara.

La lei constitucionala del 28 de març de 2003 mena a mai d'autonomia financièra per tres collectivitats localas (comunas, departaments, regions) e al transferiment de competéncias novèlas a las regions en 2004 e 2005: la gestion dels personals non ensenhaire dels licèus, la totalitat de la formacion professionala, l'organizacion dels transpòrts ferroviaris regionals.

Dins sa campanha presidenciala, lo president François Hollande s'engatjèg a menar un acte novèl de descentralizacion pendent son mandat, previst per 2013.

Las modalitats de la descentralizacion territoriala

La descentralizacion « territoriala » balha a las collectivitats territorialas una personalitat morala, un certa autonomia administrativa, d'un personal pròpri e de bens e servicis propris. L’Estat lor delèga de competéncias, e de poder de decision e d'orientacion per los exercir.

Las autoritats de las collectivitats territorialas (presidents del conselh general, regional, eca.) son de representants elegits jol contraròtle dels representants de l'Estat (prefèctes). Es l'Estat que determina las competéncias dichas "regalianas" d'aquelas collectivitats. Los conselhs municipals, generals e regionals son elegits al sufragi universal dirècte e los executius d'aquelas collectivitats son elegidas pels membres dels organs delibérant en lor sen. Existís un fondament constitucional de l'autonomia administrativa a l'article 72 de la Constitucion: « Dins las condicions previstas per la lei, aquelas collectivitats s'administran liurament per de conselhs elegits e dispausan d'un poder reglementari per l'exercici de lors competéncias ».

Una de las vertuts màger de la descentralizacion es de permetre que sián subsidiarament adaptadas las politicas publicas mai prèp dels besonhs de la populacion. Pasmens pòt introduire de desequilibri nòus o mermar l'armonizacion al sen del territòri, a causa de la causida de politicas diferentas e de l'inegalitat de las ressorças de las collectivitats territorialas.

En 2013

Lo procediment de descentralizacion e de clarificacion de las competéncias de cada escalon territorial es en cors, iniciat par Marylise Lebranchu (ministra de la Reforma de l'Estat, de la Descentralizacion e de la Foncion publica) e lo secretari d'Estat Thierry Mandon (dempuèi 2014).

Un abans projècte de lei de descentralizacion foguèt anonciat per novembre de 2012. Foguèt reandat per contunhar la negociacion (amb los grops del Senat e las associacions d'elegits locals) foguèt preparat e transmés al Conselh d'Estat al començament de març de 2013 e divisat en tres sosprojèctes de lei per que siá estudiada de biais escalonat per far lo trabalh legislatiu mens complèxe jos la demanda de l'ancian Primièr ministre Jean-Marc Ayrault que respondava al desir del president del Senat Jean-Pierre Bel.

Los tres sosprojèctes tòcan:

1. las metropòlis (París, Lion, Marselha e las autres grandas metropòlis Lilla, Tolosa, Bordèu, Roazhon, Grenòble, Nantas, Estrasborg, Montpelhièr, Niça), amb una presentacion en Conselh dels ministres lo 10 d'abril de 2013 per èsser enseguida somés al Senat; Un dels projècte es de confiar lo PLU a las intercomunalitats qu'aurián alara mai d'importança en tèrmes d'amenatjament del territòri.
2. las regions que poiriá menar las questions economicas, d'aprentissatge, de las ajudas europèas e de las entreprisas. ;
3. las solidaritas territorialas, l'avenir dels departaments, de las comunas e de las intercomunalitats. Una conferéncia territoriala deurián èsser creada per unir los actors locals a l'entorn de subjèctes comuns e se repartir las competéncias entre eles.

Cas particulars

Decentralizacion economica

Lo tèrme descentralizacion designa tanben una politica d'amenatjament del territòri volent mermar lo pes relatiu de París e sa region dins lo desvelopament territorial. Tanben se nomena desconcentracion industriala, subretot a la mitat dels ans 1950 en França, ont l'Estat cercavan a sortir las industrias de la region parisienca per realizar un desvelopament exogèna dels territòris de las regions. Qu'aquela logica davalanta foguèt vivament criticada pels partisants del desvelopament local, a la mitat dels ans 1960.

En França, d'importantas disparitats territorialas menèron aquel tipe de descentralizacion. La region Illa de França concentra en efièt un sièisen de la populacion e de l'activitat economica, alara qu'endacòm mai, levat las grandas vilas, de luòcs se desertifican d'un biais jutjada inquietanta.

Dins aquel contèxte que se realizèr una ardenta politica d'amenatjament del territòri dins los ans 1960 mercé a la formacion de la Delegacion interministeriala per l'amenatjament del territòri e per l'atractivitat regionala (venguda, per un decret del 31 de decembre de 2005, la Delegacion interministeriala per l'amenatjament e per la competitivitat dels territòris). Aquela descentralizacion se realizèt per exemple amb de creacions de metropòlis d'equilibri.

Vejatz tanben

Articles connèxes

• Descentralizacion
• Desconcentracion

Ligams extèrnes

• Portal del Govèrn Décentralisation : où en est-on ?

Bibliografia

• Delamarre, Manuel (2008) L'administration et les institutions administratives ; La Documentation Française, Collection : Découverte de la vie publique ; 10/01/2008
• Verpeaux, Michel & Rimbault, Christine (2011) Les collectivités territoriales et la décentralisation (6ème édition) ; La Documentation Française, Collection : Découverte de la vie publique, décembre 2011
• La Documentation Française (2010) Les institutions de la France - 3e édition Auteur(s) ; La Documentation Française Collection : Découverte de la vie publique 22/03/2010
• Catlla M., Bénéteau A., Mallet L., Les régions françaises au milieu du gué. Plaidoyer pour accéder à l'autre rive, préface de Michel Rocard, Paris, L'Harmattan, 2012.