Solidaritat
La solidaritat es un ligam d'engatjament e de dependéncia recipròcs entre de personas caduna tenguda a l'autres, sovent de membres d’un meteis grope ligats per una comunautat de destin (familha, vilatge, profession, entrepresa, nacion, etc.).
En drech, la solidaritat dels debitors significa que lo creditor pòt demandar de pagar a qui que siá de la societat dels debitors.
Nocion juridica modificar
En drech, se fa referéncia a la solidaritat quand un ensems de personas an una obligacion en comun, que siá d'un deute eissit d'un contracte, d'un delicte, quasidelicte o ligada a la possession comuna d'una causa o d'un drech (per exemple pels membres d'una indivision). La nocion de solidaritat es donca ligada a aquela de societat, que siá de drech o de fach.
Sens larg modificar
Dins lo sens larg, la solidaritat caracteriza de personas que causisson o se senton una moralitat per assistir una autra persona e lo contrari. La solidaritat se distinguís de l'altruisme: l'altruista pòt pas desirar d'ajudar autrú sens se sentir tocat per çò que viu, e al contrari se pòt venir solidari d'autrú simplament per interès plan comprés (escambi de reciprocitat) e non per altruisme.
Plan sovent, se torna d'un biais positiu de formas de solidaritat mai ambiguas:
- una mena d'escambi mutual, ont un membre del grop es solidari dels autres perque los autres vengan solidari d'el. Es doncas un calcul (economic) e non una intervencion generosa (vejatz ajuda mutuala) ;
- una mena de solidaritat impausada, ont cada membre es obligat d'aderir al grope per que pèrda pas un nombre de beneficis (còsts de coproprietat,...), quitament jos la menaça de sancions (partida socializada du salari, impòsts, conscripcion).
Expression de la solidaritat modificar
La solidaritat al dintre d'una societat s'exprimís en particular cap als mai paures. Pòt consistir en una ajuda financièra, un sosten moral, o una ajuda en natura (provisions).
Utilizacion politica del tèrme modificar
L’Estat organiza una redistribucion obligatòria dels revenguts e de las riquesas que los politics elegits justifican, segon lor tendéncia politica, per un «dever de solidaritat» entre los membres d'una meteissa societat, perque una aumentacion de las inegalitats socialas menaçant la coesion sociala, o per una espoliacion de las riquessas produchas pel trabalh al profèit del capital, obligant a una redistribucion de las riquesas. Segon los pus liberals, economicament, aquela practica mena cap a l'assisténcia e l'espoliacion etatica.
Qualques organizacions se revendican de la valor positiva de solidaritat, fins a se considerar coma en practica l'incarnation de la solidaritat:
- las organizacions non governamentalas (que se vòlon associacions independentas dels govèrns) coma Mètges Sens Frontièras ;
- fòrça Associations sens tòca lucrativa
- de sindicats de salariats.